https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-germa-ribera-durgellet
De l’ermita de Sant Germà o Sant Germén, com és coneguda popularment, entre
els termes de Tost i Montan, no es tenen notícies documentals malgrat tractar-se
indubtablement d’una capella d’origen medieval.
Edifici de difícil comprensió en el seu estat actual, després de les notables reformes patides que l’han ampliat cap a ponent, i que molt probablement també l’han recrescut d’alçada, malgrat que aquesta transformació sigui més difícil d’escatir.
La seva estructura correspon a una nau única, sense santuari diferenciat, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals, un dels quals, el situat més a ponent, correspon a l’obertura del mur de ponent de l’edifici original.
La volta, en el sector de llevant, arrenca d’una senzilla i barroera imposta, situada en el mur nord, mentre que manca en el mur sud. Això mateix succeeix amb l’arc toral situat més a llevant, que en el seu muntant nord arrenca d’una imposta bisellada que manca en el costat sud. En els altres trams, la volta arrenca d’una banqueta en el mur nord, mentre que en el mur sud les arrencades de la volta són resoltes de manera diferent en cada tram.
Aquesta estructura fou ampliada vers ponent per un cos de nau, cobert amb un senzill embigat, però molt probablement ja abans l’església fou sobrealçada amb un segon pis, que és més curt, per llevant, fet que provoca que un tram de l’edifici original sobresurti de la línia de façana, tot acusant la forma dels dos pendents de la coberta, acabats amb un arrebossat sense lloses.
En canvi, el sector de ponent i nord és molt menys clar atès que, llevat d’un desgruixat del mur oest, no s’observa cap canvi en el parament que pugui indicar un procés de reforma, i en canvi fa la impressió d’una obra unitària. Aquest fet contrasta amb el sobresortint del cos més baix de llevant però en canvi s’avé perfectament amb l’aspecte del mur de ponent, on s’obre una finestra alta, en arc de mig punt, lleugerament ultrapassat i fet amb llargues dovelles de pedra sorrenca, que pot correspondre a l’obra original.
A aquestes característiques, cal afegir les irregularitats que presenta el mur sud, amb tot l’aspecte d’haver estat refet, probablement després de l’ensulsiada del mur original.
En aquestes circumstàncies resulta molt difícil intentar classificar aquest
edifici, d’estructura força curiosa, però molt possiblement alt-medieval, que
necessitaria un procés d’exploració en profunditat per a aclarir els nombrosos
interrogants que planteja
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15724
La retratava A. Moras, l’any 1988
Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - , a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Em deixaven un comentari; l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,
Agrairem infinitament la tramesa a
l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la
comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que
desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/03/goigs-sant-germa-tost-ribera-durgellet.html
IN MEMORIAN DE L’ANTONIO MORAS NAVARRO I LA SEVA GRAN TASCA EN L’ÀMBIT DE LA DIVULGACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L’URGELL SOBIRÀ I DE CATALUNYA
%20(1).jpeg)
L’Antonio Moras Navarro va ser una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya. La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html
L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya per part del REINO DE ESPAÑA
Com bé deia el Venerable Antonio Gaudí Cornet, «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , d'Iran , ... , continuen en llibertat
Les eleccions d’Extremadura venien a confirmar el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE de la “ milana bonita “
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada