El títol existeix ja en la bibliografia, i correspon a una novel•la quina acció succeeix a la perifèria de Barcelona, i els subjectes, son els emigrants que aleshores venien en la seva majoria d’Andalusia.
Aquí però, del que volem parlar es d’uns catalans que estan aquí – alguns almenys – des d’abans de la creació formal de Catalunya, quan encara es parlaven algunes llengües avui oblidades.
Catalunya és un país amb una superfície forestal considerable.
Avui molt més de la meitat del seu territori, uns 19.000 km2, [ malgrat els incendies de cada estiu ] és ocupada per més d'un centenar d'espècies diferents d'arbres.
Entre ells hi ha alguns exemplars que destaquen de la resta: es tracta d'arbres que per un motiu o un altre han cridat l'atenció.
Molts d'aquests arbres han estat fins i tot batejats i hom els coneix amb un nom propi: són els arbres monumentals.
Bàsicament, aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora.
Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions.
D'altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N'hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols.
Símbols d'una família, d'un poble, d'un país, d'una idea .... D'una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.
És per això que respecte d’aquests altres catalans, més enllà de les declaracions polítiques ,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local), estimo que s’han de fer accions concretes
A) Divulgar-ne la seva existència [ fins i tot, si cal en un o més espais de la televisió pública ]
B) Recollir allà on existeixen llegendes i tradicions, relatives als arbres.
I fomentar allò on encara no les tenen la formulació d’històries relatives a aquests catalans.
Tots aquests arbres ens podrien explicar, des dels moments de màxima glòria, fins als episodis més vergonyosos de la nostra història, i penso que tant en un cas, com en el altre, els fets [ acompanyants sempre d’imatges ] seran sens dubte de bon conèixer, no únicament per als catalans, sinó també per a la resta de persones del món.
Alguna informació la trobareu amb el www.google.com , amb la pregunta ARBRES MONUMENTALS, i la llengua de recerca, català; veure com aquí s’explica, que hi ha una minsa informació, que en algun cas és complementa per interessats particulars d’aquí i d’allà,. Catalunya des de sempre s’ha fet CONTRA els interessos dels polítics, i també en aquesta qüestió estimo que s’ha de seguir aquesta via de seny; qualsevol tema que sigui bo per als interessos d’un partit polítics, d’entrada és sospitós de contraria els interessos de Catalunya!
D’aquesta divulgació [ que pot ajudar a corregir algun desequilibri econòmic ] , a més dels arbres monumentals, n’han de gaudir les comunitats vegetals, les fagedes, els alzinars, les rouredes, les garrigues ,....
Fora bonic, que poc a poc, juntament amb la història del Pi de les Quatre Besses del Dalmau, [ El Vell Guerrer ], acabéssim tenint una història de Catalunya, amb el suport vegetal, dels més antics i honorables habitants d’aquesta terra : els arbres monumentals
(c) Antonio Mora Vergés
Aquí però, del que volem parlar es d’uns catalans que estan aquí – alguns almenys – des d’abans de la creació formal de Catalunya, quan encara es parlaven algunes llengües avui oblidades.
Catalunya és un país amb una superfície forestal considerable.
Avui molt més de la meitat del seu territori, uns 19.000 km2, [ malgrat els incendies de cada estiu ] és ocupada per més d'un centenar d'espècies diferents d'arbres.
Entre ells hi ha alguns exemplars que destaquen de la resta: es tracta d'arbres que per un motiu o un altre han cridat l'atenció.
Molts d'aquests arbres han estat fins i tot batejats i hom els coneix amb un nom propi: són els arbres monumentals.
Bàsicament, aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora.
Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions.
D'altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N'hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols.
Símbols d'una família, d'un poble, d'un país, d'una idea .... D'una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.
És per això que respecte d’aquests altres catalans, més enllà de les declaracions polítiques ,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local), estimo que s’han de fer accions concretes
A) Divulgar-ne la seva existència [ fins i tot, si cal en un o més espais de la televisió pública ]
B) Recollir allà on existeixen llegendes i tradicions, relatives als arbres.
I fomentar allò on encara no les tenen la formulació d’històries relatives a aquests catalans.
Tots aquests arbres ens podrien explicar, des dels moments de màxima glòria, fins als episodis més vergonyosos de la nostra història, i penso que tant en un cas, com en el altre, els fets [ acompanyants sempre d’imatges ] seran sens dubte de bon conèixer, no únicament per als catalans, sinó també per a la resta de persones del món.
Alguna informació la trobareu amb el www.google.com , amb la pregunta ARBRES MONUMENTALS, i la llengua de recerca, català; veure com aquí s’explica, que hi ha una minsa informació, que en algun cas és complementa per interessats particulars d’aquí i d’allà,. Catalunya des de sempre s’ha fet CONTRA els interessos dels polítics, i també en aquesta qüestió estimo que s’ha de seguir aquesta via de seny; qualsevol tema que sigui bo per als interessos d’un partit polítics, d’entrada és sospitós de contraria els interessos de Catalunya!
D’aquesta divulgació [ que pot ajudar a corregir algun desequilibri econòmic ] , a més dels arbres monumentals, n’han de gaudir les comunitats vegetals, les fagedes, els alzinars, les rouredes, les garrigues ,....
Fora bonic, que poc a poc, juntament amb la història del Pi de les Quatre Besses del Dalmau, [ El Vell Guerrer ], acabéssim tenint una història de Catalunya, amb el suport vegetal, dels més antics i honorables habitants d’aquesta terra : els arbres monumentals
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada