Llegia ; l’ antiga rectoria hauria tingut una capella, com s’aprecia a la fotografia de l’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español -. Antiga masia de Valldaneu reconvertida en rectoria, a l'Abella i l'Oller al fons. Sant Martí de Centelles. Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3385/rec/2
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-9
Actualment encara es pot apreciar un tram de paret en forma de cúpula, tot i que més tard s'habilità una de les sales per a fer les celebracions religioses, documentades fins als anys 30 del segle XX.
Es desconeix però a quin sant estava consagrada tot i que no seria estrany que el culte fos a Sant Julià, donada la proximitat amb l'indret popularment identificat com a Sant Julià del Congost. Aquesta hipòtesi però de moment no és contrastable.
Una referència puntual a aquesta rectoria la trobem a inicis del segle XVIII quan Manuel de Senjust i de Pagès ( c. 23 de setembre de 1648 - l'Ametlla del Vallès, 18 de juny de 1720) , bisbe de Vic, va visitar l'església parroquial d'Aiguafreda i les capelles del terme, manant arranjar Sant Martí del Congost i l'execució del testament de Bartomeu Vila, entre altres coses, i en dóna part a la casa de la rectoria de Sant Pere de Valldeneu el 30 de novembre de 1710.
La casa segurament es va desocupar en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal que els historiadors feixistes qualificaven de “Guerra Civil” , o en els primers anys desprès de la victòria del sediciosos , actualment el seu estat de degradació és força important.
El comentari en feia fins i tot somriure, part de les destrosses han estat ocasionades per motoristes o excursionistes, per descomptat la incúria, l’abandó,... , tenen un alt percentatge de responsabilitat , oi?.
Havia demanat al Bisbat de Vic, l’advocació que té o tenia la capella de la rectoria, i em deien, atenen la vostra consulta, adjuntem còpia d'una de les respostes dels rectors (Mn. Josep Vall, 24-5-1917) sobre altres temples dins la demarcació parroquial.
Aquesta capella situada dins la rectoria de Valldeneu està dedicada a la Mare de Déu del Roser.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada