Joaquim Danés i Torras, (Olot, 8 de juny de 1888 - 11 de febrer de 1960)
retratava “Vista llunyana de la
Planella, a Batet de la Serra i camps de conreu”.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/joaquim%20dan%C3%A9s
Existeix encara la Planella :
http://webvella.olot.cat/FitxersWeb/28196/116%20B.pdf
Gran casal destacant la torre de planta rectangular de baixos més tres
plantes pis. Està coberta a quatre aigües.
Hi ha un altre cos de baixos i dues
plantes pis, coberta amb teula àrab a dues aigües, vessant cap a façanes
llargues. Les façanes són de pedra rejuntada. Les arestes de la torre són amb carreus
de pedra volcànica, mentre que els brancals i llindes de finestres són amb
pedra sorrenca, poc habitual en la zona,
carejada. Cal destacar la finestra de la zona d’entrada que és amb arc apuntat.
Laporta d’accés a la casa està formada per dovelles també de pedra arenosa.
En el mas hi ha una cabanya, d’estil tradicional, amb murs de pedra i
coberta amb teula àrab. amb la particularitat però, de tenir una marcada esveltesa. És de planta
baixa i dues plantes, en canvi les dimensions de la planta, pràcticament quadrada,
no són massa grans. Té una gran volta, que ocupa tota la façana en planta baixa
i molt tancada en la resta de plantes.
Més apartada hi ha una nau de construcció bastant recent, amb materials
prefabricats, utilitzat com a garatge per la maquinària agrícola. Tot el
conjunt està envoltat per una tanca de pedra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada