Sortíem a les 7,00 de la Plaça Granados de Sabadell, el Feliu , el Santiago, i l’Antonio, recolliríem al Tomàs a la cruïlla de la benzinera de la N-150, de camí a l’autopista Barcelona-Manresa; en aquella hora del mati feia un fred intens 3 graus positius; gaudiríem molt del viatge el dissabte quinze de novembre que se’ns presentava clar i espaït ; Sant Pere Sacama, Montserrat, les runes de Vallhonesta, el penya-segat de Castellvell i el Vilar, fins al peatge i el subsegüent control dels mossos d’esquadra, que superaríem el primer mitjançant el lliurament dels 3,35 Euros, i el segon perquè potser ni el vehicle ni els seus ocupants vàrem despertar l’interès de la patrulla [ trobo contradictori haver de pagar per circular, i trobar-te aturat una vegada i altra en el mateix lloc en ares d’una seguretat més que qüestionable ] la Mare de Déu del Carme de Periques, advocada de tots aquells que viatgen per l’eix del Llobregat, vetlla sens dubte per nosaltres; el termòmetre oscil·larà entre els 0 i el -2 en el darrer tram del nostre trajecte en el que lentament el sol realçarà amb la seva lluminositat primer Sant Esteve de Sallent, i tots i cadascun dels nuclis de les antigues colònies tèxtils; Balsareny, Navas, Puig-Reig, fins a Gironella on agafarem el trencall a Prats de Lluçanès, la blancor dels camps en les zones obagues dona fe de les primeres gelades per aquests paranys.
Puntualment aturarem el vehicle davant la canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà. Ens esperen la Irene i la Maribel que han tingut l’humor de desplaçar-se des de Sant Bartomeu del Grau per a fer-nos de sherpa, sumen a aquesta gentilesa que els agrairem sempre més, l’oferiment d’una excel·lent coca de pinyons; només ens falta un cafè, que no podrem fer en aquesta ocasió perquè el bar està en obres [ ens expliquen que fa ja un temps que roman tancat, i que per la comarca comença a circular que la Direcció d’obres la porta el mateix equip de la Sagrada Família ].
Tornem als vehicles per continuar quasi un quilòmetre on trobem a l’esquerra un indicador “al Castell”, la pista forestal va planejant fins a l’altre costat de la muntanya, on davant de la masia coneguda com Casa Nova del Castell, ara en visible estat d’abandó, ens cal obrir una tanca pel bestiar i començar l’ascensió , pugem pel la zona obaga i tot i l’hora, quasi les 9,00 del matí, agraïm portar roba d’abric, polars, guants, passamuntanyes ,...
Quasi dalt del turó, veiem primer un pany de paret de l’antic castell de Lluçà, i al final del camí la romànica circular de Sant Vicenç, coneguda també com Sant Vicenç de les vaques; ens expliquen – i podem comprovar-ho i en donem fe - que la capella fou restaurada fa pocs anys per tal de preservar-la, i al tractar-se d’un lloc on no s’hi fa culte, ni si guarda cap objecte és prengué la decisió de no posar-hi porta, el bestiar boví troba aixopluc a Sant Viçenç, diríem que fins intimitat i se’n troben mostres evidents i clares en el interior del recinte.
Alguna dada històrica i tècnica : es troba al peus del Castell de Lluçà. Apareix documentada els anys 988 i 1006 que és quan hi foren jutjats els testaments sacramentals dels senyors del castell: Sunifred I i Guisad I.
Va ser la capella dels senyors del castell i el seu declivi va unit amb la decadència del castell. Al segle XV va desaparèixer el culte. És una església del segle XI, de planta circular. D’aquesta tipologia incloent també les dues de la Catalunya Nord; n’hi ha únicament dotze a dia d’avui :
Catalunya sota domini espanyol
Sant Sepulcre d’Olèrdola [ Comarca del Penedès ]
Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès
Sant Pere el Gros de Cervera [ La Segarra]
Santa Cecília de Torreblanca [ Comarca de la Noguera ]
Sant Esteve de Sallent
Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ]
Sant Vicenç de Lluçà
Santa Magdalena de les Planes, de Besora, municipi de Navès [ Solsonès]
Sant Sebastià del Sull, a Saldes
Sant Miquel de Lillet, de la Pobla de Lillet
Catalunya sota domini francès
Esglésies de Cuixà, la Trinitat i la cripta del Pessebre
Santa Maria de Planès, a Planès
Un limitat nombre d’esglésies i/o ermites romàniques rodones o circulars, que amb desigual estat de conservació han arribat fins els nostres dies; hi ha constància de l’existència d’un temple d’aquestes característiques just davant l’actual Catedral de Vic, Santa Maria la Rodona, quines restes romanen sota la plaça; no tinc cap dubte quan a la desaparició definitiva i irreversible d’alguna més. Les indicades de quina contemplació podem gaudir avui, expressen clarament aquest anhel d’infinit que la nostra espècie ha sentit al llarg dels segles.
La simplicitat de la pedra nua, era ja una meravellosa forma d’aproximaciò al insondable misteri de la nostra existència. El cercle ens retornava als primers origens, quan situat al centre del cercle, el xaman obertes les mans amb els palmells mirant al cel, invocava als esperits
L’església de Sant Vicenç del Castell de Lluç, o de les vaques, té un petit portal cap a ponent, i un absis a llevant. Les seves mides són; sis metres i mig de diàmetre i una alçada en el seu centre de cinc metres. De llarg (portal fins al fons) medeix vuit metres i mig. Unes filades de pedra diferent en el seu rematament exterior indiquen que la seva coberta fou un xic modificada amb posterioritat a la seva erecció.
Agrairé la col·laboració dels lectors per tal de recollir el major nombre de dades històriques possibles, i un recull d’imatges d’aquestes esglésies i/o ermites romàniques de planta rodona i/o circular que tenim a Catalunya. Del resultat ens hem farem reso a http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya , i esperem publicar també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/
Esmorzarem dins del recinte del Castell, des d’on gaudim d’unes meravelloses vistes, d’aquesta comarca del Lluçanès, i de les properes fins als cims nevats dels Pirineus.
© Antonio Mora Vergés
Puntualment aturarem el vehicle davant la canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà. Ens esperen la Irene i la Maribel que han tingut l’humor de desplaçar-se des de Sant Bartomeu del Grau per a fer-nos de sherpa, sumen a aquesta gentilesa que els agrairem sempre més, l’oferiment d’una excel·lent coca de pinyons; només ens falta un cafè, que no podrem fer en aquesta ocasió perquè el bar està en obres [ ens expliquen que fa ja un temps que roman tancat, i que per la comarca comença a circular que la Direcció d’obres la porta el mateix equip de la Sagrada Família ].
Tornem als vehicles per continuar quasi un quilòmetre on trobem a l’esquerra un indicador “al Castell”, la pista forestal va planejant fins a l’altre costat de la muntanya, on davant de la masia coneguda com Casa Nova del Castell, ara en visible estat d’abandó, ens cal obrir una tanca pel bestiar i començar l’ascensió , pugem pel la zona obaga i tot i l’hora, quasi les 9,00 del matí, agraïm portar roba d’abric, polars, guants, passamuntanyes ,...
Quasi dalt del turó, veiem primer un pany de paret de l’antic castell de Lluçà, i al final del camí la romànica circular de Sant Vicenç, coneguda també com Sant Vicenç de les vaques; ens expliquen – i podem comprovar-ho i en donem fe - que la capella fou restaurada fa pocs anys per tal de preservar-la, i al tractar-se d’un lloc on no s’hi fa culte, ni si guarda cap objecte és prengué la decisió de no posar-hi porta, el bestiar boví troba aixopluc a Sant Viçenç, diríem que fins intimitat i se’n troben mostres evidents i clares en el interior del recinte.
Alguna dada històrica i tècnica : es troba al peus del Castell de Lluçà. Apareix documentada els anys 988 i 1006 que és quan hi foren jutjats els testaments sacramentals dels senyors del castell: Sunifred I i Guisad I.
Va ser la capella dels senyors del castell i el seu declivi va unit amb la decadència del castell. Al segle XV va desaparèixer el culte. És una església del segle XI, de planta circular. D’aquesta tipologia incloent també les dues de la Catalunya Nord; n’hi ha únicament dotze a dia d’avui :
Catalunya sota domini espanyol
Sant Sepulcre d’Olèrdola [ Comarca del Penedès ]
Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès
Sant Pere el Gros de Cervera [ La Segarra]
Santa Cecília de Torreblanca [ Comarca de la Noguera ]
Sant Esteve de Sallent
Sant Jaume de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló [ Moianès ]
Sant Vicenç de Lluçà
Santa Magdalena de les Planes, de Besora, municipi de Navès [ Solsonès]
Sant Sebastià del Sull, a Saldes
Sant Miquel de Lillet, de la Pobla de Lillet
Catalunya sota domini francès
Esglésies de Cuixà, la Trinitat i la cripta del Pessebre
Santa Maria de Planès, a Planès
Un limitat nombre d’esglésies i/o ermites romàniques rodones o circulars, que amb desigual estat de conservació han arribat fins els nostres dies; hi ha constància de l’existència d’un temple d’aquestes característiques just davant l’actual Catedral de Vic, Santa Maria la Rodona, quines restes romanen sota la plaça; no tinc cap dubte quan a la desaparició definitiva i irreversible d’alguna més. Les indicades de quina contemplació podem gaudir avui, expressen clarament aquest anhel d’infinit que la nostra espècie ha sentit al llarg dels segles.
La simplicitat de la pedra nua, era ja una meravellosa forma d’aproximaciò al insondable misteri de la nostra existència. El cercle ens retornava als primers origens, quan situat al centre del cercle, el xaman obertes les mans amb els palmells mirant al cel, invocava als esperits
L’església de Sant Vicenç del Castell de Lluç, o de les vaques, té un petit portal cap a ponent, i un absis a llevant. Les seves mides són; sis metres i mig de diàmetre i una alçada en el seu centre de cinc metres. De llarg (portal fins al fons) medeix vuit metres i mig. Unes filades de pedra diferent en el seu rematament exterior indiquen que la seva coberta fou un xic modificada amb posterioritat a la seva erecció.
Agrairé la col·laboració dels lectors per tal de recollir el major nombre de dades històriques possibles, i un recull d’imatges d’aquestes esglésies i/o ermites romàniques de planta rodona i/o circular que tenim a Catalunya. Del resultat ens hem farem reso a http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya , i esperem publicar també a http://coneixercatalunya.blogspot.com/
Esmorzarem dins del recinte del Castell, des d’on gaudim d’unes meravelloses vistes, d’aquesta comarca del Lluçanès, i de les properes fins als cims nevats dels Pirineus.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada