ESGLÉSIA DE TORREBESSES, ADVOCADA A SANT SALVADOR . EL SEGRIÀ. LLEIDA

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1920, vista de l' església romànica de Sant Salvador a Torrebesses, municipi del Segrià, al sector lligat tradicionalment a les Garrigues, a la vall mitjana de la riera de Juncosa (o vall Major), que davalla de serra de la Llena.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6027/rec/11

https://www.torrebesses.cat/guia/directori/esglesia-de-sant-salvador

Patrimoni Gencat en diu ; un edifici d'una nau i absis semicircular, cobert amb volta de canó apuntada. La façana de ponent té l'accés elevat a causa d'haver-se rebaixat el terreny circumdant. Destaca la porta de la façana del segle XIV, formada per un arc de mig punt amb tres arquivoltes -una d'elles motllurada en punta de diamant-, sostingudes per tres columnes de fust llis a banda i banda de la porta. Aquestes columnes sustenten uns capitells amb decoració vegetal que es repeteix al brancal formant un fris continu. La porta de fusta podria ser de l'època. Al seu damunt hi ha un estret finestral i el campanar d'espadanya. Als segles XIV-XV li foren adossades algunes capelles laterals gòtiques.

 L'element més notable del conjunt és, amb tot, el retaule de pedra de Sant Joan Baptista, obra de la segona meitat del segle XIV, que es conserva a la capella, també gòtica, de la mateixa advocació.

 El grup escultòric s'ordena a partir de la imatge del sant titular, disposat damunt d'una peanya i sota un dosser amb pinacle, que té a banda i banda dos carrers dividits en un parell de registres. Aquests contenen quatre escenes de la vida del sant (predicació, baptisme de Crist, degollació i sepeli del sant), flanquejades per efígies d'àngels i sants que, damunt de peanyes i dossers, ressegueixen els intersticis. Finalment, una predel·la amb el Crist de Dolor entre la Mare de Déu i Sant Joan i un apostolat en què una santa substitueix l'Evangelista, fa de basament a tot el conjunt. L'autoria d'aquest retaule, que ha estat atribuïda sense gaire fonament a l'escultor Jordi de Déu, és desconeguda. Amb tot, cal situar-lo dins l'estela de l'anomenada "Escola de Lleida", derivada del taller de Jaume Cascalls, tot i que el retaule de Torrebesses s'allunya de les fórmules més repetitives d'aquesta escola i dificulta, per això mateix, la seva classificació.

Darrera de l’ altar major hi ha la imatge del patró del poble, Sant Salvador, realitzada per l’ escultor lleidatà Víctor Manuel  Pallarès Caballé ( Amposta, 1939 + ? )

 Que Sant Salvador, Sant Joan Baptista  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis ,  pagesos, ramaders, pescadors ,...,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.