dijous, 10 d’abril del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE SOÏLLS/SOLLS. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. EL BERGUEDÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-soills-sant-jaume-de-frontanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40165

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/santa-eugenia-de-soills

Petita edificació que actualment es troba en estat ruïnós, de la que s'observen restes dels murs fins a 1,7 metres d'alçada. El cos principal, que correspondria a l'edifici original, té la planta rectangular de 45 metres quadrats aproximadament, amb la façana encarada a ponent. Aquest consta d'un cos annex a la paret de migdia, de 10 metres quadrats aproximadament, el que seria d'execució posterior, amb una finestra allargada amb els extrems circulars emmarcada amb maó. L'accés des del cos principal és a través d'una petita obertura a la paret de migdia, en volta de maó. L'aparell constructiu és de pedra irregular, molt rústic, amb carreus a les cantonades i morter de calç. A la façana de ponent hi ha una obertura i restes del que seria una gran portalada d'arc de mig punt (encara documentada en fotografies antigues) que actualment està enderrocada i només se'n veuen algunes restes dels carreus. Aquesta façana seria coronada per una finestra circular.  Des de l'interior del cos principal, a la paret de tramuntana s'aprecia restes d'una capella encastada al mur. Actualment s'aprecia un mur de pedra de mig metre d'alçada aproximadament que va de la casa pairal de Santa Eugènia fins a l'església.





L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la Vallcabrera el segle XVIII i era una de les moltes esglésies estretament vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí.

 De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús.

El topònim SOLLS,  'Corts de porcs', en la tesis de  Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia

Exemplar dels Goigs 


https://patrimonicultural.diba.cat/cercador?municipis=710

El sostre demogràfic de Sant Jaume de Frontanyà s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb  26 habitants de dret.

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà. Ho tenim difícil, oi?

Que Santa Eugènia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


dimecres, 9 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DE FONTSCALDETES, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. CABRA DEL CAMP. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12932

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerar-de-lalt-camp/fontscaldetes-tombes/

Fontscaldetes és un petit despoblat enganxat a la banda de mar de la zona muntanyosa que hi ha cap a l'est del municipi de Cabra del Camp sobirà de Tarragona

El poble està situat concretament a la serra Voltorera, sota el puig de Cabdells i a l'est de les roques de Migdia.

L'Associació d'Amics de Fontscaldetes és una entitat creada a Cabra del Camp l'any 2008. La seva missió fundacional va ser la d'encarregar-se de la recuperació del poble de Fontscaldetes, agregat del municipi de Cabra del Camp abandonat al voltant del 1960.

Des de la seva fundació l'AdAF s'ha encarregat de netejar els carrers del poble i evitant els enderrocs perillosos; arranjar la Font de Fontscaldetes i condicionar l'espai que ocupa; restaurar l'estructura externa i la teulada de l'església de l'Assumpta de Fontscaldetes; reconstruir la portalada de pedra d'arc de mig punt posant-ne una de cedida per un veí de Cabra del Camp; restaurar la totalitat de la façana de l'església i construir una nova porta per a l'església amb fusta provinent d'una antiga porta donada per una família de Cabra del Camp.


 Els projectes més immediats són la restauració de l'interior de l'església, l'altar i el retaule; i l'empedrat de l'espai de la plaça i de la font.

https://fontscaldetes.blogspot.com/2011/09/consagracio-de-lesglesia.html


La nova benedicció  de l'església de Fontscaldetes, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, es duia a terme per  l'arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol i Balcells el dia 28 de setembre de 2011.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dimarts, 8 d’abril del 2025

IN MEMORIAM DE LA L’ESGLÉSIA D’ORRIOLS, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. NAVÀS. EL BAGES

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dorriols

Llegia que  l’església d’Orriols , advocada a Sant Joan Baptista , era el nucli que aglutinava un seguit de masos dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella.

El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret  (1876 - 1960) , propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un decret del bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), certificava el domini directe de la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella.

Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella i n’era el responsable.

Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert


La descripció ens diu ; Antiga església d’origen romànic situada uns metres al nord de la masia de Riols. Tal vegada a partir del segle XVI, o posteriorment, fou substancialment transformada o reconstruïda, i ja al segle XX es va adaptar com a magatzem o graner. Per tot això la construcció actual no sembla haver conservat gran cosa de l’obra romànica originària. És de planta rectangular, orientada més o menys cap a llevant i d’una sola nau. La capçalera de la nau és plana, ja que en un moment donat s’amplià per situar-hi la sagristia, que per un lateral té una porta cap a l’exterior. A la façana nord es conserva un portal d’arc de mig punt amb dovelles, actualment tapiat, que podria ser ja del segle XVI. La façana de ponent, que devia ser la principal, va quedar molt alterada quan s’hi obrí una gran com a accés al magatzem. A la part superior es conserva un petit òcul. Els murs exteriors són de paredat comú i conserven part de l’arrebossat tradicional. No s’hi observen traces clares que puguin atribuir-se a l’obra romànica.

 


A l’interior la nau és coberta amb volta de canó feta amb maons. Als peus es conserva el cor. Ara l’espai de la nau encara té les instal·lacions de totxo que s’hi van fer quan es destinà a graner.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/11/goigs-sant-joan-baptista-navas-bages.html

El terme del municipi de Navars/Navàs,   és el segon més gran en extensió de la comarca del Bages. Els seus 80,6 km² s'estenen de riu a riu per l'ample interfluvi Llobregat - Cardener, al sector nord de la comarca, en contacte amb el Berguedà.

La riquesa Patrimonial que conté acredita la seva importància a l’època en que l’agricultura era el motor econòmic de la zona i àdhuc del país,  l’adveniment de la manufactura i la creació de les colònies tèxtils, marquen alhora el creixement  demogràfic i la progressiva pèrdua del Patrimoni històric.

Que Sant Joan Baptista elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i poder així vetllar pel seu Patrimoni Històric i pels seus habitants. 

dilluns, 7 d’abril del 2025

SANTUARI DE SENTFORES, ON ES VENERA A LA MAREDEDÉU. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sentfores-sant-marti-de-tous


L’església de Sentfores, advocada a la Marededéu , es documenta l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, el qual entre les deixes piadoses que feu a les esglésies d’aquest terme, es troba la de Sentfores (Salifores).

 

L’edifici primitiu fou substituït per un altre de nou vers l’any 1656, com es fa constar en una inscripció de la llinda de la porta d’entrada. Encara s’hi feren reformes posteriors a causa de l’afluència de feligresos. Actualment continua conservant les seves funcions de santuari marià.

 



Segons consta, en aquesta església es venerava una talla romànica, de fusta policromada, que representava la Mare de Déu sedent amb el Nen Jesús, tipologia freqüent en aquesta època.

 


Actualment la talla originària ja no existeix, en el seu lloc es troba una reproducció que no sabem si és estrictament fidel a l’original. Aquesta imitació no és de fusta, però és policromada i reflecteix una tipologia pròpia de les talles de fusta de la primera meitat del segle XIII: Mare de Déu sedent, coronada i subjectant una bola amb la mà esquerra, amb el nen Jesús assegut sobre el genoll esquerre, coronat també, beneint amb la mà dreta i mostrant el llibre amb l’esquerra. El setial és de tipus bizantí amb coixí rodó.

 

La imatge original fou substituïda per la reproducció als voltants de l’any 1954, data en què es va voler millorar l’edifici amb motiu de la proclamació de l’any marià. Fins aquest moment, i a causa del seu mal estat de conservació i a les modes litúrgiques de l’època, la marededéu es presentava a la veneració dels fidels vestida amb una mena de capa i túnica que tapava tota la talla a excepció del rostre i les mans que eren les parts menys deteriorades (així es veu en algunes fotografies antigues i dibuixada en alguns “goigs de la Mare de Déu” anteriors al 1954).

 

Pel motiu abans esmentat la imatge es va portar, pel que sembla, a un taller de Vic, on es va prendre la decisió de fer la reproducció actual a partir de les restes de la talla original. Des d’aquest moment es desconeix la fi que van tenir, però sembla que aquesta talla no ha estat mai al Museu Episcopal de Vic ni abans ni després del 1954, segons informació obtinguda tant a l’arxiu del museu com del seu director.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-sentfores


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/poema-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/02/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

diumenge, 6 d’abril del 2025

GRANJA DE SANT VICENT FERRER. EL BELLESTAR. PENELLES. LA NOGUERA.

 

Els arquitectes Bernat Pejoan Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1926 ) i Josep Danés Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) foren els autors  de la granja Sant Vicent Ferrer es troba en una zona plana de camps de conreu al nord-oest de la carretera LV-3331, a tres quilòmetres al nord-est de Linyola i a 4,5 quilòmetres al sud-oest de Penelles.

Es tracta d'una colònia agrícola que disposa una sèrie d'edificis seguint una retícula ortogonal amb criteris de funcionalitat racionalista i certs elements decoratius de gust modernista sobretot en l'ús del maó per crear formes


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41369

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/08/goigs-sant-vicenc-ferrer-granja-de-sant.html

 

https://web.archive.org/web/20140325211201/http://www.ccnoguera.cat/penelles/images/POUM/cat%C3%A0leg%20bens.pdf

Ens agradarà rebre imatges i dades de l'escola - si en va arribar a tenir  la colònia - a l'mail castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Penelles s’assolia al cens de 1910 amb 1.286 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 435 habitants de dret.

Que Sant Vicenç Ferrer elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dissabte, 5 d’abril del 2025

CAPELLA DEL SOLER DE NAVÀS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. BAGES

 https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/el-soler-13

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-lalou-o-del-raco

Llegia de la capella que retratava  la Josefina Casadesús Bascompte,   adossada a la masia del Soler, a l’angle nord-est de la casa, al terme de Navàs, a la comarca del Bages


Fou construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic i està dedicada a sant Pere. 

És d’una sola nau, de planta rectangular, i té una petita sagristia adossada al sud.

 La façana principal, encarada vers llevant, consta d’un portal de llinda plana rematat per un arc ogival cec i, al seu damunt, té un òcul decorat amb una traceria gòtica i una campanar d’espadanya. Els paraments són fets amb un aparell de carreus força grossos i regulars. Les façanes laterals presenten sèries de finestres rematades amb arcs ogivals i decorades amb vitralls (quatre al nord i tres al sud).


A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria i als peus té un petit cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Les imatges que es conserven a l’altar són relativament modernes, probablement de començaments del segle XX.

Vaig tenir el goig de conèixer i tractar a l' Antoni Deig i Clotet (Navàs1926 - Manresa2003), bisbe de Solsona.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/04/costums-de-bisbe-la-memoria-de-lantoni.html

De Navàs n'havien publicat entre altres :

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA. NAVÀS. BAGES


SANT CUGAT DEL RACÓ. NAVÀS. BAGES. CATALUNYA


Santa Maria de les esglésies de Navàs, la oblidada. Bages


MASIA EL SOLÀ DEL MUJAL. NAVÀS. EL BAGES


SANT SALVADOR DE TORROELLA. NAVÀS. EL BAGES


SANTA FE DE VALLDEPERES. NAVÀS. BAGES. CATALUNYA


LA MISTERIOSA PELLOFA DE VALLDEPERES


ESCOLA DE NAVÀS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. BAGES.



ESCOLA DIOCESANA DE NAVÀS. BAGES


ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. EL MUJAL. NAVÀS. EL BAGES


ESCOLA DEL MUJAL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. NAVÀS. BAGES.


DEL BAGES AL VALLÈS. ELS VALLS DE TORROELLA


L’ESCOLA PÚBLICA DE TORRUELLA ESTAVA AL COSTAT DE L’ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR ?. NAVÀS. BAGES. CATALUNYA



ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DE MASSADELLA. NAVÀS


QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE L’ESGLESIA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I DE SANT LLORENÇ DE BRINDISI DE LA COLÒNIA PALÀ DE TORRUELLA, CONEGUDA TAMBÉ COM ‘LA COLONIA DE LES FLORS?. NAVAS. EL BAGES. CATALUNYA


A Navàs, al Bages, a Catalunya, hi ha molt per "viure" , oi?. 

divendres, 4 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DELS VILARS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. MAÇANET DE CABRENYS, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-pere-dels-vilars/

https://www.salines-bassegoda.org/ca/cultura/tota-la-cultura/esglesia-de-sant-pere-dels-vilars/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-dels-vilars-macanet-de-cabrenys

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38744

Llegia de l’església dels Vilars, advocada a l’apòstol Sant Pere ; edifici de petites dimensions situat a uns dos quilòmetres del poble. És un temple d'una sola nau amb absis trapezial del segle X. L'absis és original preromànic amb volta de canó lleugerament ultrapassada i encalcinada. El separa de la nau un arc de mig punt que carrega damunt de dos pilars de carreus grossos i ben tallats. Inclou dues finestres de doble esqueixada, una a llevant i l'altra a la de migdia. La volta de la nau és apuntada i seguida, i és més alta que el presbiteri. Gran part d'ella és producte d'una reconstrucció del 1735. Dins el temple es conserva una pila baptismal de granit de forma ovoide. La façana de ponent està en part encalcinada i inclou un campanar de cadireta de dos arcs. La portalada , igualment està refeta modernament.



 Fotografies. Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Maçanet de Cabrenys s’assolia al cens de 1857 amb 1.832 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;   es tancava l’exercici 2024 amb 772 habitants de dret al terme de Maçanet de Cabrenys  , i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.

La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.

Que l’Apòstol Sant Pere , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dijous, 3 d’abril del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE CORBEROLA, ADVOCADA A SANT SALVADOR. LES LLOSSES . GIRONA.

 

Escrivíem suara, a les Llosses hi ha mil coses.  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-corberola-les-llosses

De l’església  de Corberola ,   adossada  al mas homònim, al terme de les Lloses ,   advocada a Sant Salvador , només queden els murs exteriors de l’absis, de planta semicircular, amb una finestra, aparedada, amb una llinda plana. La coberta, a dos vessants, és la continuació de la construcció rural del mas, adossada, i no correspon a la del temple primitiu.

 


A l’interior hi ha un sostre i un envà amb armaris que tapa la cara interna de l’absis, per la qual cosa no podem conèixer les textures d’aquesta superfície interior, les quals fora interessant d’escatir.

L’orientació de l’eix de l’absis és de nord a sud, igual com la de Sant Quintí de Puig-rodon, que queda a l’altre vessant de la serra de Sant Marc.

La base de les parets de l’absis es veu refeta o reforçada, tal vegada a causa de l’erosió que ha sofert el camí que hi passa a tocar. Els carreuons, que només es veuen des de l’exterior, es troben força ben tallats i col·locats, amb juntes gairebé seques i amb algunes filades disposades de través, o d’altres, de blocs més grossos que la resta.

Hi ha un projecte de rehabilitació:

http://infra-mince.com/es/portfolio-item/corberola/

Quan al topònim CORBEROLA ; etimològicament de  Corbera, primitivament 'lloc de corbs, niu de corbs' derivat aplicat per comparació i ponderació a ciutadelles, Castells i muntanyes encimbellats, com els rocaters que ells freqüenten

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15337

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;    es tancava l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.

La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.

Que Sant Salvador, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dimecres, 2 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DEL TOSSAL, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. PONTS. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-del-tossal-ponts

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40114

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/02/goigs-lapostol-sant-bartomeu.html

Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre, a tocar del canal d'Urgell.





Fotografies de Jordi Contijoch Boada

Es tracta d'un edifici aïllat consistent en un conjunt de rectoria, a migdia, i església de nau única, molt reformada, amb una capella lateral adossada. La portalada s'obre a la façana de ponent i respon a una reforma del segle XV. Una atenta mirada a aquest pany de l'església permet diferenciar la façana original de les reformes posteriors. Aquesta façana és coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, de factura clarament posterior a l'obra original, de la qual s'endevina el pinyó, format pels dos vessants de la coberta, perfectament integrat en el mur de la façana. En aquesta mateixa façana oest hi ha una finestra de doble esqueixada i llinda recta que a l'interior és parcialment tapada per l'arc toral que s'adossa al mur oest.

La nau està capçada per un absis de planta hexagonal amb una aresta en l'eix i amb una certa continuïtat amb el contrafort ubicat a la façana septentrional, que actualment es confon amb l'estructura de l'esmentada capella, barroca, adossada a aquesta façana. Al mur oest d'aquesta capella es conserven els vestigis d'un mur semicircular, d'estructura i filiació desconegudes però sens dubte anterior a la construcció de la capella fonda, i els contraforts que s'afegiren als murs nord i sud de l'església, que també són anteriors a la construcció de la rectoria adossada al costat sud de l'església. A l'absis s'obren quatre finestres d'una sola esqueixada, amb llindes rectes, la finestra que és situada més cap al sud és paredada per la construcció de la sagristia, incorporada al conjunt de la rectoria adossada al sud de l'església.

Al mur nord de l'absis es conserva, paredada i mig colgada, una porta, resolta en arc de mig punt.

L'espai absidal conserva una coberta de lloses de pedra que sembla correspondre a l'obra original, mentre que la nau és coberta amb teula, fruit, sens dubte, d'algun remodelatge de les cobertes originals.

Ja a l'interior podem observar que la nau està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i suportada per dos arcs formers per banda, adossats als murs laterals. L'absis és, a l'interior, de planta semicircular ultrapassada, obert a la nau mitjançant un ample arc toral, resolt com un arc triomfal. Si bé anteriorment tot l'interior era arrebossat, en descobrir-se els paraments després de la restauració efectuada a l'entorn de la dècada de 1990, s'ha posat de manifest que l'arc triomfal està format per dues estructures juxtaposades. La meitat de ponent és un arc correctament adovellat, mentre que la part de llevant no correspon a un arc, sinó que és un mur retallat en forma d'arc per adaptar la relació entre l'absis i la nau adossada a ponent. Per l'estat actual de les estructures sembla clar que aquest mur tancava el recinte de l'absis actual, per ponent, si bé es desconeix si existia una porta o un arc triomfal més petit que posés en relació l'absis amb la resta de l'estructura aleshores existent. L'absis és cobert amb una cúpula hemisfèrica, suportada pel mur semicircular en el costat de llevant. La unió amb el mur de ponent, de concepció rectilínia, es resol amb dues trompes còniques, que posen en evidència que ja des de l'origen l'absis fou concebut amb un tancament pla al costat de ponent.

En l'estat actual, especialment després dels treballs de restauració, sembla clar que l'església de Sant Bartomeu del Tossal és el resultat d'un procés constructiu complex, a partir d'un edifici primitiu, al qual correspondria l'absis actual. Possiblement era un edifici exempt, de planta central, sense nau, al qual s'hauria afegit, probablement al segle XI, la nau actual.

L'estructura constructiva, de carreuó a penes escairat i disposat en filades irregulars, no aporta dades sobre la filiació cronològica de les diferents parts de l'edifici, llevat de les parts més tardanes -campanar, porta i capella fonda-, construïdes essencialment amb carreus ben tallats i polits.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que Sant Bartomeu, quin martiri el fa mereixedor de ser considerat excels patró de Catalunya, de Palestina, del Kurdistán,.... , elevi a l’ Altíssim la pregària dels poble català  per assolir la seva llibertat nacional, i la de tots els pobles i persones que pateixen ocupació, repressió, injustícia,...   

dimarts, 1 d’abril del 2025

CAPELLA DE TREMOLOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I ON ES CANTAVEN ELS GOIGS DE SANTA APOL·LÒNIA. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tremolosa-les-llosses

Llegia; senzilla capella és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, que és coberta amb volta de quart d’esfera.

 


La coberta es veu sobrealçada o, almenys, amb el seu pendent més planer que l’original, segons els senyals que es poden veure des de l’exterior al mur frontal de l’absis, que es troba sobre un arc de descàrrega.

 

La porta, que és acabada amb una arcada amb llinda i timpà sense esculpir, es troba a la façana de migjorn i damunt seu hi ha una finestra cruciforme, la qual, malgrat haver estat resseguida amb morter a l’exterior, es manté en la seva forma en tot el seu gruix d’l m.

 

La finestra absidal, de doble esqueixada, i tot l’interior de l’absis, queden ocults per un retaule del final del segle XIX. L’absis té una meitat coberta amb lloses de pedra i l’altra amb teules en substitució d’un cobert que hi havia adossat i que fa poc fou suprimit.

 

A la façana de migjorn hi ha una lluerna, la qual té tots els indicis d’ésser originària, tapada per la cara interior.

 

Llevat de la superfície interior de l’absis, que és de carreuons vistos, la resta de paraments i voltes interiors han estat enguixats i pintats.

 

A la façana de ponent hi han estat afegits un acabat i un campanar de cadireta, fets de maó.

 

L’aparell originari ha estat fet amb carreuons ben tallats i ordenadament col·locats amb menudalls i en filades força regulars.

 

Tot el conjunt, llevat de la teulada de l’absis, es manté en bon estat de conservació.

 

Per la seva estructura i la seva construcció, l’església segueix les formes pròpies de l’arquitectura rural, on els models de l’arquitectura del segle XI perduraren fins ben avançat el segle següent.


El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


El topònim, deriva de  del trèmol (Populus tremula ) ,  una espècie de pollancre de la família de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx, tremolera o tremoleta.




Ens agradarà rebre imatges del interior, i si existeixen els Goigs a la Marededéu, a  l’email castellardiari@gmail.com , també, també, l'explicació dels Goigs a Santa Apol·lònia, intuïm que en algun moment es devia canviar l'advocació originària. 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-santa-apollonia-la-tremolosa-les.html


https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-maria-de-tremolosa-a-les-llosses/


https://oncat.iec.cat/documents/VII/342.pdf


El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;    es tancava l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.


La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dilluns, 31 de març del 2025

CAPELLA DE PUIGGRÓS, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. NAVÀS . EL BAGES

 

La masia de Puiggròs té una capella particular  advocada  a la  Immaculada Concepció,  que va ser construïda el 1619.


 Estava dotada amb un retaule barroc d’estil salomònic (corresponent a finals del segle XVII o principis del XVIII) el qual fou destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acte criminal, que els historiadors feixistes qualificaven de “Guerra Civil” i alguns sectors de la Jerarquia Nacional Catòlica de “ Cruzada “

Posteriorment l’àvia de l’actual propietari, que era originària de les Borges Blanques, va encarregar un nou retaule que es va inspirar més o menys en l’antic, i que és el que avui es pot veure.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-puiggros

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.