Escrivia tenint davant meu les còpies facsímil de la Revista JORBA, editada a Manresa el mes de juny de 1.913, les seus d’aquesta publicació eren aleshores :el Carrer Borne núm 36 – Plaza Sant Domingo, num 2 – i Carrer Nueva núm 49 de MANRESA. Hi figura també AÑO V Núm. 48
Aquest material m’arribava des de Moià, per gentilesa del Sr. Josep Roca Valldeoriola , amb qui havia fet coneixença mitjançant Internet.
En el primer e.mail em deia : Hola em dic Josep, avui per casualitat he entrat a la revista edu.moianes i he llegit el relat de ``el secret de marfà´´ m’ha agradat molt. Si l’hi interessa jo tinc un relat o historia referent a la casa o castell de Rocafort, ara popularment El Castell del Moro, l’historia es titula `` la dama de las herraduras´´ esta escrit en castellá, si en vol mes informació posis en contacte.
Josep
Amic lector, com be suposes vaig contestar al mateix moment, manifestant alhora que agraïment per doble finesa : l’amable comentari quan al relat “ el secret de Marfà “ , i l’oferiment d’aquest material històric.
En el segon e.mail , responia el Josep - ara ja ens dèiem pel nom - : Hola Antonio, be ja has contactat i em fas unes preguntes que passo a respondre’t :
Jo soc col·leccionista de sobres de sucre i quan fan trobades de intercanvi si puc i vaig, ara fa dos anys vaig anar a Figueres i varem coincidir amb una trobada de antiquaris, a mi m’agrada fer el tafaner amb diaris, papers, postals, revistes etc., : la primera revista que amb cau a las mans es aquesta que parla de Rocafort, no m’ho vaig pensar dues vegades i la vaig comprar, així es com ha arribat a las meves mans.
. ¿Si te un fonament real ? crec que si, la revista te per títol Jorba amb data del juny de 1913 , la signa ,Maria de Bell-lloch, ``traducido del setmanari català del 11 de octubre de 1894 ´´. Si es molt llarga ? dons 3 fulls amb fotos incloses.
T’interessaria veure-la o l’envio , queda a las teves mans Pep
Davant la dificultat d’una tramesa telemàtica, li demano al Josep que em faci una tramesa postal, i justament avui , divendres 11 de juliol ha arribat a casa.
Parla el relat de Margarita de Planell, esposa de Bartolomé de Rocafort, en els anys terribles de la pèrdua dels nostres drets a mans dels Borbons. El Senyor de Rocafort, juntament amb els seus masovers, i els que teníem amb ell el contracte de rabassa morta, lluitaren de valent durant molt de temps en aquestes terres altes, on la presencia de forces lleials al Monarca absolut , era puntual i limitada.
Finalment els espanyols posaren setge a l’esposa del cabdill amb l’esperança que els portes fins a ell, diuen les cròniques – i d’aquí ve el nom - que Margarita de Planell, Senyora de Rocafort, es feia ferrar els cavalls al reves, i quan sortia – normalment a l’empara de la nit - les petjades semblaven indicar entrades a la casa enlloc de sortides.
Sabem – per desgracia amics lectors - que finalment Catalunya perdria aquella Guerra, i amb ella la llibertat.
Gràcies Josep, per aquesta tramesa, que si més no, equilibra el balanç històric de la nissaga Rocafort, que desapareixia definitivament d’aquest món en el decurs del segle XX.
© Antonio Mora Vergés
Aquest material m’arribava des de Moià, per gentilesa del Sr. Josep Roca Valldeoriola , amb qui havia fet coneixença mitjançant Internet.
En el primer e.mail em deia : Hola em dic Josep, avui per casualitat he entrat a la revista edu.moianes i he llegit el relat de ``el secret de marfà´´ m’ha agradat molt. Si l’hi interessa jo tinc un relat o historia referent a la casa o castell de Rocafort, ara popularment El Castell del Moro, l’historia es titula `` la dama de las herraduras´´ esta escrit en castellá, si en vol mes informació posis en contacte.
Josep
Amic lector, com be suposes vaig contestar al mateix moment, manifestant alhora que agraïment per doble finesa : l’amable comentari quan al relat “ el secret de Marfà “ , i l’oferiment d’aquest material històric.
En el segon e.mail , responia el Josep - ara ja ens dèiem pel nom - : Hola Antonio, be ja has contactat i em fas unes preguntes que passo a respondre’t :
Jo soc col·leccionista de sobres de sucre i quan fan trobades de intercanvi si puc i vaig, ara fa dos anys vaig anar a Figueres i varem coincidir amb una trobada de antiquaris, a mi m’agrada fer el tafaner amb diaris, papers, postals, revistes etc., : la primera revista que amb cau a las mans es aquesta que parla de Rocafort, no m’ho vaig pensar dues vegades i la vaig comprar, així es com ha arribat a las meves mans.
. ¿Si te un fonament real ? crec que si, la revista te per títol Jorba amb data del juny de 1913 , la signa ,Maria de Bell-lloch, ``traducido del setmanari català del 11 de octubre de 1894 ´´. Si es molt llarga ? dons 3 fulls amb fotos incloses.
T’interessaria veure-la o l’envio , queda a las teves mans Pep
Davant la dificultat d’una tramesa telemàtica, li demano al Josep que em faci una tramesa postal, i justament avui , divendres 11 de juliol ha arribat a casa.
Parla el relat de Margarita de Planell, esposa de Bartolomé de Rocafort, en els anys terribles de la pèrdua dels nostres drets a mans dels Borbons. El Senyor de Rocafort, juntament amb els seus masovers, i els que teníem amb ell el contracte de rabassa morta, lluitaren de valent durant molt de temps en aquestes terres altes, on la presencia de forces lleials al Monarca absolut , era puntual i limitada.
Finalment els espanyols posaren setge a l’esposa del cabdill amb l’esperança que els portes fins a ell, diuen les cròniques – i d’aquí ve el nom - que Margarita de Planell, Senyora de Rocafort, es feia ferrar els cavalls al reves, i quan sortia – normalment a l’empara de la nit - les petjades semblaven indicar entrades a la casa enlloc de sortides.
Sabem – per desgracia amics lectors - que finalment Catalunya perdria aquella Guerra, i amb ella la llibertat.
Gràcies Josep, per aquesta tramesa, que si més no, equilibra el balanç històric de la nissaga Rocafort, que desapareixia definitivament d’aquest món en el decurs del segle XX.
© Antonio Mora Vergés
Fotografies de la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada