Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de
1922) enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre
Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències
i Arts de Barcelona, retratava l’any 1891, Casa
Guinart amb persones a la porta, Agullana, l’Empordà sobirà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/281/rec/93
Aquesta construcció estava formada per la casa pairal on residien els
Guinart des del segle XVII i un ample espai industrial. Aquestes dues peces
estaven unides per un pont l’arc del qual era la porta de pas al nucli antic
del poble agrupat entorn a l’església i la plaça major.
Avui en dia només es pot veure la resta de la base d’aquest arc en el porxo
d’entrada de la casa on actualment viu la família Salellas.
Can Guinart era la casa pairal de Joan Guinart i Fonalleras citat
tradicionalment com l’introductor a Agullana i probablement a l’Estat espanyol
de les tècniques de confecció de taps de suro. Aquesta casa magnifica estava situada al centre de la
població i va servir com a magatzem de municions, això dissortadament provocaria que fos volada el 9 de febrer de 1939. Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com de l'autor d'aquell edifici.
En el lloc que ocupava aquesta construcció emblemàtica actualment hi ha la
casa-ajuntament edificada a finals dels anys 70.
https://www.agullana.cat/ca/turisme/historia/
http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/agullana.php
https://www.ddgi.cat/publicacions/servlet/pdf-quadern/13/Agullana.pdf
Lluís Marià Vidal i Carreras, feia una feina excel·lent:
El Ministeri d'Instrucció Pública de França nomenà Lluís Marià Vidal i
Carreras , Officier d'Academie, així com la Société de Spéléologie, la Société
Photographique du Haute-Saone i la Société d'étude des sciences naturelles de
Béziers (SESNB) el nomenaren entre llurs membres.
Moltes societats l'honoraren: el Club Montanyenc, el 1912, el declarà soci
honorari; la Junta de Ciències Naturals de Barcelona el nomenà Vocal honorari
vitalici; la Société Portugaise de Sciences Naturelles de Lisboa, membre
corresponent; la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales li atorgà la seva
medalla, i n'ocupà la presidència el 1917, la Institució Catalana d'Història
Natural el tingué com a membre de govern i protector
No recordo que a Catalunya es
commemoressin l’any 2022, els 100 anys
del seu traspàs.
Ho entenc, com molts altres coetanis seus , Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona,
5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Antonio Bartumeus i Casanovas
[Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935] , Josep Salvany i Blanch(Martorell, Baix
Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929),
Antonio Gallardo Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942),
..., i més recentment el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de
juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) es va dedicar només a treballar
en benefici de Catalunya, i això, ara com ara,
és mereixedor de rebuig , enlloc de reconeixement.
Gloria al Lluís Marià Vidal i Carreras!!!!
Som menys que un club.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada