La Segarra es una de les comarques més seques de la Catalunya central, i al cor d’aquesta terra àrida s’hi troba la població de Vallseca ; només un centenar d’habitants que malviuen en la major part, del conreu del blat, el gira-sol i algunes planes de patates de secà.
Hi ha això si alguna font, que permet el conreu d’alguna tros d’horta, però en el seu conjunt, el terme municipal de Vallseca malauradament fa honor al seu nom.
Des de tota la vida, els Vallsequens s’han vist obligats a seguir la recol·lecció de l’avellana al baix Camp, la verema del alt i el baix Penedès i fins en ocasions - els anys bons - la recollida de l’oliva al Montsià i les terres del Ebre.
Malgrat això, la major part de famílies fins a darreries del anys 1960, continuaven encara lligats al seu poble, i no volien marxar a treballar a les indústries de Manresa, Cervera, de les comarques del Vallès, Baix Llobregat o Barcelona.
El Feliu Arimay i Botifoll, als seus 40 anys es l’exemple paradigmàtic ; fill d’una familia de cinc germans es l’únic que s’ha pogut quedar a viure a Vallseca, la resta de germans viuen arreu de les comarques barcelonines, la Carme viu a Sabadell, i treballa d’infermera al Consorci Hospitalari del Parc Tauli, la Eulàlia viu a Santa Perpetua de Mogoda, i treballa en una empresa de neteges, el Josep viu a Martorell i treballa a la S.E.A.T., i la Gertrudis la germana més petita, viu a Vic i treballa com a personal laboral, a la Universitat de Vic.
El Feliu està casat amb la Marta, tenen una filla de 12 anys de nom Mercè ; el Feliu malgrat els pocs recursos de la família, va estudiar fins al Batxillerat Superior com alumne lliure, i anava a examinar-se al Institut de Cervera, desprès va venir el servei militar, i a la tornada a casa, va haver de fer-se càrrec del sosteniment de la família, el pare va morir l’any 1980, i la mare a darreries de 1993.
El Feliu però ,gràcies a la Universitat Oberta de Catalunya, ha pogut llicenciar-se recentment en Història, que de sempre ha estat una de les matèries que li plaient més.
Els Arimany de tota la vida, tenien un hort, regat amb l’aigua que brollant de la Font Vella, anava a omplir la bassa, com encara fa avui. De sempre, la Font Vella malgrat trobar-se en terrenys privats, ha estat accessible per a tothom.
Va ser una sorpresa per a tot Vallseca, que desprès de l’anàlisi feta per un estiuejant, es descobrís que l’aigua de la Font Vella, tenia propietats minero-medicinals, i que era molt aconsellable - des del punt de vista econòmic - la seva explotació.
Les ofertes van arribar ben aviat a casa del Feliu , des d’una companya amb molta anomenada al sector de l’aigua, fins al més ric del poble, tothom volia fer-se amb el negoci de l’aigua de la Font Vella.
El Feliu va cridar a tots els germans a un Consell de Família, i els va proposar que fessin el negoci amb tota la gent de Vallseca, tothom tindrà una participació igualitària, aquesta va ser la proposta, i tots els germans hi van estar d’acord.
Respecte dels veïns, la proposta va tenir també molt bona acollida, i ben aviat es constituïa la Societat Balneari de Vallseca S.A., amb un capital de 50.000.000 pessetes, sota la Presidència del Feliu.
En els terrenys de l’hort es va construir un magnífic edifici amb 50 habitacions , el finançament de la Caixa de Manresa, hi va tenir molt a veure, i un any desprès de la seva inauguració, treballaven ja al Balneari ,50 persones de Vallseca, la totalitat de la força de treball del poble.
La Carme va tornar a Vallseca per treballar en el servei mèdic del Balneari.
El Feliu va demanar als veïns un major compromís encara amb el projecte, i es va acordar constituir una societat embotelladora , Aigua de la Vallseca S.A., altra vegada el capital fundacional va ser de 50.000.000 pessetes. La embotelladora - totalment automatitzada - va permetre la creació de 15 llocs de treball, que van ocupar-se amb Vallsequens que tornaven al poble, entre ells la Eulàlia i el seu marit.
Vallseca va tornar a reviure, cases noves, cases antigues però molt ben arranjades, cotxes als carrers, novament el col·legi públic obert, eren les senyals més visibles de la resurrecció del poble.
El Feliu va veure que la distribució era en si mateixa, o podia ser-ho un nou negoci, i novament va demanar als veïns, la seva col·laboració.
Distribucions Vallseca S.A., es va constituir amb un capital de 75.000.000 pessetes, la construcció de les naus , el manteniment del Parc de camions, així com la seva conducció van fer créixer el poble fins assolir els 500 habitants.
Vallseca compta ara amb nous veïns, n’hi ha que no han nascut al poble, ni hi tenen cap relació familiar, n’hi ha d’altres que han tornat al poble de la seva infantesa, i un grup important son els joves que han anat al poble d’on eren els pares o avis, uns i altres han trobat un lloc de treball, que els permet viure i gaudir de l’existència, i el que és potser més important, tots se senten part d’aquest projecte meravellós, que va sorgir de l’aigua de la Font Vella, i de la fermesa de caràcter del Feliu Arimany i Botifoll.
Es molt cert amic lector, que l’aigua es la vida, però haurem de convenir també, que no només l’aigua !!
(c) Antonio Mora Vergés
Hi ha això si alguna font, que permet el conreu d’alguna tros d’horta, però en el seu conjunt, el terme municipal de Vallseca malauradament fa honor al seu nom.
Des de tota la vida, els Vallsequens s’han vist obligats a seguir la recol·lecció de l’avellana al baix Camp, la verema del alt i el baix Penedès i fins en ocasions - els anys bons - la recollida de l’oliva al Montsià i les terres del Ebre.
Malgrat això, la major part de famílies fins a darreries del anys 1960, continuaven encara lligats al seu poble, i no volien marxar a treballar a les indústries de Manresa, Cervera, de les comarques del Vallès, Baix Llobregat o Barcelona.
El Feliu Arimay i Botifoll, als seus 40 anys es l’exemple paradigmàtic ; fill d’una familia de cinc germans es l’únic que s’ha pogut quedar a viure a Vallseca, la resta de germans viuen arreu de les comarques barcelonines, la Carme viu a Sabadell, i treballa d’infermera al Consorci Hospitalari del Parc Tauli, la Eulàlia viu a Santa Perpetua de Mogoda, i treballa en una empresa de neteges, el Josep viu a Martorell i treballa a la S.E.A.T., i la Gertrudis la germana més petita, viu a Vic i treballa com a personal laboral, a la Universitat de Vic.
El Feliu està casat amb la Marta, tenen una filla de 12 anys de nom Mercè ; el Feliu malgrat els pocs recursos de la família, va estudiar fins al Batxillerat Superior com alumne lliure, i anava a examinar-se al Institut de Cervera, desprès va venir el servei militar, i a la tornada a casa, va haver de fer-se càrrec del sosteniment de la família, el pare va morir l’any 1980, i la mare a darreries de 1993.
El Feliu però ,gràcies a la Universitat Oberta de Catalunya, ha pogut llicenciar-se recentment en Història, que de sempre ha estat una de les matèries que li plaient més.
Els Arimany de tota la vida, tenien un hort, regat amb l’aigua que brollant de la Font Vella, anava a omplir la bassa, com encara fa avui. De sempre, la Font Vella malgrat trobar-se en terrenys privats, ha estat accessible per a tothom.
Va ser una sorpresa per a tot Vallseca, que desprès de l’anàlisi feta per un estiuejant, es descobrís que l’aigua de la Font Vella, tenia propietats minero-medicinals, i que era molt aconsellable - des del punt de vista econòmic - la seva explotació.
Les ofertes van arribar ben aviat a casa del Feliu , des d’una companya amb molta anomenada al sector de l’aigua, fins al més ric del poble, tothom volia fer-se amb el negoci de l’aigua de la Font Vella.
El Feliu va cridar a tots els germans a un Consell de Família, i els va proposar que fessin el negoci amb tota la gent de Vallseca, tothom tindrà una participació igualitària, aquesta va ser la proposta, i tots els germans hi van estar d’acord.
Respecte dels veïns, la proposta va tenir també molt bona acollida, i ben aviat es constituïa la Societat Balneari de Vallseca S.A., amb un capital de 50.000.000 pessetes, sota la Presidència del Feliu.
En els terrenys de l’hort es va construir un magnífic edifici amb 50 habitacions , el finançament de la Caixa de Manresa, hi va tenir molt a veure, i un any desprès de la seva inauguració, treballaven ja al Balneari ,50 persones de Vallseca, la totalitat de la força de treball del poble.
La Carme va tornar a Vallseca per treballar en el servei mèdic del Balneari.
El Feliu va demanar als veïns un major compromís encara amb el projecte, i es va acordar constituir una societat embotelladora , Aigua de la Vallseca S.A., altra vegada el capital fundacional va ser de 50.000.000 pessetes. La embotelladora - totalment automatitzada - va permetre la creació de 15 llocs de treball, que van ocupar-se amb Vallsequens que tornaven al poble, entre ells la Eulàlia i el seu marit.
Vallseca va tornar a reviure, cases noves, cases antigues però molt ben arranjades, cotxes als carrers, novament el col·legi públic obert, eren les senyals més visibles de la resurrecció del poble.
El Feliu va veure que la distribució era en si mateixa, o podia ser-ho un nou negoci, i novament va demanar als veïns, la seva col·laboració.
Distribucions Vallseca S.A., es va constituir amb un capital de 75.000.000 pessetes, la construcció de les naus , el manteniment del Parc de camions, així com la seva conducció van fer créixer el poble fins assolir els 500 habitants.
Vallseca compta ara amb nous veïns, n’hi ha que no han nascut al poble, ni hi tenen cap relació familiar, n’hi ha d’altres que han tornat al poble de la seva infantesa, i un grup important son els joves que han anat al poble d’on eren els pares o avis, uns i altres han trobat un lloc de treball, que els permet viure i gaudir de l’existència, i el que és potser més important, tots se senten part d’aquest projecte meravellós, que va sorgir de l’aigua de la Font Vella, i de la fermesa de caràcter del Feliu Arimany i Botifoll.
Es molt cert amic lector, que l’aigua es la vida, però haurem de convenir també, que no només l’aigua !!
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada