"No tenia cap obligació de fer-ho"

El Joan Llort i Badies, que va néixer el 21 de gener de 1932 a Guimerà, que va seguir la carrera eclesiàstica i va ser ordenat sacerdot a l’església de santa Maria de Guimerà el 9 de setembre de 1962, que va desenvolupar a plena satisfacció dels feligresos, la seva tasca primer a Constantí, a la terra baixa on creixent les avellanes i les persones han de marxar per “buscar-se la vida”, desprès fou Santa Coloma de Queralt que gaudirà a cor que vols del total lliurament de Mn. Joan , i finalment des de l’any 1968 son la bona gent de l’Espluga Calba, els que tindran quasi a plena dedicació al Mn., els Omellons i més tard els Omells de n’Gaia, sabran també del seu bon fer, no únicament en qüestions relacionades amb l’esperit, sinó també en les tasques més terrenals; d’aquí el títol, “no tenia cap obligació de fer-ho”, tot el que ha fet i que ara explicarem, ho ha fet de forma voluntària, com una manifestació més del seu compromís amb les persones de les seves parròquies, i sense emplenar-se’n la boca, de compromís amb el seu país.

Demanarem dades de l’evolució demogràfica de l’Espluga Calba a l’Ajuntament, però us podeu imaginar la situació l’any 1968, quan Mn. Joan arriba al poble; comença aquí un rosari de contactes, que guiats en més d’una ocasió per l’esperit sant, culminaran amb la constitució de la Cooperativa John Fils de generes de punt. Ens calen aquí dades de les persones que des d’Igualada, des de Terrassa, “els senyors de Terrassa”, l’any 1969 i següents confiarien en Mn. Joan Llot i Badies, i també – això s’ha de dir – en la bona tasca dels primers empleats de la Cooperativa, desprès i aquí també caldrà fer-ne una crònica en el seu moment, començarà una aventura meravellosa que esdevindrà el esplendorós present de l’Espluga Calba i de la Cooperativa de Generes de punt John Fils, impossibles de dissociar l’un de l’altra en aquesta hora pressent.

Insistim de nou, “no tenia cap obligació de fer-ho”, d’ell s’esperava atenció espiritual i no ha decebut a ningú, però a més Mn. Joan Llort i Badies, va sentir que havia d’anar una mica més enllà, que calia esmerçar tots els esforços per deturar – fins on fos possible – la riuada que s’enduia als millors fills d’aquestes terres, cap a Barcelona i les ciutats de les planes de vora mar, i que amb els anys deixaria erma potser per sempre més, aquesta Catalunya interior on el sentit de país és perceptible quasi de forma física. L’any 1968 començava una deslocalització que va permetre a no poques famílies, poder viure amb dignitat damunt la terra que havien vist a l’hora de néixer, i en la que esperaven – ells també – rebre el darrer consol.

Mn. Joan Llort i Badies, no tenia cap obligació de fer la tasca gegantina que representa crear i mantenir un complex industrial dins d’una zona agrícola, però nosaltres, els que coneixem al Mn. i a l’home, i els que no el coneixen, tenim tots l’obligació moral de reclamar de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement d’aquesta activitat; pensem en la Creu d’Or, recentment atorgada a un altre lleidatà il·lustre que en les seves paraules es ja “pols d’estrella “ Joan Oro, i ho fem en la convicció que la Creu de Sant Jordi s’ha d'atorgar a persones que pels seu fets mereixen el reconeixement per part de Catalunya.

Agrairem la tramesa d’un e.mail a Presidència de la Generalitat, gbpresident.presidencia@gencat.net en el que també vosaltres, demaneu amb plena convicció la Creu d’Or per a Mn. Joan Llort i Badies, Rector de l’Espluga Calba, els Omells de n’Gaia i els Omellons, i des d'ara President d'Honor de la Cooperativa de generes de punt John Fils amb seu a l’Espluga Calba (Garrigues)

(c) Antonio Mora Vergés