ESGLÉSIA DE GUÉMOL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BANYOLES. ELPLA DE L’ESTANY

 

El mot Agemalus (arrel primitiva de Guèmol) podria procedir de dues etimologies diferents. Una seria Malus ager (camp estèril) o Ager mali (camp de fruita), i l’altre, Aquimillio (camp de mill), amb la qual cosa podem suposar que la vila va assentar-se en un terreny que tenia alguna d’aquestes tres característiques.

 De l’antiga església romànica de Sant Pere, esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any. Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174. Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086. No resta gairebé res, ja que al damunt va bastir-se la que actualment és coneguda com església del Remei, aixecada a finals del segle XVIII, en substitució de l'antiga romànica, i que  no té una clara definició tipològica, malgrat que es manté amb la mateixa característica de planta basilical d'una nau (amb capelles lateral adossades posteriorment). La façana s'observa arrebossada, amb la presència de parament vist als cantons, de pedra angulars o cantoneres, òcul centrat sobre la porta, sense ornamentacions, i taulat a dues aigües, amb el ràfec d'escàs voladís i carener perpendicular a la façana. Veiem també, adossat a la mateixa façana i en la crugia lateral esquerra, un campanar octogonal sobre planta quadrada amb quatre finestres apuntades i balustrada a l'últim tram, que envolta un petit cupulí. La porta, de molt discreta presència, es mostra emmarcada amb pedres rectangulars, amb alternació d'entrants i sortints. Una gran llosa monòlit marca la llinda en la seva part superior, sense cap ornamentació. Directament, a la part de sobre, una petita fornícula, sense cap escultura probablement disposada per ubicar-hi la imatge de la Verge del Remei, advocació sota la qual ja es trobava al s. XVIII.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14950

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-la-mare-de-deu-del-remei.html?m=0

https://cecbanyoles.cat/coneixer-el-pla-de-lestany-banyoles/

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/07/26/reparen-mur-l-esglesia-remei-49115525.html

Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels muratans,  Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.