dijous, 17 de juliol del 2025

CHAPELLE DE NOTRE-DAME DE LA MERCÈ. PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.BARCELONA

 L’Angela Llop retratava aquesta capella neomodernista construïda l'any 1945, situada a la llera del riu, al costat del pont, construcció d'una sola nau, amb dues capelles laterals, la coberta exterior, molt deteriorada , està feta amb volta de maó pla sustentada per arcs parabòlics.







Tenim moltes preguntes ; qui en va el promotor ?. Quina era la causa i/o motivació que el duia a fer-ho ?. Qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?.


Llegia ; el projecte va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Ros i Ros   (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951 ) , que va fer una primera versió dels plànols l'any 1944 i una segona l'any 1945 més semblant a la que es va executar.

 L'any 1946 l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny (1911-1999)va dur a terme un projecte de reforma interior de les diferents plantes de l'edifici.

L'edificació av ser construïda amb la finalitat d'acollir els treballadors de la propietària, la Sra. Mercedes Moliner Santacana. 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-merce

Església construïda l’any 1945 per la propietària de Vila Mercedes, edifici situat al costat de l’església.

Va ser inaugurada el dia de l'Ascenció, el 30 de maig de 1946, amb la presència del bisbe de Barcelona, Gregori Modrego Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972) 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

tot porta a pensar que l'església de la Mercè de Pontons, va ser projectada per l'arquitecte Josep Ros i Ros   (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la pregaria dels pontonencs, palestins, emigrants Als EEUU,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

dimecres, 16 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. ESCOLA DE TUIXENT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://www.caminapirineus.com/ca/@@place/antiga-casa-consistorial-tuixent

La “ història oficial “ que s’escrivia desprès de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, explica  que  els sediciosos trobaven un país inculte, i que repartien per arreu material escolar, menjar ,..,  per descomptat, cap menció a les violacions de menors, dones,....

Res més fal·laç que aquella afirmació , a Tuixent ja sabien llegir i escriure;   llegia en relació a l’edifici a la Plaça  Major ,  edifici de tres pisos, baixa i sotateulada, de planta rectangular i adossat a una altra edificació pel costat nord. 


Presenta una coberta de teula a un sol vessant i hi destaca una notable balconada de fusta situada al segon pis, amb baranes tornejades i caps de biga amb representació de criatures monstruoses. 

El primer pis és cobert amb volta de canó, que és l’únic indici de l’antic ús de l’edifici com a capella del Roser, que va deixar d’estar oberta al culte abans de finals del segle XIX. Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 L’edifici també havia acollit l’escola pública del poble.

Goigs a la Marededéu de Tuixent  : 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1hX88QVuMbxO8PpaEzEM3EBk2SWN5sYJba5OaTao4EBTeAqY0dGWZyKT7jbkDAMoI4UEn4vee5aqoXkPIcnZok4axi4Ex-0ORy84y4MgFTv9gv_L6pfNd_I1Id3wARtZJLOUgThO-zy1/s1600/tuixent+2.jpg

El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Tuixentíns , tuixentines,   lluçanencs  ,  aranesos  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


dimarts, 15 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. PARCERISSA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT PERE. EL NAVÈS QUE EL TEMPS I LA INCÚRIA S’ENDUGUÉ. EL SOLSONÈS

 

No trobava com accedir al Catàleg de Masies de Navès.  Cercava dades de la masia Parcerissa, etimològicament  sembla derivat de parcer   el qui té en arrendament una terra amb condició de repartir-se'n els fruits amb un altre -  amb el sufix -issa (<llatí -īcĕa).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parcerissa

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/parcerissa

Cercava informació de la capella, avui quasi desapareguda, advocada a Sant Pere. Ens  agradarà tenir noticia de l’advocació concreta i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs a l’emauil castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 




Imatges de la pàgina: https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita-2/

En demanaré informació a : arxiu@bisbatsolsona.cat , arxiugavin@maristes.com , ajuntament@naves.cat

Que Sant Pere elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

dilluns, 14 de juliol del 2025

ERMITA DE SANT PELEGRÍ. ARTIES. SALARDÚ. NAUT ARAN

 

Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) que es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.

A migdia de la vila hi ha la capella de Sant Pelegrin del segle XII  edifici de pedra amb campanaret d’espadanya i absis semicircular dins la tradició del romànic.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4626

Capella d'una sola nau amb absis orientat i de forma el·líptica. Presenta forma d'accés al mur de migdia i es presenta en arc de mig punt amb una pedra ubicada a la clau de volta que indica l'any 1777. Seguint en el mur de migdia, observem tres contraforts i tres finestres. A la cara Nord hi ha afegida una sagristia i també presenta un contrafort. El mur de ponent és coronat per una espadanya i consta de dues finestres.



https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-pelegri-arties-lalt-aran.html

https://www.endrets.cat/textos/goigs-de-sant-pelegri-arties/2412

Que Sant Pelegrí elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

El perill de genocidi  pel poble català augmenta a cada moment que passa.

 

diumenge, 13 de juliol del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES BORGES DEL CAMP, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA 


He tingut ocasió de visitar en varies ocasions i situacions l’església parroquial de les Borges del Camp, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria per la influència herètica de l’església del REINO DE ESPAÑA que nega allò que s’acordava al Concili d’Efes.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/la-mare-de-du-plorava.html

Acomiadàvem aquí  a  l'Amado Crusat Mora, estimat cosí-germà. 

Edifici barroc amb decoració d'esgrafiats a la façana, dibuixant carreus. El portal d'entrada presenta dues columnes decorades a la part baixa del fust i als capitells. Entre ambdues, a cada banda, un petit podi inserit en un nínxol sosté una escultura: representen Sant Antoni Abat i Sant Josep.



Sobre l'entaulament que sostenen les columnes- definit pels entrants i sortints que aquestes marquen des de la part baixa- s'obre un nínxol semicircular emmarcat per dues columnetes, a l'interior del qual hi ha una figura de Maria Assumpta. L'exterior és resseguit per decoracions de tipus vegetals. Aquest templet presenta als laterals dues volutes que es recolzen sobre l'entaulament inferior.

El coronament de l'església en façana és lobulat, presentant al lateral dret un campanar octogonal amb llanternó.

L'interior es distribueix en tres naus i creuer. Aquest està cobert amb una cúpula central, en la qual s'obren quatre finestres. És sustentada per quatre grans pilars exempts coronats amb capitells de tipus corinti, daurats.

Per la banda interior corona la cúpula una clau de volta representant un sol daurat, envoltat de "puttis" A les petxines hi ha la representació dels quatre evangelistes.

La nau principal està coberta amb volta de canó amb llunetes. Les laterals estan cobertes per volta d'aresta amb els nervis resseguits en color daurat. Les capelles són poc fondes. El cor és de planta retallada.

L'escultor Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015) dissenyà en el seu taller de Reus les actuals imatges, un total de cinc: sant Anton, sant Josep, la Mare de Déu Assumpta i dos àngels.

https://www.lesborgesdelcamp.cat/la-vila/llocs-interes/esglesia

https://parroquialassumpcio.wixsite.com/parroquialassumpcio/festa-de-l-assumpcio-de-la-mare-de-

Felip V - maleït davant  Déu - establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dissabte, 12 de juliol del 2025

SANT FELIU DE TIRVIA. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia de l’església parroquial de Tirvia, advocada a Sant Feliu,  edifici  de planta rectangular orientada a l'oest i portal de mig punt amb arcuacions en degradació, per damunt del qual i sota el pinyó s'hi obre un òcul. A la dreta, entrant per la porta, s'aixeca el campanar, dividit externament, amb frisos d'arcuacions cegues, per quatre pisos en els quals s'hi obren espitlleres estretes i finestres de mig punt geminades amb columneta central suportades per un capitell trapezoïdal sobre la qual hi descansen els arcs. Un xapitell remata el campanar.

Construïda amb totxana i ciment recoberts i amb arrebossat, excepte els angles, les arcuacions i la porta, que són de pedra vista.




Fotografies de Jordi Contijoch Boada 

En el treball de camp de l'any 2020 es constata que l'edifici té un arrebossat amb un estuc de morter de calç que s'està el qual s'està esclovellant. L'església ha estat restaurada tan a l'interior com a l'exterior; s'hi han usat materials impropis de maó ceràmic per realitzar reparacions puntuals en la façana principal. També s'hi han instal·lat canaleres de zinc per l'evacuació d'aigües de la coberta. A l'interior trobem un paviment de parquet, a més de l'enguixat i pintat dels paraments.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21032

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 144 habitants de  dret.

El Pallars sobirà no pot  - ni vol – obligar els 72 persones innocents que  van ser arrestades i assassinades a sang freda sense judici previ, per ordres de Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962) el “ carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que Sant Feliu elevi a l'Altíssim la pregària del pobla català per assolir la seva llibertat nacional. 

https://www.guimera.blog/tribuna/el-somni-duna-nit-destiu-la-iii-republica/

divendres, 11 de juliol del 2025

CAPELLA DE SANT JORDI A L’ANTIC CASTELL DE TORCAFELLÓ. MAÇANET DE LA SELVA.

 

https://www.xn--maanetdelaselva-fmb.cat/serveis-a-les-persones/turisme/que-visitar/serveis-a-les-personesturismeque-visitar

..,  l'any 1450 es va construir sobre les restes del castell de Torcafelló  la capella de Sant Jordi, un senzill edifici d'estil gòtic i de planta rectangular.

La conversió de l'indret en estació militar de telegrafia òptica a mitjan de segle XIX va reaprofitar (realçant-lo i readaptant-lo) l'edifici de la capella, així com una bona part dels murs exteriors del recinte central de l'antic castell, al voltant dels quals s'excavà un fossat defensiu que encara avui es conserva. En deixar de funcionar al cap de pocs anys el sistema de telegrafia òptica, l'indret va quedar abandonat i tan sols la capella (en degradació constant) es va fer servir, fins fa escasses dècades, com a habitatge precari.



La Capella de Sant Jordi és l'únic edifici que resta sobre les restes de la torre mestra del castell de Torcafelló. L'interior està cobert amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc, encara que les parets són de pedra vista, com les exteriors. Al presbiteri hi ha una pintura de Sant Jordi a cavall i una fornícula amb una imatge d'alabastre del mateix sant feta per Maurici Herraiz.


 Pel que fa les obertures, excepte la porta d'entrada, són petites i amb vàries fileres de ferro forjat de diferents moments. La porta principal és un arc de mig punt adovellat que emmarca una doble porta de fusta i de ferro. A tocar de la porta, a la part esquerra, surt un mur d'un metre i mig d'alçada en forma semicircular que cobreix l'accés a la porta. La finestra superior té els muntants de rajol.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1105

Que sant Jordi elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dijous, 10 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE VILAMANTELLS, ADVOCADA A SANT SERNI, DITA TAMBÉ SANT SERNI DEL GRAU. GUIXERS. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR

 

L'església de Vilamantells , advocada  a Sant Grau, i coneguda també com  Sant Serni del Grau, està situada a 1045 metres d'altitud, en una plana, del camí del santuari de Lord, al terme de Guixers, a la comarca màrtir del Solsonès

L'edifici és d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular que ha estat sobrealçat fins el nivell de la teulada de la nau que es a dues vessants. Les obertures (una finestra de doble esqueixada, a l'absis, la porta principal, a ponent, i una porta tapiada, a migjorn) són cobertes amb arcs de mig punt adovellat. L'interior és cobert amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt deformats. En els espais que hi ha entre els arcs s'ha buidat el mur per fer-hi sis arcades de reforç, tres per costat, de mides diferents, amb arcs de mig punt amb dovelles de lloses.






 El frontis es coronat per un campanar d'espadanya, amb dues finestres cobertes amb arc de mig punt adovellat. primes. Un mur de pedra forma el clos del cementiri formant un tancat a ponent i migjorn.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-sadurni-sant-serni-del-grau.html

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-serni-del-grau

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/01/sant-serni-del-grau-guixers-solsones.html

Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46877

Que  la Marededéu i Sant Serni  elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.



Fotografies del Jordi Contijoch Boada  imatge de la Marededéu del Grau  

dimecres, 9 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP. BADALONA. BARCELONÈS

 

Llegia que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 - Badalona, 30 de desembre de 1958) va ser l’autor de l’ església neogòtica que s’alçà al  c/ Enric Borràs - Av. Sant Ignasi , llegia que té tres naus força amples (la central de 10 metres .) i capelles, deambulatori i cripta.






L'estructura és de maó i ferro, camuflats a l'interior però visibles a l'exterior.

Les formes goticistes simplificades de la façana són accidentals: el projecte hi preveia una major complexitat decorativa.

La capella lateral, paral·lela a l'església i a la qual s'accedeix des del campanar -rectangular, de 30 m. i coronat per una agulla de ferro- té una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1807

https://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/E-12.pdf

No posaria la mà al foc – nomes en tenim dues, i ens fan molta falta – però en ocasió de publicar ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLEFIÀ ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. BADALONA , on s’afirma desconèixer qui va ser l’autor del projecte tècnic, que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 - Badalona, 30 de desembre de 1958) , té força números, oi?:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/05/esglesia-parroquial-de-llefia-advocada.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-josep-badalona-barcelones.html

Que sant Josep, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dimarts, 8 de juliol del 2025

MAREDEDÉU DE PUIG-AGUILAR, MAL DITA SANTA MARIA . GUIXERS. EL SOLSONÈS LA COMARCÀ MÀRTIR

El Xavier Burcet Darde, s’arribava – també – fins a les terres que qualifica encertadament com el Solsonès sobirà, i ens explica que des de Sant Martí de Guixers, enfilava el “Camí de les Aguiles”; el seus passos el portaven primer fins Sant Marti de Corriu, i després fins el santuari de Puig Aguilar a 1400 metres del que ens envia unes magnifiques imatges. .


Vora unes roques impressionants “Montserratines” (N), amb la serra d’ Ensitja encara Nevada,(E) l’ ermita enturonada mira cap a Busa (S) amb tot el sol i les vistes esplèndides als 4 vents.

En la porta, gravades: la Mª de Deu, el nen i l’ Àguila, que m’ ha acompanyat fent cercles en la sortida.

L'edifici actual és del segle XVII amb estructura clàssica, orientada de sud a nord i un porxo típic al davant. A finals del segle XIX una part de la volta s'ensorrà i és reféu . La portalada és aprofitada de l'anterior construcció.


La descripció tècnica ens explica : Església d'una nau rectangular capçada per un absis quadrat. La coberta és de teula a dues vessants.

L'absis està orientat a tramuntana. El parament està fet per pedres sense escairar. El conjunt ha sofert un sobrealçament i l'afegit d'un cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia . També es va afegir un porxo que cobreix la porta d'entrada. No es veu cap finestra a la part antiga.

La portada s'obre a l'angle sud-est del mur frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta. Hi ha elements esculpits en algunes de les dovelles de l'arc exterior, a l'intradós d'ambdós arcs i a les impostes de mà dreta. En una de les dovelles es representa la figura d'un àngel frontal amb les ales caigudes, a la clau la Mare de Déu amb el nen assegut i, a la dreta, un sarcòfag vist des de d'alt amb un personatge nu a l'interior, possiblement un albat. A l'intradós de l'arc exterior, de manera esquemàtica, hi ha tres personatges, dos dels quals sembla que s'agafin les mans i l'altre apareix sol, amb el cap girat en direcció al costat oposat al d'aquells. A l'intradós interior hi ha un motiu floral radial de set pètals inscrit en un cercle. A les impostes hi ha un motiu geomètric consistent en la juxtaposició d'una estrella de vuit puntes. Finalment, a tall de permòdols, a l'interior hi ha dos caps humans molt esquemàtics.

A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura. Hi ha també dos arcs torals de mig punt . Al cantó de llevant hi ha un campanar quadrat , amb quatre finestres obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants.



L’any 1919, el Josep Salvany i Blanch, visitava aquest indret i ens deixava uns excepcionals documents gràfics.




Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-puig-aguilar-guixers

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la fi dels genocidis en aquest món 

SANT MARTÍ DE GUIXERS CONEGUDA TAMBÉ COM DE LA TRINITAT DE VELIANES I EL CEMENTIRI PARROQUIAL. GUIXERS. EL SOLSONÈS. LA COMARCA MÀRTIR

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-guixers-o-de-la-trinitat-o-de-velianes




L'església de Sant Martí, o de la Trinitat  Velianes , es troba isolada al lloc anomenat Guixeres.

 És d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis quadrat.

Al segle XVII s'amplià amb una capella i la sagristia al costat de tramuntana.

Tot el conjunt ha estat sobrealçat.

Rep la llum de llevant per la finestra de l'absis, de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat. N'hi ha una altra de molt semblant al mur de migjorn i altre més al mur de la sagristia, d'època posterior.

La porta, un arc de mig punt adovellat, és a migjorn. La porta està ornamentada amb uns ferros que segueixen models utilitzats als segles XII i XIII.

La coberta interior és de volta apuntada amb un arc preabsidal també apuntat. Aquest presenta al cantó de l'evangeli, i 1 metre al cantó de l'epístola, una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell.

El parament es a base de carreus de pedra tosca ben tallats i afilerats. La teulada es a dues vessants i el frontis, a ponent, es coronat per un campanar d'espadanya, amb dues llargues finestres cobertes amb un arc de mig punt, al qual s'hi accedeix per una escala.

Tota la façana meridional està closa per un mur de pedra que delimita un espai de forma pentagonal que constitueix el cementiri.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17333

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que Sant Martí, elevi a l'altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dilluns, 7 de juliol del 2025

L’ESGLÉSIA DE SANT MARCEL DEL GUINARDÓ, AIXOPLUGA LES CELEBRACIONS DE SANT FERMÍ. BARCELONA

 

Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al  Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org -   acull les celebracions de la comunitat navarresa.



https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692

L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.

 L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.

És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.

 La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte  Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.

 


https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155

Publicàvem suara :

TENIU DADES I/O IMATGES DE CAPELLES, ERMITES, ESGLÉSIES DE CATALUNYA ON ES VENERI A SANT FERMÍ?.



Ens agradarà rebre les vostres informacions a l'email castellardiari@gmai.com 

Que sant Marcel, Sant Fermí, i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

diumenge, 6 de juliol del 2025

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP OBRER. TORRENT DEL CAPELLÀ. SABADELL

  

Tenia la convicció d’haver fet alguna publicació de l’església del  Torrent del Capellà, al carrer de les Magnòlies, 19, de Sabadell,  advocada a Sant Josep, no sabia però trobar-la.

El dissabte 31.5.2025 m'arribava fins a Sabadell i en retratava la façana. 



Fotografies de l'Antonio Mora Vergés





https://misas.org/p/esglesia-de-sant-josep-obrer-torrent-del-capella-sabadell

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Li tinc una particular devoció a Sant Josep,  que en un entorn absolutament masclista, aleshores i ara, feia costat a Maria. 

Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , que justament per això però,  es tant meravellosa.

La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment  però, certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió

Que Sant Josep elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


dissabte, 5 de juliol del 2025

IN MEMORIAM. SANTA EUGÈNIA DE SOÏLLS & SOLLS O DE VALLCABRERA. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. EL BERGUEDÀ.





https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/santa-eugenia-de-soills

L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la Vallcabrera al segle XVIII i era una de les moltes esglésies estretament vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-soills-sant-jaume-de-frontanya

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/04/in-memoriam-esglesia-de-santa-eugenia.html?m=1


El sostre demogràfic de Sant Jaume de Frontanyà s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb  26 habitants de dret.

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà dins o fora de la III República Española . Ho tenim difícil, oi?

Que Santa Eugènia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


divendres, 4 de juliol del 2025

SANTA CONSTANÇA DE CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS

  


L'església de Santa Constança a Clariana de Cardener és un edifici amb orígens presumptament alt-medievals, tot i que no hi ha notícies documentades que ho confirmin explícitament. Aquesta església depèn actualment de la parròquia de Linya i només s'hi celebra culte un cop l'any. De l'edifici en va sortir una pintura sobre taula titulada "La Santa Cena" de Jaume Ferrer, que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.



https://visitmuseum.gencat.cat/es/museo/museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona/objeto/sant-sopar-de-l-esglesia-de-santa-constanca-de-linya

Memòria dels treballs arqueològics a la necròpolis neolítica de Santa Constança (Clariana de Cardener, Solsonès). Sepulcre 2

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/8820#page=26

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

Que santa Constança   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.