L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942),
retratava l’any 1934, camí d'accés a una
masia de Montcortès, avui terme dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7649/rec/51
La casa, vinculada a la família de Josep Companys i Granyó , terratinent
il·lustrat i d'idees liberals, i la seva esposa Maria Lluïsa de Jover i Fontanet, pubilla i
única hereva de la baronia de Jover, aixoplugaria sens dubte en més d’una
ocasió al Lluís Companys i Jover (El Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de
Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) 123è President de la Generalitat de Catalunya,
i republicà de fermes conviccions, com
els seus germans, que no van voler
heretar el títol nobiliari, a la mort de
Maria Lluïsa de Jover i Fontanet.
La masia, entesa com una Unitat de
Producció que garanteix la subsistència autònoma
d’una família, apareix entre el segles
IX – X.
La Pubilla o l’Hereu, rebien la masia amb l’obligació de mantenir-la i lliurar-la,
quan arribes l’hora als següents Pubilla
o l’Hereu.
Se’ls ensenyava a estalviar en els anys bons, per poder superar els anys
dolents, i ens circumstàncies excepcionals, tenien la possibilitat de vendre a “
carta de gràcia “ la part que calgués. La venda a “ carta de gràcia “ – que encara
és possible a Catalunya – establia un llarg termini, en el que el venedor,
podia recuperar la part venuda, pel mateix preu que havia rebut.
Aquest plantejament quasi angelical,
no resistiria els embats de la realitat; si el bon Déu – cap organisme
humà voldria fer-ho – repartís tots els bens de forma igualitària, abans d’arribar
la nit, alguns no tindrien res, i altres acumularien molt més del que necessiten.
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de
1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) un dels més grans polímates o homo
universalis de la història contemporània de Catalunya, endegaria un ambiciós
projecte el Fons Estudi de la Masia Catalana, que l’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República , i la Generalitat de Catalunya, impedirien
dur a terme, intuïm que desprès de la victòria militar , els sediciosos alterarien les fonts escrites,
i àdhuc destruirien bona part de l’obra feta.
En l’actualitat l’edifici és un runam més de la comarca de la Segarra.
https://giliet.wordpress.com/2015/10/06/el-casal-escapcat-del-president-martir/
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si tens la fortuna de viure en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada