ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES ESGLÉSIES, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25109

Llegia;  edifici d'una nau amb capelles laterals i sagristia. La porta té l'arc rebaixat i un òcul il·lumina el cor, que dona accés al campanar, aixamfranat a les quatre cantonades amb campanes a les finestres. La coberta, de la volta d'aresta a l'interior, és de dos vessants i amb teula àrab, mentre que la coberta del campanar és vuitavada i amb lloses de pissarra.

 

Fotografia.  Àngels Peruchet

L’any 2004 es va restaurar la teulada i l'any 2009 es va actuar a l'interior i a les façanes, deixant la pedra a la vista

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, també, també imatges del interior

Que sant Joan Baptista  i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

 

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ULLÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7498

Llegia de l’església parroquial d’Ullà, advocada a la Marededéu - des del Concili d’Efes -   mal dita santa Maria per influència nefanda de l’església herètica del REGNE DE LA CORRUPCIÓ

Temple d'una nau força àmplia, amb capelles laterals, transsepte amb cúpula central i capçalera rectangular: planta de creu llatina. Les voltes són de llunetes i tenen cornisaments motllurats.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7498

El presbiteri conté un cambril en el qual s'exposa i es venera la imatge romànica de la "Verge de la Fossa".

En el frontis hi ha la portada d'arc rebaixat, pilastres i capitells jònics simulats, entaulament amb motllures i pinacles amb semiesferes i al centre una gran fornícula -ara sense imatge- sobre la qual hi ha gravat l'any 1792. Més amunt s'obre un rosetó i a la part alta un òcul. El contorn superior de la façana és sinuós i té pinacles amb esferes de pedra. Sobre l'angle NW de l'edifici es dreça el campanar de planta quadrada que restà inacabat a l'altura dels pilars.

La façana és construïda amb carreus escairats; els altres murs amb grans pedres sense tallar i carreus angulars; l'interior és cobert d'arrebossats.

A finals del segle XVIII es començà a construir la nova església a la sagrera del poble, al costat de l'antiga parroquial, enlairada sobre la plana; fou beneïda pel prior Masdevall el 20 de juliol del 1804, any en què la col·legiata hi fou traslladada. No queden, pràcticament, restes de la canònica medieval

 A mitjan segle  XIX el P.J. Villanueva veié encara els dos temples, mig ensorrats, un sobre l'altre, en ruïnes.

 Extingida la col·legiata, l'església  advocada a la Marededéu,  insistim, mal dita , de Santa Maria restà com a parroquial d'Ullà, quedant sense culte l'antiga parròquia de Sant Andreu.

Quan al  topònim Ullà:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45202

El Concili d'Efes, any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili (Cànon 6)

 

Que la Marededéu i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

 

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA BALCONADA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT, MAL DITA SANTA MARIA. MANRESA, EL BAGES

 

Llegia que l’autor del projecte tècnic fou l’arquitecte Josep Maria Esquius Prat (Manresa,1939), autor també del projecte de l’església de Sant Antoni Maria Claret de Sallent

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-manresa

https://www.vallgesbisaura.com/els-goigs-2/els-goigs/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-any-1991/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat_01118439644.html

https://lapuntador.cat/Members/pviladordis/missa-votiva-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-presideix-el-p-abat-manel-guash

https://www.bisbatvic.org/ca/noticia/la-balconada-de-manresa

https://www.google.com/maps/place/Parroquia+Sta.+Mar%C3%ADa+de+Montserrat/@41.719463,1.8379187,3a,75y/data=!3m8!1e2!3m6!1sCIHM0ogKEICAgID26_yFsQE!2e10!3e12!6shttps:%2F%2Flh3.googleusercontent.com%2Fgps-cs-s%2FAC9h4np9f8u02DInNLV_vOfKyIASqRM5PH4-5p1U8DSBY1IuHy5SbjCzVnFS5deGkkMP8KvYVxP9pZwB8MLjz9Bc2aU0Agvs2apojikKvQqaCbPxzVfVofdyTUOyjwKeKC8X_qko8UpBEw%3Dw203-h270-k-no!7i3000!8i4000!4m7!3m6!1s0x12a4f7dbbf03f573:0x30eff0cfc381486b!8m2!3d41.7193631!4d1.8380749!10e5!16s%2Fg%2F11gffd_wy3?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI1MDcwNy4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D

El Concili d'Efes, any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili (Cànon 6)

 

Que la Marededéu i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

 

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SENTERADA,ADVOCADA A LA MAREDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . PALLARS JUSSÀ.

 

No hi ha gaire informació de l’església parroquial de Senterada,  advocada a la Marededéu de Gràcia, mal dita   Santa Maria, per la influencia nefanda de l’església herètica del REINO DE LA CORRUPCIÓN, edifici  d’una nau i campanar quadrat, amb record de l’època romànica (absis sobrealçat) i poques restes (i dubtoses) de l’antic monestir.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia.html

https://www.monestirs.cat/monst/pajus/pj11mari.htm

https://www.senterada.cat/el-municipi/historia-i-patrimoni-2/esglesies-i-ermites/esglesia-santa-maria-de-gracia-de-senterada

El Concili d'Efes, any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge (Theotokos), i va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concili (Cànon 6)

Que la Marededéu i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITÀ, MERLANT. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

Llegia que l’ermita  de Sant Quirze i Santa Julita està a  la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la riera de Garrumbert, al terme de Porqueres

A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada i un guardapols.

Edifici  d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular amb un arc en degradació.

Sobre la porta s’hi troba una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt de dintell monolític.

 A l’absis i al mur de migdia es troben dues finestres de les mateixes característiques que la de la façana principal.

 El primitiu campanar d’espadanya amb dues obertures, es va transformar en reformes posteriors en un campanar quadrangular. El campanar té un teulat d’un vessant sostingut sobre dos pilars.

Els paraments dels murs són de carreus molt ben escairats i formen filades molt regulars.

L’interior de la nau té una coberta de volta de canó lleugerament apuntada.

Alguns historiadors atorguen un origen visigot a l’ermita de Merlant, malgrat que les restes que es conserven pertanyen a l’època romànica.

 Els documents citen una església a Merlant  a l’any 979 quan fou cedida pel comte Miró de Besalú al monestir de Sant Esteve de Banyoles.

L’any 1097 apareix com a “Sancti Quirici et Sancti luliani de Meritania.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes dirigits pel general Franco conra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II Repýblica,  va ser saquejada i entre d’altres béns desapareixerien – no per a tothom -  una majestat, una taula amb pintures romàniques i les campanes.

L'any 1942, el propietari de Can Gallifa, el senyor Francesc  Gallifa i Rifa, va començar les obres de restauració.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/can-gallifa-i-la-seva-capella-advocada.html

El 1952, l’artista barcelonina Anita Solà d’Imbert   (1906-1995) la va decorar amb unes pintures sobre la vida de sant Quirze i santa Julita. 

Entre el 1983 i el 1985 s’hi feren obres de restauració impulsades pel Centre Excursionista de Banyoles.

 Que  Sant Quirze i Santa Julita  elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català  per assolir la nostra llibertat nacional, perquè s’aturin els genocidis contra les minories ètniques i/o culturals, i les “ morts evitables “ provocades per la corrupció endèmica i sistèmica del mal dit  REINO DE ESPAÑA

MAREDEDÉU DE CASTELLGERMÀ. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Castellgermà fou un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està despoblat des de molt antic. S'hi troben encara algunes ruïnes del Castell de Castellgermà i una petita ermita advocada a  la Mare de Déu.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-castellgerma-abans-santa-eulalia-sarroca-de-bellera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-de-castellgerma.html

El mal record  del “ Carnicer del Pallars “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), no s’esvaeix, ben al contrari amb les continues crides al genocidi que es tornen a fer des de les files dels partits antidemocràtics, i des d'alguns sectors de l'església herètica del REINO DE ESPAÑA  .

Que la Marededéu  elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè els genocidis sobre els palestins, els kurds i totes les minories ètniques i/o culturals s’aturin.

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE TORREGROSSA, ARA CASA CONSISTORIAL. PLA D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys i panys que maldem per elaborar un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  està meridiàment clar, que l’educació no era, ni ès, una qüestió que ocupi, ni preocupi, als feixistes d’abans, ni als d’ara.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres fotografies i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Llegia que l’arquitecte Celestí Campmany Pellicer, projectat l’edifici   l'any 1905 com a escoles públiques.

 A la façana hi ha l'escut de la vila, datat el 1909.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/celesti-campmany-pellicer

Edifici de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. Resta cobert per teulada a doble vessant a la part central i terrassa plana amb balustrada ornamental a les façanes anterior i posterior. El concepte de l'edifici es basa en una simetria compositiva i una l'austeritat ornamental, només alterada per les balconades de forja i per la pedra natural a la planta baixa per al sòcol, les cantonades i el remat i perfils de les tres portades. L'únic element menys auster són les formes ondulants i sinuoses les motllures de la porta principal. Aquestes motllures s'apropen estilísticament als motius decoratius modernistes, àmpliament difosos en aquella època i que en el cas de Torregrossa queden reflectits de manera senzilla en aquesta portada

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4273

SANTUARI DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ

 

Llegia del Santuari de Sant Quirze, Quirç o Quiri, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791  metres d’altitud  al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet , pertanyent ara  al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) ;  el santuari de Sant Quiri, molt venerat a la rodalia, serva en la seva construcció les característiques del romànic popular que perviurà a l’Alta Ribagorça força temps.

Consta d’una nau orientada, coberta amb volta de canó i capçada per un absis refet.

 Els murs presenten obra de paredat travat per l’argamassa, o en sec.

Al mur de migjorn, damunt la finestra, s’hi troba una pedra amb una inscripció del segle XIII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quiri-de-sas-abans-sant-tirs-de-sentis-sarroca-de-bellera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-sant-quirze-sant-quiri-sentis-sas.html

Els sants Quirze i Julita. Quirze -també anomenat Cir o Quirc- era un vailet petit que tot just començava a conèixer l´Evangeli. Julita era la seva mare que va ser acusada de ser cristiana i la van condemnar a turments per tal que deixés de ser-ho. En Quirze, en veure que torturaven la seva mare, no parava de plorar, de manifestar igualment la seva fe i d´animar a la seva mare. El jutge, enfurismat rebotí el nen per terra fins a matar-lo. Finalment, la mare també morí. Tot això va succeir a Cilícia, al s. IV. Aquesta és la història resumida del martiri d’aquests dos sants que van agafar gran popularitat a les nostres terres ja durant el període visigòtic.

Que sant Quirze, santa Julita i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. IGNASI MARIA ADROER CALAFELL, L’ARQUITECTE QUE RETRATAVA ENTRE ALTRES CAN FERRATER, AL BARRI DEL CANYET DE BADALONA, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

 Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: l’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

L’arquitecte Ignasi Maria Adroer i Calafell – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com -  retratava , Vista general de Can Ferrater a Canyet, Badalona.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2823/rec/15

Rebia un email del Francesc Vidal en el que em deia :

Bon dia,

Referent a un article aparegut a Tribuna del Berguedà el 17 de gener de 2024 on hi feien referència a l'arquitecte Ignasi Adroer Calafell i on deien que no coneixien el lloc i dates de naixement i defunció, però els hi agradaria conèixer, els puc ajudar una mica.

L'Ignasi Maria Adroer Calafell prové d'una família originària de Viladasens, al Baix Empordà.

Va néixer el 8 d'abril de 1891, desconeixent el lloc, i va morir el 27 de setembre de 1979 a Barcelona.

 Es va casar el 14 de juny de 1923 amb Concepció Iglesias i d'Abadal.

Va tenir 4 fills: Manuel i Joaquim, químics, Jordi, arquitecte i Núria (morta amb només 4 anys).

La nostra infinita gratitud al  Francesc Vidal

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1917

Ens agradarà rebre una imatge d’aquest arquitecte  que deixava un llegat interessant al Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Adroer%20i%20Calafell%2C%20Ignasi%20Maria/field/creato/mode/exact/conn/and

Hi havia alguna relació de família amb Josep Adroer ?

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/josep%20adroer

No entenc, més enllà de la intenció evident de “ dessolar la terra “ ,   quina explicació  -plausible -  ens poden donar,  pel fet  de  no recordar de forma adequada, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i fins imatge si fos possible, als que participaven en el projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, sou pregats de fer-ne recerca, i enviar-ne els resultats a  mdc@csuc.cat perquè esmenin aquesta “omissió”.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/82021/2015%20CEC_Egipciaques_Ramon_Graus.pdf

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TORÀN, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA, CANEJÀN. VAL D’ARAN.

 

Llegia de l’Església parroquial de Toràn, advocada a Sant Joan Baptista, al terme de Canejàn, a la Val d’Aran, edifici  d'una sola nau, amb l'entrada a ponent i amb dos contraforts al mur de migdia.

 Possiblement els únics elements romànics que es conserven siguin una obertura espitllada a la cara nord i l'absis semicircular a l'est.

 Tota la resta semblen afegits posteriors (sagristia adossada a sud-est, obertures quadrades a nord, oest i sud...).

 Dona la sensació de que la nau ha estat engrandida tota ella posteriorment.

Gozos en honor de San Juan Bautista se cantan en San Juan de Toran parroquia de Canejan

http://www.memorial.udl.cat/cataleg/Cataleg/Documents/Document_10001.html

Ens agradarà rebre'n un exemplar a l'email castellardiari@gmail.com 

Que sant Joan Baptista elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE PALAU S’ARDIACA. PALAU DE SANTA EULÀLIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-palau-sardiaca-palau-de-santa-eulalia?fbclid=IwY2xjawLN89hleHRuA2FlbQIxMABicmlkETF3U1VQRE1YZnV4NGo2akdvAR5EIOyYjGU6M152zrHzYTi2L8FyvzLUzAc414yV9I29s48H_yRRo9e9vdEytQ_aem_t6XVCQQWRoqFTffSu5cqpg

https://palaudesantaeulalia.cat/cultura-i-patrimoni/esglesia-de-sant-esteve-de-palau-sardiaca/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19934

L'església de Sant Esteve de Palau  s’Ardiaca era l'antiga capella del palau, unida a aquest edifici per la banda nord. Encara que és la part més antiga del conjunt, és l'única ben conservada.

Segons Joan Badia i Homs (Palafrugell, 9 de maig 1941 es tracta d’un dels monuments pre-romànics més interessants de l'Empordà i se'n pot situar l'origen els segles VIII-IX.

Patrimoni Gencat en diu; església és d'una sola nau, amb creuer i absis trapezial. En la planta d'aquest edifici preromànic cal destacar la presència del transsepte, que no sobresurt exteriorment als murs de la nau. La volta de la nau és lleugerament ultrapassada i s'inicia en banquetes poc destacades en ambdós murs laterals. La volta del creuer és de canó i té el seu punt a un nivell considerablement més alt que el de la n au. L'absis està cobert amb volta de canó. A l'interior del temple trobem dos arcs de sosteniment e les cobertes: el triomfal, d'entrada al presbiteri i un arc toral, en el punt de comunicació entre la nau i el transsepte. Les impostes d'aquest dos arcs són molt grans i presenten una decoració geomètrica.

Aquesta església presenta tres portes, una de les quals s'obre al frontis, l'altra al mur nord del creuer, i la darrera al mur de migdia de la nau. La porta de la façana és d'un sol arc de mig punt format per petites dovelles. Aquesta porta posseeix una llinda, i l'espai del timpà s'omplí amb pedruscall i argamassa. La porta que s'obre en el braç septentrional del transsepte ha estat modificada en època contemporània. El seu arc va ser molt malmès, tot i això encara se'n conserva més de la meitat. És un arc de mig punt de petites dovelles, sense arquivolta. La porta del mur meridional de la nau, que s'obre a prop del creuer, és de dimensions més reduïdes que les dues anteriors.de palau s’Ardiaca

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

IN MEMORIAM . COL·LEGI DE LES GERMANES CARMELITES. TONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

La fotografia del fons d'Angelina i Mercè Santasmasas mostra l'antic col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat, al número 16 del carrer de Barcelona. Guarnit, el 1951, com bona part del poble, en honor de la Marededéu de Fàtima, quan ja resultava evident que calia un nou edifici escolar.

Reculem en el temps. Cap al començament dels anys vuitanta del segle XIX, uns tonencs encapçalats per l'exalcalde Andreu Pratsobreroca van fer possible que les germanes carmelites, que ja feia uns anys que havien arribat al nostre poble, poguessin disposar d'un convent-escola en propietat. Ho expliquen molt bé Joan Rusiñol i Adam Sedó a 'Quadern dels mil dilluns':

"Van crear una fundació que pretenia ajudar les germanes i assegurar la seva permanència al poble. Per això, el 19 de maig de 1882 Andreu Pratsobreroca va comprar en nom de la fundació [aquesta casa] del carrer de Barcelona per 2.355 pessetes i 69 cèntims. [...] Per fi, l'any 1890 l'escola funcionava amb tota normalitat al nou edifici. Precisament va ser aquest any, el 26 de setembre, quan Andreu Pratsobreroca va vendre la casa a les germanes de manera simbòlica".

Entre el 1890 i el 1955 -any en què s'inauguraria l'edifici actual- el convent i escola per a nenes de les Germanes Carmelites va ser aquí. Menys en l'interval de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , episodi  que els historiadors feixistes qualificarien  de Guerra Civil, i l’església de CRUZADA,  atès que aquesta casa seria expropiada i esdevindria seu del Comitè de Milícies Antifeixistes i, poc després, de l'Ajuntament.

https://evt.cat/historia/#:~:text=150%20ANYS%20D'HIST%C3%92RIA,va%20traslladar%20al%20carrer%20Barcelona.

Amadeu Lleopart Costa

ESGLÉSIA DE PALAU, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 M’aturava per retratar – des de la carretera - l’accés està barrat, l’església de  Palau,  advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria ,   al veïnat d’aquest nom de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Empordà sobirà, a la província de Girona

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-de-palau-albanya.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/11/goigs-antics-la-mare-de-deu-de-palau.html

Llegia que El rei Carles el Calb, l'any 878, al•ludeix al lloc anomenat "ipsum Palatium", possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà, i en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere d'Albanyà, l'any 957, es torna a anomenar.

L’any 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.

La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.

A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d'accedir als sínodes diocesans.

En aquesta església s'hi feia una festa el dia 8 de setembre i s'hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; L'església de Palau és d'una sola nau amb àbsis semicircular.

 La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.

La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud trobarem dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20264

Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.

 No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que  la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESPOT, ADVOCADA A SANTA LLOGAIA. ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia de l’església parroquial d’Espot, advocada a Santa Llogaia, edifici  de nau única dividida en cinc trams i amb un absis al nord, de poca profunditat, lleugerament corbat. Façana a migdia amb porta barroca monumental, construïda amb grans blocs de pedra ben escairats que ressalten sobre l'arrebossat que cobreix la façana. És una porta d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres estriades rematades per eolípiles. Al costat d'aquestes, en la part inferior, hi ha volutes. Sobre l'arc apareix una fornícula amb una escultura. Remata el conjunt una creu. Per sobre d'aquesta, sota el pinyó, s'obre un òcul.

A l'interior, l'església presenta paviment fet de taulons de fusta i revestiment dels paraments enguixat i pintat, la qual s'està esclovellant i té taques d'humitat, com es comprova durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura. La torre campanar de l'església parroquial, per la seva índole protectora, podia prestar protecció als habitants del poblet. Se l'ha inclosa amb altres elements de la xarxa defensiva, com l'anomenada "Torre dels moros", "La Torrassa" i el castell de Llort. S'aixeca a l'oest amb un airós xapitell de llicorella. La coberta, igualment de llicorella, és a dues vessants.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/09/imatge-de-lhotel-saurat-i-lesglesia-de.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.  

Que  Santa Llogaia elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català  per assolir la nostra llibertat nacional. 

SANT ROMÀ D’OREIS. GISCLARENY. EL BERGUEDÀ

 

El sostre demogràfic de Gisclareny s’assolia al cens de 1857 amb 511 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 30 habitants de dret.

La població de Catalunya l’any 1857 era de 1.652.291 ànimes, la davallada de Gisclareny, i bona part de la Catalunya interior, és estratosfèrica.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-doreis

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-doreis-gisclareny

Sant Romà d’Oreis, una obra defensiva amb l’església incorporada

https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/338988/441436

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3354

https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/694

Ramon Corominas i Camp (Corominas i Camp, R , 2018, explica que aquesta església hauria jugat un paper clau i predominant en la defensa i control dels passos de Vimboca, vall de Molnell i Castell de Murcurols ja que l'emplaçament on està situada domina pràcticament tots aquests punts, afavorint així la seva defensa i control. A més val a dir que l'amplada considerable dels seus murs no són només per sostenir una simple volta de canó sinó més aviat una estructura superior més pesant, possiblement una torre. Murs amb característiques similars es van trobar a la fonamentació del nàrtex o galilea del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (López, 2008), o també a Sant Martí de la Torre de Cabdella al Pallars Jussà, a Sant Climent de la Torre de Foix (Guardiola de Berguedà), o l'església de Santa Eulàlia de Bonner (Gòsol), encara que de cronologia més tardana.

Segons Corominas,  l'església i nucli d'Oreis "estaria molt vinculada al proper castell de Murcurols, del quals seria aquest indret de Sant Romà, un complement del seu control i defensa. Reforça la hipòtesi de que molt probablement es tractava d'una obra defensiva la seva situació estrategica, des d'on s'albira i fins hi tot es pot accedir al coll de Vimboca" (Corominas, 2018). Per tant caldria tenir en compte aquesta hipòtesi, considerant-se com una important obra arquitectònica.

Que Sant Romà  , elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, única possibilitat perquè es pugui redreçar el desgavell territorial que patim