dijous, 15 de maig del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT QUINTÍ DEL MAS HOMÒNIM. ARDÒVOL. PRULLANS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

L'església de Sant  Quintí d’Ardòvol – de fet les runes que en resten . estan  situada al sud del mas Sant Quintí, sota les cases de la Bastida.

 El mas s'ha abandonat i només s'utilitza com a paller i estable.

La capella del mas, situada a un centenar de metres més cap al sud, era de planta rectangular i de reduïdes dimensions, amb una cambra adjacent al costat est.

El sostre està esfondrat.



L'edifici podria haver estat cobert per embigat i llosat o teulada a doble vessant. Un arc triomfal, de perfil semicircular ultrapassat amb els brancals avançats amb relació al punt d'arrencada de l'arc, connecta la nau amb l'absis. Aquest conservava dues finestres d'esqueixada simple a les parets de llevant (avui desapareguda) i meridional (molt malmesa, i invisible per la vegetació). El mur de ponent de la nau conserva una altra finestra d'esqueixada simple. L'estat dels murs és força bo. L'aparell és irregular i lligat amb fang.



Tots aquests elements han fet que aquesta església s'enquadri en el moment pre-romànic , segons Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947 , essent l'únic exemplar de la comarca que es pot datar en aquest moment.



https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=450

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/goigs-al-martir-sant-quinti-ardovol.html

La població catalana va concentrar-se, bàsicament, fins a començaments del segle XI, als Pirineus i Pre-Pirineus, ja que aquestes serralades constituïen un dels pocs refugis segurs davant les amenaces musulmanes.

Les valls pirinenques van ser densament poblades, a la vegada que eren artigades i conreades el màxim de terres disponibles. Els cereals, la vinya i la ramaderia van ser la base de l’alimentació de la població, com també els fruits que es trobaven al bosc (bolets, gerds, maduixes, glans, avellanes).

https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/07/21/la-poblacio-catalana-i-les-activitats-economiques-durant-els-segles-viii-ix-i-x/

Algú però, ens haurà d’explicar com menys  250.000 persones aconseguien crear un patrimoni tant important, i com avui, amb quasi 8.500.000 no hi ha recursos  per a mantenir-lo.  Que no existien “ les menjadores públiques” ja ho sabem

Que  sant Quintí,  la Marededéu i  tot l’estol celestial elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada