Jordi Audet, del
que no consten més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,
…., pensem – i en voldríem tenir confirmació en el seu cas a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com – que es tracta de Jorge
Audet Viñals, retratava La Granja nova de Sant Genis dels Agudells. Barcelona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/granja%20nova
Llegia que els
monjos jerònims m’adquirien la propietat l'onze de gener de 1732, i des de 1733
se la va conèixer ja pel nom de Granja Nova dels Jerònims a fi de
diferenciar-la de la Granja Vella.
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2018/10/la-granja-vella-dels-jeronims-fins.html
En la dècada dels
anys cinquanta del segle XX , les terres de les que havia
estat la Granja Vella eren propietat -
manu militari - de l'Estat Espanyol que les va destinar a construir la primera
Ciutat Sanitària de Catalunya, batejada –
com no podia ser d’altra manera – com Residència del Generalísimo Franco, atès però l’historial
del sàtrapa - més vinculat a la mort,
que a la vida - , es decidia denominar-lo
com Hospital de la Vall d'Hebron.
Possiblement l’enllaç
no funcioni perquè la Vanguardia ha instaurat un “peatge “
El día 3 del actual, y a consecuencia de un accidente de automóvil, murió el conocido arquitecto don Jorge Audet Viñals, el cual cumplía actualmente sus deberes militares en el Cuerpo de Defensa de Costas en la Zona de Tarragona. Fue precisamente al volver de su diaria inspección de- las obras a él encomendadas, cuando la ocurrió el desgraciado accidente.
El acto del entierro se efectuó el pasado miércoles, en la villa de Cambrils, con asistencia delas autoridades civiles y-militares y de todos los compañeros de trabajo, constituyendo una gran manifestación de duelo, justa correspondencia a las grandes dotes de simpatía e inteligencia que poseía el malogrado arquitecto y soldado de la República.
Además del recuerdo de todas sus cualidades, Jorge Audet Viñals deja diversas muestras de su arquitectura, fruto de su trabajo de artista que ya conocía el éxito.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La dèria genocida del REINO, vers Catalunya i els catalans, no ens ha de distreure del nostre deure de recuperar la “ memòria històrica “, i reconèixer els mèrits dels que ens precedien en aquesta camí vers la llibertat i la democràcia.
Torna a estar de “ moda” – potser no ha deixar mai d’estar-ho – predicar contra Catalunya i els catalans, alhora que el silenci vers el creixement exponencial de les xarxes de narcotràfic esdevé ensordidor.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada