Ve amic lector el títol a l’objecte de la nostra recerca, les runes de l’ermita romànica de Sant Pere de Vilanova.
Començava la sortida a les 8,15 quan recollia a l’Antoni Ibáñez Olivares, quina tasca bàsica atesos el seus coneixements d’art romànics i gòtic angles, seria acreditar en el seu cas, com restes romàniques les que poguéssim trobar , El Tomás Irigaray López, fotògraf i caminador incansable tenia assignada la feina de recollir imatges; ens mancava el cronista gràfic i notari del Moianes, el Feliu Añaños i Masllovet, que s’està recuperant d’una intervenció quirúrgica.
Fèiem un cafè amb xerrada, a la Granja Ramonet de Santa Maria d’Oló, on constatàvem que el desconeixement del lloc concret on poden estar les restes de Sant Pere de Vilanova, és comú a una majoria de vilatans, tot i haver nascut en aquestes terres. Donàvem i rebíem e.mails per tal de bescanviar informació sobre la qüestió.
Deixàvem el cotxe a mig camí entre la casa i ermita de Sant Jaume i la torre de Vilanova; abans de les 10,00 érem ja al costat de la riera d’Oló, que remuntàvem pel costat del nord, i on ara entre vegetació de ribera, ara entre pins, fèiem camí en direcció a Rocafort i Rocabruna, ; en una de les nostres constants pujades, entre pins, veiem les restes d’una edificació que malgrat la seva minsa alçaria podria a judici de l’Antoni Ibáñez Olivares, tractar-se de les restes de l’ermita de Sant Pere de Vilanova, a reserva de confirmar-ho amb altres persones, recollim imatges de l’indret, i sota una fina pluja seguim el nostre camí.
El Tomás s’arribarà fins a Montcabrer, per tal de recollir també imatges d’aquesta casa, i nosaltres seguim el llit de la riera fins acabar sortint a la carretera C-59 a l’alçada de Sant Feliu de Terrassola, en tot aquest recorregut, no hem vist cap altres restes d’edificació. Tornem per la carretera, circulant com està manat pel costat esquerra, deixem el trencall de Santa Eulàlia de Riuprimer, més endavant el d’Oristà i la C-25, i entre els punts quilomètrics 16 i 17 de la carretera que uneix Santa Maria d’Oló amb l’Estany i Moià, entrem de nou al camí de terra que ens portarà fins a Sant Jaume de Vilanova. Només un ciclista s’ha adreçat a nosaltres en aquest recorregut, i encara ho ha fet per a demanar informació, de com arribar fins a la Masia de la Plana; li expliquem que li caldrà creuar tot Santa Maria d’Oló, baixar fins al llit de la riera, i remuntar-la de nou fins al pla de Sant Joan d’Oló, i que a les envistes d’aquesta església, trobarà a l’esquerra l’ermita de la Santa Creu i la masia que busca.
Som més de les 12 del migdia quan ens assentem a l’era del Mas Vilanova, i compartim les cireres i els préssecs, que uns i altres portem per esmorzar; el comentari de la absència del company Feliu i del seus dàtils sembla quasi obligat.
Deixem aquí una breu explicació sobre l’ermita de Sant Jaume de Vilanova : és una església sencera, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres i sobresurt a llevant l’absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l’absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època en que cal datar l’església. Pel cantó de ponent , resta unida al Mas Vilanova del Plà que li dóna el nom. L’any 1930, el propietari encarregà la restauració a l’arquitecte Josep Puig i Cadalfach.
Avui és possible gaudir d’aquesta contemplació, desprès d’un àpat familiar, d’empresa, o d’entitat, tota vegada que la propietat lloga un ampli menjador amb cuina. Als telèfons 669.826.013 i/o al 93.744.92.42, us donaran una més amplia informació d’aquest servei.
© Antonio Mora Vergés
Començava la sortida a les 8,15 quan recollia a l’Antoni Ibáñez Olivares, quina tasca bàsica atesos el seus coneixements d’art romànics i gòtic angles, seria acreditar en el seu cas, com restes romàniques les que poguéssim trobar , El Tomás Irigaray López, fotògraf i caminador incansable tenia assignada la feina de recollir imatges; ens mancava el cronista gràfic i notari del Moianes, el Feliu Añaños i Masllovet, que s’està recuperant d’una intervenció quirúrgica.
Fèiem un cafè amb xerrada, a la Granja Ramonet de Santa Maria d’Oló, on constatàvem que el desconeixement del lloc concret on poden estar les restes de Sant Pere de Vilanova, és comú a una majoria de vilatans, tot i haver nascut en aquestes terres. Donàvem i rebíem e.mails per tal de bescanviar informació sobre la qüestió.
Deixàvem el cotxe a mig camí entre la casa i ermita de Sant Jaume i la torre de Vilanova; abans de les 10,00 érem ja al costat de la riera d’Oló, que remuntàvem pel costat del nord, i on ara entre vegetació de ribera, ara entre pins, fèiem camí en direcció a Rocafort i Rocabruna, ; en una de les nostres constants pujades, entre pins, veiem les restes d’una edificació que malgrat la seva minsa alçaria podria a judici de l’Antoni Ibáñez Olivares, tractar-se de les restes de l’ermita de Sant Pere de Vilanova, a reserva de confirmar-ho amb altres persones, recollim imatges de l’indret, i sota una fina pluja seguim el nostre camí.
El Tomás s’arribarà fins a Montcabrer, per tal de recollir també imatges d’aquesta casa, i nosaltres seguim el llit de la riera fins acabar sortint a la carretera C-59 a l’alçada de Sant Feliu de Terrassola, en tot aquest recorregut, no hem vist cap altres restes d’edificació. Tornem per la carretera, circulant com està manat pel costat esquerra, deixem el trencall de Santa Eulàlia de Riuprimer, més endavant el d’Oristà i la C-25, i entre els punts quilomètrics 16 i 17 de la carretera que uneix Santa Maria d’Oló amb l’Estany i Moià, entrem de nou al camí de terra que ens portarà fins a Sant Jaume de Vilanova. Només un ciclista s’ha adreçat a nosaltres en aquest recorregut, i encara ho ha fet per a demanar informació, de com arribar fins a la Masia de la Plana; li expliquem que li caldrà creuar tot Santa Maria d’Oló, baixar fins al llit de la riera, i remuntar-la de nou fins al pla de Sant Joan d’Oló, i que a les envistes d’aquesta església, trobarà a l’esquerra l’ermita de la Santa Creu i la masia que busca.
Som més de les 12 del migdia quan ens assentem a l’era del Mas Vilanova, i compartim les cireres i els préssecs, que uns i altres portem per esmorzar; el comentari de la absència del company Feliu i del seus dàtils sembla quasi obligat.
Deixem aquí una breu explicació sobre l’ermita de Sant Jaume de Vilanova : és una església sencera, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres i sobresurt a llevant l’absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l’absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època en que cal datar l’església. Pel cantó de ponent , resta unida al Mas Vilanova del Plà que li dóna el nom. L’any 1930, el propietari encarregà la restauració a l’arquitecte Josep Puig i Cadalfach.
Avui és possible gaudir d’aquesta contemplació, desprès d’un àpat familiar, d’empresa, o d’entitat, tota vegada que la propietat lloga un ampli menjador amb cuina. Als telèfons 669.826.013 i/o al 93.744.92.42, us donaran una més amplia informació d’aquest servei.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada