Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Ripollès sobirà, per arribar a la nostra destinació en aquesta ocasió, ens cal superar una pista asfaltada de cinc quilometres, que s’inicia en el punt quilomètric 124 de la carretera que des de Ribes mena fins a Puigcerdà superant la collada de Toses. Tenim una certa experiència en la conducció per aquests accessos pavimentats i/o encimentats que pomposament es qualifiquen de ‘carreteres’, i d’aquest de Ventolà en concret, us recomanem fer-lo amb la màxima atenció i diligència.
Ventolà, ‘elevat’, llevat enlaire’ segons el mestre Coromines, és un agregat de Ribes de Freser ; està situat a la solana de la serra d’Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 metres, al NW del terme. El trobem esmentat en documents dels anys 982 i 988, en els que els monestirs de Ripoll i de Sant Joan, disposen de les possessions que hi tenien .
Ens aturem per admirar el Grèvol monumental , inclòs dins del catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya, que cal superar en el camí que mena fins l’església dedicada a Sant Cristòfol , com moltes d’aquestes valls; és un exemple de la mal denominada ‘arquitectura rural’ , que malgrat les modificacions, reedificacions, reformes i restauracions, fa pensar en els models romànics del segle XI.
Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Ripollès ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
L’edifici que veiem avui és una església senzilla, d’una nau molt restaurada, allargassada i coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre a la nau per un simple plec que fa la gradació d’amplades.
La porta s’obre al cantó de migjorn, i al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada; a la façana de ponent hi ha un ull de bou, però de construcció posterior.
Sobre les façanes de ponent i de migjorn, de forma excèntrica, hi ha situat, damunt la volta, un petit campanar de coberta piramidal, amb un sol nivell de finestres, en arc apuntat, molt esveltes, obertes a cadascuna de les quatre façanes, que fou afegit possiblement per desenvolupar tasques de guàrdia i bada en època baix-medieval, i que com en altres casos, acabarà integrat dins l’edifici religiós.
A banda del porxo, al llarg dels temps s’afegí també una capella a la façana de migjorn i altres dependències. El fossar està situat a ponent sota el campanar.
Entre els anys 1975 i 1984 va ser restaurada, ens agradaria tenir imatges anteriors a aquelles intervencions.
Cèsar August
Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) l a
retratava abans de 1923, Vista parcial de Ventolà, en primer terme uns pallers,
al fons l’Església parroquial advocada
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4948/rec/25
Que Sant Cristòfol / Menna i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada