diumenge, 11 de maig del 2008

Boigs pel camp





El títol és alhora descriptiu d’un grup de persones, l’Antonio Mora Vergés, el Joan Escoda i Prats, el J. Antoni Uriz Rodríguez, el Feliu Añaños i Masllovet, i el Tomás Irigaray i López, que el dissabte 10 de maig, malgrat l’anunci d’una llevantada excepcional que farà baixar sensiblement les temperatures, i retardarà una mica més la sequera , que en aquesta zona mediterrània és la manifestació més pregona dels efectes del canvi climàtic; decideixen dur a terme la seva projectada sortida pel que anomenarem territori Jorba; i aquest mateix nombre de persones movent-se per aquest espai, amb un paraigües de colors per poder fer fotos; aturant-se meravellats davant la vermellor intensa d’un camp de roselles, o els infinits tons del color verd .que ens mostren les plantes i arbres, que acompanyen el pas de l’aigua en el seu camí des de les terres del Moianès al Llobregat proper.

En l’àmbit de la cultura popular, es qualificava sovint com a boigs, aquells a qui es presumia posseïdors de facultats especials, sovint sobrenaturals. La cita està reproduïda de l’entrada boig ,boja de la que anomeno amb infinita tendresa, Gran Enciclopèdia de Barcelona. L’editorial s’entesta però en qualificar-la com Gran Enciclopèdia Catalana.

No eren encara les 8,00 quan em trucava al mòbil el Joan Escoda i Prats, Gran Camarleng de Mura, per fer-me saber que en aquell moment sobre les Valls del Montcau, descarregava una forta tempesta; en les terres baixes del Vallès contràriament no plovia en aquell moment, i acordàvem trobar-nos a les 9,00 a l’entrada de la Colònia Jorba en la seva intersecció amb la carretera Manresa – Vic; recollia a les 8,00 al lloc habitual a la Plaça Granados de Sabadell , a la resta de companys el J. Antoni Uriz Rodríguez, el Feliu Añaños i Masllovet, i el Tomás Irigaray i López; decidia fer via per Matadepera , Coll d’Estenalles, Talamanca, Navarcles,... en el trajecte anàvem coincidint amb diferents tongades de núvols, que ens obligaven a mantenir quasi permanentment en funcionament els neteja parabrises. La prudència ens feia arribar quasi 10 minuts tard i així ho advertíem per telèfon al Joan Escoda i Prats.

Fins a la Colònia que fundà l’any 1.892 en Pere Jorba i Gassó [ Calaf, Anoia 1849 – Manresa- Bages 1.927 ] , s’hi accedeix per una carretera asfaltada; fem un tomb per l’indret, i advertim per arreu plaques de color blau que indiquen : forn de pa, botiga, cafè , barberia, carnisseria, escola, administració, ...ens crida l’atenció un que diu maquina de parar, s’anomena així, o millor s’anomenava en aquell temps d’aquesta forma, un sistema molt complex en el que trobem : un llit o suport dels plegadors d’ordit, una pastera que conté l’aprest, un assecador d’aire calent amb una campana d’aspiració del vapor produït, i un capçal enrotllador on es torna a enrotllar l’ordit ja encolat en el plegador que anirà al teler. Paraire , persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana; sovint els oficis de paraire i teixidor coincideixen en una mateixa persona, com també el de paraire i abaixador.

Ens aturem a fer la xerrada amb una noia que viu a la Colònia, i que ens explica que actualment la major part dels residents, o son només en cap de setmana i mitjançant un contracte de lloguer; al bon temps es fan visites guiades i únicament d’aquesta forma és pot accedir a contemplar les màquines que com a veritables peces de museu conserva l’antiga fàbrica de la Colònia. Quan ens acomiadem de la nostra informant comença novament a ploure, i ens cal desplegar ja el paraigües de colors que ens permetrà recollir imatges.

El mati, amb successives fases de pluja, no ens aturarà , i malgrat reduir notablement l’àmbit de la nostra sortida matinal, acabarem desplegant el paraigües de colors davant d’un bon nombre d’objectius : El Manganell, la nova Església de Sant Pere de Viladecavalls de l’any 1944, la Colònia des del llit del Riu Calders, i fins els tubs de ferro colat que des de Bellveí porten aigua fins a la central que produeix encara l’energia elèctrica que es consumeix a la Colònia.

En la tornada serem objecte d’un atracament ja habitual els dissabtes i diumenges, els 6,27 € del peatge de l’Autopista Terrassa – Manresa , la més cara del món.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada