Dèiem el 14.08.2007 :El mot <nero
Con en tants i tants llocs elevats, aquesta evolució d’un element de defensa passiva del territori, a una propietat agrícola, es donava quan les circumstàncies econòmiques i socials ho feien possible. En aquest cas, podem situar el canvi de funció en algun moment del segle XI, quan també es consoliden el Mas de Sau, i s’edifica l’ermita de Sant Vicenç, anomenada avui de Vilarasau.
És curiós que de la mateixa funció, se’n deriven cognoms molt diferents ; Torre, Torrella, Torruella, com podem constatar en el mateix terme d’Oló, a les envistes de San t Feliu Saserra; Burgués, Burguera, Burgueroles, Burguesa , derivats tots ells del mot àrab <burg> dels que no trobem exemples en aquesta terra, però si en llocs tant distanciats com : El municipi d’Oliva a la Safor, Municipi de Mieres a la Garrotxa; Serralada entre Calvià i Mallorca; i Far, Farell,.. que trobem per arreu de Catalunya, i que dona nom a una casa senyorial en els límits imprecisos de Mura, Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet, en les terres veïnes de les Valls del Montcau.
La accepció que portem aquí, la defensa també, el Joan Coromines, i val a dir que pel que a mi fa, això és una garantia irrefutable. Cap altre país del món, no per descomptat Espanya, ni Anglaterra, ni fins Alemanya, han tingut com nosaltres , un científic de la llengua, que va dedicar la seva existència, ha cercar i trobar, moltes respostes a les infinites qüestions que de qualsevol parla se’n deriven.
La visita a la casa, en la que vàrem ser atesos amb extrema cordialitat pel masover, em va plantejar un seguit de preguntes, a quina resposta he dedicat un mati de les meves vacances; val a dir, que això lluny de ser un sacrifici, ha estat per a mi el major dels plaers.
El Tomás Irigaray i López, va fer una llarga sèrie de fotografies, que de ben segur us permetran fer-vos una idea cabal, de la casa pairal dels Puignero, i de la seva ubicació en una modesta alçada, a l’esquerra del camí que des de Santa Maria d’Oló, condueix a Sant Joan d’Oló.
En les nostres sortides, tothom te una tasca assignada i tinc la immensa sort pel que fa a la recollida d’imatges, que desenvolupen aquesta funció a les mil meravelles, tant l’anomenat, Tomás Irigaray i López, com el Feliu Añaños i Masllovet, Director alhora, de la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net
Penso però sempre, que la seva tasca, s’acaba justament quan arribem a casa, mentre que sovint, la meva està a punt de començar; recordar els trets més importants de la sortida, i cercar també alguna dada tècnica i/o històrica, relativa al lloc que hem conegut. En aquest cas, l’atractiu del lloc, la constatació de les vistes esplèndides que des d’allà s’albiren, i la majestat que malgrat els segles, constatem encara en la més que reformada, masia de Puignero, que pertany al terme de Santa Maria d’Oló, al límit ja de la Comarca natural del Moianes.
Com sempre però, al lector, li correspon dir, la darrera paraula.
© Antonio Mora Vergés
Con en tants i tants llocs elevats, aquesta evolució d’un element de defensa passiva del territori, a una propietat agrícola, es donava quan les circumstàncies econòmiques i socials ho feien possible. En aquest cas, podem situar el canvi de funció en algun moment del segle XI, quan també es consoliden el Mas de Sau, i s’edifica l’ermita de Sant Vicenç, anomenada avui de Vilarasau.
És curiós que de la mateixa funció, se’n deriven cognoms molt diferents ; Torre, Torrella, Torruella, com podem constatar en el mateix terme d’Oló, a les envistes de San t Feliu Saserra; Burgués, Burguera, Burgueroles, Burguesa , derivats tots ells del mot àrab <burg> dels que no trobem exemples en aquesta terra, però si en llocs tant distanciats com : El municipi d’Oliva a la Safor, Municipi de Mieres a la Garrotxa; Serralada entre Calvià i Mallorca; i Far, Farell,.. que trobem per arreu de Catalunya, i que dona nom a una casa senyorial en els límits imprecisos de Mura, Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet, en les terres veïnes de les Valls del Montcau.
La accepció que portem aquí, la defensa també, el Joan Coromines, i val a dir que pel que a mi fa, això és una garantia irrefutable. Cap altre país del món, no per descomptat Espanya, ni Anglaterra, ni fins Alemanya, han tingut com nosaltres , un científic de la llengua, que va dedicar la seva existència, ha cercar i trobar, moltes respostes a les infinites qüestions que de qualsevol parla se’n deriven.
La visita a la casa, en la que vàrem ser atesos amb extrema cordialitat pel masover, em va plantejar un seguit de preguntes, a quina resposta he dedicat un mati de les meves vacances; val a dir, que això lluny de ser un sacrifici, ha estat per a mi el major dels plaers.
El Tomás Irigaray i López, va fer una llarga sèrie de fotografies, que de ben segur us permetran fer-vos una idea cabal, de la casa pairal dels Puignero, i de la seva ubicació en una modesta alçada, a l’esquerra del camí que des de Santa Maria d’Oló, condueix a Sant Joan d’Oló.
En les nostres sortides, tothom te una tasca assignada i tinc la immensa sort pel que fa a la recollida d’imatges, que desenvolupen aquesta funció a les mil meravelles, tant l’anomenat, Tomás Irigaray i López, com el Feliu Añaños i Masllovet, Director alhora, de la Galeria Fotogràfica de www.moianes.net
Penso però sempre, que la seva tasca, s’acaba justament quan arribem a casa, mentre que sovint, la meva està a punt de començar; recordar els trets més importants de la sortida, i cercar també alguna dada tècnica i/o històrica, relativa al lloc que hem conegut. En aquest cas, l’atractiu del lloc, la constatació de les vistes esplèndides que des d’allà s’albiren, i la majestat que malgrat els segles, constatem encara en la més que reformada, masia de Puignero, que pertany al terme de Santa Maria d’Oló, al límit ja de la Comarca natural del Moianes.
Com sempre però, al lector, li correspon dir, la darrera paraula.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada