CAL CISTELLER DE’ARGENTERA. VILANOVA DE MEIÀ. LA NOGUERA.

 

El Francesc Cardona Fonoll, publica una fotografia amb aquest peu informatiu; Cal Cisteller d'Argentera ,( Vilanova de Meià ) Antigua casa del castlà, citat com a baró – no hi ha constància d’aquest títol -  als segles XVI-XVII-XVIII , encara avui coneguda com el Castell . Davant de la casa veiem l’església de la Marededéu del  Carme , tot i que al segle XVII , estava dedicada a la Marededéu del Roser . Era l'antiga capella de la casa del senyor .

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/07/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-carme.html

L’Argentera és una entitat de població del municipi de Vilanova de Meià, a la Noguera. És un terme (citat el 1068), antiga jurisdicció senyorial, format per masies aïllades. Depenia, en l’àmbit eclesiàstic, del Priorat de Meià. En l’edat moderna es va convertir en centre d’una baronia que va perviure fins a la desaparició de les jurisdiccions senyorials. Durant la primera dècada del segle XX tenia 14 masies amb 45 habitants. Tot i que la terra està conreada, es fa mitjançant parcers o desplaçament dels propietaris des de poblacions veïnes (Artesa de Segre, per exemple). De les antigues masies, encara hi viuen a Cal Pau, Cal Bolló, Cal Petit i Cal Cisteller. Aquesta última era la casa del senyor, i per això tenia capella (del XVII-XVIII), dedicada a la Mare de Déu del Carme, que fa les funcions d’església, actualment.

 A la partida de Vilavella es troba l’antiga Abadia d’Argentera, amb l’església romànica dedicada a la Mare de Déu del Remei, l’antic fossar i restes d’edificacions. El prior Juan Gaspar Roig y Jalpí (Blanes, 1624 - Barcelona, 1691 ) a mitjan segle XVII diu que és parroquial, i cita una segona església, del Rosari, al costat del castell d’Argentera.

L’edifici actual de la Mare de Déu del Remei sembla una construcció de finals de l’XI o principis del XII, lluny de les formes llombardes, reformada i ampliada al segle XIII, ja prop del gòtic, encara modificada, més tard, amb dues capelles. Els documents parlen d’una tercera església al terme, dedicada a Sant Climent, la ubicació de la qual és desconeguda.

Segons l’Enciclopèdia Romànica, les restes del castell estan situades al cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, gairebé davant per davant de l’abadia. Està documentat el 1068 i és anomenat, també, Tancalaporta, després el 1139 i el 1193, vinculat a la família Cervera-Meià. A mitjan segle XVII, deia el prior Roig i Jalpí: «En Argentera hay un castillo a manera de Torre cuadrada, el cual se llama el Castillo de Tanca La Porta». Altres autors el situen a sota de Cal Bolló, una de les poques cases encara habitades, situada dalt d’un serrat. La baronia d’Argentera era del noble Capaccio el qual manà un capbreu entre 1732-1764. Compareixen a declarar 7 pagesos d’Argentera. Com a elements d’interès històric hi ha l’església de la Mare de Déu del Remei (BCIL), de construcció romànica i modificada posteriorment, actualment sense culte i abandonada.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/01/in-memorian-esglesia-de-santa-maria-o.html

Que la Marededéu  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»