diumenge, 7 de setembre del 2025

ESCOLES DE CABASSERS. EL PRIORAT.

 

Fa anys i panys que maldem per aconseguir un inventari dels edificis escolars anteriors  i/o  coetanis a la dictadura franquista.

Llegia que l’edifici de les escoles de Cabassers s’aixecava sota  la direcció de l’arquitecte provincial Francesc Monravà Soler [                Valls (Tarragona) - 25.09.1888 +                Tarragona - 15.12.1968]

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-de-padua-monrava-soler



https://www.nord.cab/2021/10/03/els-planols-de-les-escoles-1931/

https://www.nord.cab/2021/11/11/una-visita-a-les-escoles-de-cabassers-el-1935/

https://www.nord.cab/2021/10/13/noves-dades-de-la-construccio-de-les-escoles/

Com és mal costum en aquest dissortat reialme, l’edifici NO FORMA PART de la llista de monuments de Cabassers.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.089 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 302 habitants de dret.

Ajudeu-nos en la nostra recerca fent-nos arribar a  l'email castellardiari@gmail.com  imatges i dades dels edificis on aprenien les primeres lletres els vostres besavis, avis, pares,... , Catalunya us ho agrairà. 

 

dissabte, 6 de setembre del 2025

SANT MARTÍ DE LA PLANA. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-la-plana-coll-de-nargo



Fotografia de 1985. L'autor era  l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d. ,  fotògraf de Patrimoni, notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que esperem rebre dades a l’email castellardiari@gmail.com

L'església de la Plana , advocada a  Sant Martí es trobava   gairebé ensorrada , ha estat abandonat molts anys fins que recentment s'ha restaurat.

Es conserven els murs de l'absis i el campanar.

A l'àmbit de la nau s'hi ha construït una capella rectangular coberta amb volta de canó.

A la llinda hi ha la data 1856. L'edifici original era d'una sola nau, segurament devia estar coberta per volta de canó. El mur de ponent fou conservat per a la construcció de la capella actual.

 El campanar és una torre prismàtica amb finestres d'una sola esqueixada en dos dels murs mentre que en els altres hi ha finestres de doble esqueixada. És la part més ben conservada de l'edifici original.

L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes i lesenes. L'aparell és de carreus ben ordenats, amb alternança de pedra tosca i hi queden restes d'arrebossat amb incisions per imitar la forma dels carreus. Podem datar l'església de Sant Martí de la Plana al segle XI, tot i que va patir grans transformacions al segle XIX.

 El campanar recorda al de Santa Maria de Remolins, que és allà a la vora, i de fet s'allunya dels altres models de l'època. Es tracta d'un punt de referència paisatgístic en el terme de Valldarques.

L'any 1904 la capella de Sant Martí encara tenia culte.





https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15521

http://www.sellent.cat/ICulte.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Coll de Nargó, s’assolia al cens de 1857 amb 2150 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 587 habitants de dret.

Els delictes es poden cometre per acció o per omissió.  Durant la dictadura franquista en la seva majoria ens que feien referència a Catalunya i/o els catalans es duien a terme per acció, d’ençà de 1978, i la posterior entrada a la Comunitat Europea és l’omissió la forma “ habitual “ , un clar exemple eren les declaracions del ministre Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968)

https://www.regio7.cat/espanya/2025/09/05/puente-admet-rodalies-xarxa-mes-121255973.html

I les més famoses dites per Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) “Les hemos destrozado el sistema sanitario”, que  no han tingut cap sanció jurídica.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Tenim el costum d’incloure enllaços per als qui volen aprofundir.  Dissortadament a Internet fallen amb massa freqüència,  està que la IA és més artificial que intel·ligent

Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :

Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels  que tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions. 

Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



divendres, 5 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. SANT QUINTÍ DE PUIG-RODON. CAMPDEVÀNOL.EL RIPOLLÈS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/858

L’església consisteix en un edifici romànic que queda amagat per la construcció de la rectoria. Aquesta consta d’una nau, coberta amb volta de canó amb un arc de reforç i un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, amb una única finestra al centre de l’absis. El campanar i la façana de ponent queden totalment tapats per la vegetació. A l’interior, tant els murs com les voltes es troben enguixats i s’hi poden veure fragments de pintura






https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/10/goigs-sant-quinti-puig-rodon.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol

Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

 Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “.

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.

Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri), i a l’església de sant Quintí de Puig-rodon.

Consten  1312 ànimes al cens de l’any 1900,  s’assolirà el sostre demogràfic l’any 1970 amb 3765 veïns, i es tancava l’exercici 2024 amb  3.262 habitants de dret.

Se’ns fa difícil d’entendre que el Campdevànol anterior a l’any 1900 pugues aixecar i mantenir un tant esplèndid patrimoni històric,  que avui va desapareixen davant l’abandó, la incúria i la tàcita conformitat  i/o acceptació dels  campdevanolencs, ripollesos i catalans en general.

Que sant Quintí ,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 4 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA MARÇAL DE CABRERA D’ANOIA, ADVOCADA A SANT SALVADOR.

 

Llegia de  Ca la Fou o Colònia Marçal   a Cabrera d’Anoia ,  que conserva restes de l’església de Sant Salvador de la Fou. El Josep Mas Junyent, en publica una fotografia.



https://www.facebook.com/photo/?fbid=10237651076324438&set=gm.24653645534242295&idorvanity=608483672518484vi


Rebia una fotografia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) Església Parroquial de Sant Salvador, Colònia Marçal, Cabrera d'Igualada, Data foto 22-XI-1970


Si existeixen, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , també, també,  del seu interior i  dels actes religiosos celebrats en aquella església, en la que Josep Mas Junyent, explica  que molts varen ser batejats, confirmats, casats,......

Que sant Salvador   elevi a l’Altíssim la pregaria dels cabrerencs , manresans,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, ucraïnesos ,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 3 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MAÇANA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857 amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291 ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans.  Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.

La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i  sovint és una dada que “ justifica “  la inacció, l’abandó i la incúria de les administracions vers aquesta  comarca.  L’exemple dissortadament és generalitzable arreu de Catalunya

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/894

La no-construcció de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa al sud del Montsec.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22182



El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l'any 1985, l’edifici  encara dempeus malgrat els clars símptomes  d’abandó, que dissortadament davant la incúria  de les administracions s’han confirmat,

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-macana-o-de-la-figuereta-camarasa

A l’església de la Maçana es conservava una imatge romànica de la Mare de Déu amb l’Infant, que avui es considera desapareguda i que, per tant, només ha pogut ser estudiada a partir d’una fotografia del 1923. S’hi pot apreciar que ja llavors la imatge es trobava força malmesa: a més d’estar mutilada en algunes parts, havia estat repintada amb mala fortuna, segons ens narra Roig i Font (1923, pàg. 220).


La imatge era una talla de fusta policromada que representava la Mare de Déu asseguda en un tron com a Sedes sapientiae, i el Nen assegut sobre el seu genoll esquerre. El fet que aquest aparegués lleugerament girat cap a la Mare i que ella mostrés un lleu somriure, que li endolcia el rostre, malgrat l’absolut encarcarament de les seves figures, l’aspecte matusser i la desproporció dels cossos, ens pot fer datar la imatge en un període no anterior al segle XIII; en aquesta centúria l’Infant comença a tenir una minsa relació amb la Mare, la qual, més tard, deixarà de fer únicament la funció de tron on s’asseu el Nen. Quant als vestits, el del Nen no es pot distingir com era, mentre que es pot advertir que la Mare duia una túnica i un mantell que s’obria a l’alçada del pit; en canvi, no es pot apreciar si duien cap atribut a les mans

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

dimarts, 2 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANTA ANNA DE LA MASIA DE PASSARELL. MOIÀ.

 

Llegia que l’any 1883  s’aixecava la capella advocada a santa Anna de la masia de Passarell,; petita, d'una sola nau,  amb porta d'accés a l'oest i motllura perimetral amb teulada a dues vessants amb ràfec amb tres línies mixtes (rajola, teula, rajola) pintada en blanc, actualment en bastant mal estat que fa de magatzem.

 


Fotografia.  Carles Illa Casanova ( 1949 + 22.3.2022 )



https://www.regio7.cat/moianes/2022/03/22/moia-perd-seu-home-temps-64141720.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarell

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Anna_de_Passarell

Continuem esperant informació sobre l'advocació de la  capella que el  Xavier Serrano, en la seva publicació DEL  JARDÍ  DE   CAL   CRISTO   AL  PARC  MUNICIPAL   DE  MOIÀ , situa en l’espai de l’actual mirador.

https://raco.cat/index.php/Modilianum/article/view/404844/498601

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que santa Anna  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!  

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 1 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. EGLÉSIA NOVA DE SANT MARTÍ DE PUIGBÓ. GOMBRÈN.EL RIPOLLÈS

Fotografia. Maria Rosa Planell Grau. 





 L'església  de Puigbó, advocada a Sant Martí , és un petit edifici de planta rectangular,  té dues capelles laterals a la zona del presbiteri i encara queden restes del cor a la part oposada de la nau. 

La teulada és de cabirons de fusta i teula àrab; a l'interior aquesta està amagada per una falsa volta de mig punt feta de maons.

L'interior conserva restes de pintures, molt degradada, d'època neoclàssica.

La porta s'obre al cantó sud i dona directament al cementiri i a una eixida tancada per un mur que la separa dels camps. Externament, els murs i la coberta són coberts per una espessa heura, que ha fet enfonsar-se la coberta a la part del presbiteri i de retruc ha enfonsat la falsa volta interior de maó. 

L'església té un petit campanar de cadireta totalment cobert per heures.

Aquesta església va ser construïda el 1737 en substitució de la primitiva romànica, de la qual existeixen restes, per a continuar les funcions de parròquia del veïnat de Puigbò. 

A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1806, potser correspon a una reestructuració o modernització de la parròquia. Hom pensa que les pintures de l'interior, motius figuratius i arquitectònics, deuen correspondre a aquesta època.

 La parròquia va caure en decadència en començar el despoblament dels masos que componen el veïnat, i ha arribat fins a nosaltres en estat de semi ruïna.

Havia servit de magatzem per a la masia Puigbò. 



Fotografia del Josep Maria Moreno Lucas. 

No té culte des de 1939.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

La casa és avui un destí de turisme rural:

https://www.masoveriapuigbo.cat/

De la primera església de Sant Martí de Puigbó, en diu l'Enciclopèdia Catalana: 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-puigbo-gombren

El primer esment de la parròquia de Sant Martí de Puigbò és en les primeres llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb els noms de “Sancti Martini de Pruimal” i de “Puymal”. També es citada com “Puiomalo” l’any 1048, quan és donat al monestir de Sant Joan de les Abadesses el mas “Puiomalo”, situat en aquesta parròquia. Retrobem aquesta denominació de “Podio malo” en un document de l’any 1140. El nom primitiu de Sant Martí de Puigmal perdurà fins al segle XIII, que fou canviada pel de Puigbò.




De l’església només resten dempeus l’absis central, amb dues finestres de doble esqueixada, i una absidiola adossada al mur de tramuntana, la qual forma part de la base del castell.


  Frontal d’altar conservat ara al Museu Episcopal de Vic. Al centre hi ha el Pantocràtor emmarcat per una màndorla ametllada, als carcanyols de la qual hi ha uns motius vegetals, en substitució del clàssic Tetramorf. Quatre plafons, dos per banda, presenten escenes de la vida del sant. El conjunt es tanca amb un ric marc decorat amb motius vegetals. 

Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions. 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern