https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-diguerri-el-pont-de-suert
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16105
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/933
L’església és romànica, d’època alt medieval, però no s’hi troba documentació relativa al poble fins al Fogatge del 1553. En aquest hi consten, com a Eguerri, tres focs (uns 15 habitants). Segons Madoz, a mitjans del segle XIX «s’hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d’ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d’Igüerri. S’hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants.» Igüerri va tenir ajuntament propi des de principis del segle XVIII fins a l’any 1847, any en què va unir-se a Llesp pel fet de no arribar als 30 veïns (caps de família).
Després passarà a dependre de Pont
de Suert. El 1981 hi consten 10 habitants, el 2006, 8 habitants i el 2019 en
tenia 9. Mai hi ha hagut escola, de manera que els infants antigament baixaven
a Gotarta. Actualment, només hi viu una persona tot l’any, excepte els dies més
freds d’hivern, que dorm a Pont de Suert. S’encarrega de la cura dels prats i un
ramat de vaques. La resta d’habitants censats són una família que hi viu
estacionalment.
Des dels anys setanta que no s’hi celebra la festa major, però encara s’hi
canten cada any els goigs a Sant Esteve, patró d’Igüerri. Ens agradarà rebre’n
un exemplar a l‘email castellardiari@gmail.com , i si fos possible fotografies del interior de l'Església
Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.
Amén !!!
inFeliços els perseguidors dels justos i
de les minories ètniques i/o
culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada