El Pepe Figueredo Aguilera, pública imatges de Santa Llúcia de Rajadell, aal comarca del Bages, de la que havíem manifestat tenir interès en rebre’n
dades :
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/el-forn-de-vidre-de-rajadell-bages.html
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-llucia-de-rajadell
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-rajadell-o-del-mas-forn
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/cementiri-de-santa-llucia-rajadell
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/04/capella-de-can-masana-de-rajadell.html
Llegia, .., la vida monàstica regular s’inicià a l’església de Sant Miquel de
Cirera, on na Cirera rebé el 1275 del bisbe de Vic la regla de Sant Agustí,
segons la qual s’havien de regir.
No sabem si per pressió del senyor
de Rajadell, el priorat es traslladà a Santa Llúcia, si bé es mantingué la
primera fundació i la priora s’intitulà el 1292 priora de Santa Llúcia de
Rajadell i també de Cirera.
L’edifici es degué fer o refer en aquests darrers anys del segle XIII, car
el 1278 es comprava una campana de l’església de Sant Miquel per a la de Santa
Llúcia i el 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a l’obra de l’església
de Santa Llúcia.
La vida monàstica tingué una gran
vitalitat durant aquests darrers anys, que permeté la creació d’un nou priorat
a l’església de Santa Caterina de Cervera.
La vida comunitària s’extingí a causa de la guerra civil del segle XV, ja
que les monges hagueren de fugir durant el conflicte bèl·lic refugiant-se al
priorat de Cervera, i després el senyor de Rajadell s’apoderà dels béns del
monestir, i malgrat que foren reclamats des del priorat de Cervera, no foren
retornats, i l’església tornà a ser simple capella de la parroquial.
L’església, deixant a part les modificacions que hom hi ha fet
posteriorment, consta de dos cossos d’edifici, ben encaixats, que corresponen a
dues etapes constructives diferents. En efecte, el cos que comprèn l’actual
presbiteri obeeix a una estructura romànica que, per les seves
característiques, hom pot datar Situació del terme municipal de Rajadell dins
el conjunt de la comarca del Bages Mapa del terme municipal de Rajadell amb la
indicació dels itineraris per arribar als llocs estudiats en el present capítol
(informació: F. Junyent-A. Mazcuñan) del principi del segle XIII, mentre que el
segon cos correspon a una remodelació i ampliació del primer temple, portada a
terme durant el segle XIV. La part romànica consisteix en un fragment de nau, aparellada
amb carreus ben carejats i coberta amb volta apuntada. La unió entre ambdós
cossos d’edifici es realitza per una arcada, de carreus molt ben treballats i
de més grans proporcions que els que conformen l’aparell romànic, tret que es
farà constant en tota la construcció gòtica. Atès el que hem dit, hom dedueix
que el primer temple era un edifici romànic de petites dimensions, d’una nau
que, probablement, devia tenir un absis obert a llevant. Això no obstant, F.
Rafat, propietari de l’edifici, ha realitzat algunes excavacions per tal de
localitzar aquesta probable capçalera, de la qual, per ara, no s’ha trobat cap
rastre, cosa que també possibilita que l’absis no hagués existit mai. Com era
habitual en aquests tipus de construccions, la porta es devia obrir a migjorn i
al mur frontal devia dreçar-se un petit campanar de paret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada