EL BOSC MÀGIC DE LA GENI I LA SILVIA

Dèiem en un article titulat justament EL BOSC MAGIC :

Està fora de dubte que existeixen forces secretes de la natura, i que aquesta energia pot ésser utilitzada per tothom que en conegui i/o recordi les velles pràctiques per accedir-hi
Ens expliquen al respecte del seu BOSC MÀGIC la Geni i la Silvia :

Es del tot aconsellable romandre una llarga estona deambulant per la roureda, de ben segur que notareu ben aviat , les qualitats espirituals que estan associades als roures, més enllà de la cita simpàtica del druida Panoramix, que amb una falç d’or puja d’alt dels roures a recollir el vesc sagrat, i s’acaba tallant com a conseqüència de la cridòria de l’Obelix i/o l’Asterix, el cert és que per explicar-ho de forma planera i entenedora, passejar per una arbreda, ve a ser com sotmetre’s a un rentat espiritual, a participar en un procés d’equilibri de les nostres potencialitats psíquiques.

D’aquesta experiència positiva n’escrivia el següent :







Hi ha persones que s’abracen als arbres, i diuen sentir a nivell físic aquesta força equilibrant, és certament una qüestió en la que la sensibilitat de cadascú juga un paper principal; a nosaltres aquesta evidència - la de ser un tot amb la natura i rebre’n els beneficis d’un us adequat - se’ns van fer palesa fa ja molt i molt anys ; recordo en aquella ocasió que més que esgotats havien arribat al límit del decandiment, un cop sota la protecció dels arbres , vàrem romandre asseguts damunt d’unes arrels una llarga estona.


En aixecar-nos la sensació de cansament havia desaparegut !, també per alegria nostra, semblava que ens havíem rentat els vidres de les ulleres de l’ànima, perquè el sol lluïa de forma diferent, l’aire tenia un flaire desconegut, però fresc i agradable , i tot plegat de les hores ença, sembla que ha trobat el lloc i el moment que li pertoca; per descomptat, sempre hi haurà algú que no ho voldrà creure, però tinc per cert que els arbres, en general i els roures molt particularment son uns dels millors amics que tenim

No us direm pas el nom del lloc – que per altra part és fàcil d’aconseguir - perquè com els antics druides, tenim el compromís de dir-ho únicament de boca de sherpa a orella de sherpa.

En tot cas, aquí en teniu algunes imatges.

© Antonio Mora Vergés