Llegia de l’ermita d'una sola nau, amb un absis semicircular i coberta amb volta
de canó, advocada a Sant Mamés, als afores del nucli de Vilaller a la Ribagorça sobirana ) que la teulada és a dues vessants, i malgrat haver estat reformada modernament, conserva
les característiques d'una construcció rural. Ens agradarà tenir noticia de l’autor
de la reforma a l’email castellardiari@gmail.com
Destaca la seva porta d'accés de mig
punt, construïda amb dovelles, que contrasten amb la pedra sense treballar del
conjunt.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
L'interior, presenta murs
emblanquinats i el presbiteri decorat modernament amb la figura de Crist al
centre, i altres figures religioses.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
A Catalunya la semblança del seu nom amb el verb «mamar» va fer que
s'associés el sant a aquesta acció. Així, es desenvolupà la tradició que
d'adolescent va restar en plena natura sense cap aliment i les femelles de
bèsties salvatges l'havien mantingut amb la llet dels seus pits. Joan Amades
diu que era invocat per les mares que alletaven per tal de tenir més llet,
dient "“Sant Mamet, feu-me tenir força llet”.
Podeu llegir un Goigs al Sant que es cantaven a la capella abandonada de
sant Mamet, al costat del mas homònim de Balenyà, municipi de Seva.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-mamet-balenya-i-seva-osona.html
Que Sant Mamés / Mamet í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada