Llegia que l’historiador local, Robert Bayer Castanyer (1940-2001), que havia exercit
com a mestre, explica al llibre Tortellà, editat per l'Ajuntament al 1991, que
abans que el safareig existís, les dones de del poble anaven a fer la bugada al
Torrent i al Juiàs (dues rieres que travessen el poble) i, si convenia,
caminaven carregades fins a les gorgues del Llierca o el Fluvià, uns quants
quilòmetres enllà. Segurament a causa de la demanda que les famílies devien fer
en aquest sentit, al 1886 l'Ajuntament va comprar una finca de 97 m² a la zona
anomenada de les Fonts, a Maria Cots i Joan Toneu. El municipi va haver de
pagar 106 pessetes. L'obra es va encarregar al paleta Manel Torrens, que va
presentar una factura de 38,5 pessetes. Al cap de poques setmanes, a Tortellà
disposaven d'un rentador de 14,6 metres de llargada, 3,35 metres d'amplada i
aproximadament un metre de profunditat, dividit entre un cos molt gran de forma
rectangular i dos de més petits, de forma quadrada, ubicats als extrems. El fet
de disposar de tres recipients permetia que no es barregés l'aigua de
l'ensabonada de l'aigua de l'esbandida. Adossat a la paret que separava el
recinte d'uns horts d'una finca veïna, hi van fer un pedrís per asseure-s'hi,
que devia servir tant per esperar el torn de rentar com per participar en les
tertúlies. L'aigua s'agafava del torrent del Vinyot, que hi passa a tocar.
https://agora-geografia.espais.iec.cat/files/2016/03/Safareig.jpg
La restauració ha estat al màxim de respectuosa amb l'obra
original i s'han utilitzar els mateixos materials del 1886. L'escultor Liberto
Nogué –un tortellanenc , del que ens agradara tenir noticia del cognom matern i la data de naixement a l'email castellardiari@gmai.com, que durant molts anys va viure a Seta i, un cop jubilat,
ha tornat al poble– ha fet una placa que deixa constància de la restauració.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Haurem de plorar per l'Argentina.
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
https://www.youtube.com/watch?v=6heAzUcD1Ls
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i s'anuncien pluges febles coincidint amb la cavalcada de Reis, com be cantava Raimón, al meu país la pluja no sap ploure
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada