dilluns, 15 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’ANYÚS, ADVOCADA A L’EVANGELISTA SANT LLUC, VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ MENYSTINGUDA “ VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lluc-de-nyus-les-valls-daguilar

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15803

L'església d'Anyús , advocada a  Sant Lluc Evangelista  del  que Sant Pau ens diu que era metge i company seu,  és un edifici d'una sola nau rectangular, coberta amb una estructura d'embigat de fusta que sosté un llosat a doble vessant, que actualment es troba parcialment enfonsat. L'església és capçada a llevant per un tram trapezoïdal que és cobert amb volta de canó, més estret que la resta de la nau, però sense diferenciació exterior, de manera que el volum de l'edifici és definit per un prisma sense elements diferenciats.

La porta actual, que correspon possiblement a una reforma, s'obre a la façana meridional, prop de l'angle sud-oest, però la porta original, actualment paredada, és situada a la façana de ponent. La porta actual és un arc rebaixat i té tot el marc arrebossat. L'edifici només presenta una finestra, situada a la façana meridional prop de l'espai absidal, espitllerada i d'una sola esqueixada.

L'interior és totalment encalcinat, i el parament exterior és format per un aparell de reble de peces molt grans, especialment als angles, molt irregular, lligat amb fang i molt poc morter de calç.

L'element més característic que identifica l'església és un potent campanar d'espadanya, d'un sol ull, amb arc de repeu, situat sobre la façana de ponent, i que presenta els vessants de la coberta graonats.

La tipologia d'aquest edifici s'avé amb altres construccions del seu entorn immediat, com la propera ermita de Sant Quiri, que presenten el cos de l'absis només diferenciat interiorment, seguint una formulació molt arcaica i simple que també es troba en altres esglésies d'aquesta àrea, com ara Sant Martí de Biscarbó. És difícil de datar, precisament per la seva extrema simplicitat i la manca de relació amb les formes més esteses de l'arquitectura catalana anterior al segle XI, en què l'absis es diferencia volumètricament del cos de la nau.

D'altra banda, segons l'arquitecte Joan-Albert Adell Gisbert (Barcelona, 1955) (Catalunya Romànica, VI p. 256-257), les formes constructives de Sant Lluc d'Anyús no permeten, tampoc, establir conclusions cronològiques, ja que no hi ha cap element que permeti afirmar inequívocament el caràcter alt-medieval de l'edifici, tot i que semblaria raonable, a tall d'hipòtesi i amb totes les reserves, acceptar aquesta filiació atenent el seu context geogràfic i arquitectònic.

 


l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, la retratava l’any 1983. Ens agradarà tenir noticies a l’email castellardiari@gmail.com  d’aquest fotògraf, sembla que llicenciat en historia, al que l’Urgell sobirà li deu un reconeixement per la seva tasca.

 l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.

L’any  1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.

L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.

Des de l’any  1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.

Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.

Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat

L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.

Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006

Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....

https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro

Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars  primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la  VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.


Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant  Lluc Evangelista   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada