Sant Llorenç de Campdevànol

Seguíem fent via per aquests entranyables racons del Ripollès. Havíem fet una acurada visita de Sant Julià de Saltor, Saltorre , topònim que l’Antonio Mora Vergés fa evolucionar des de “ Sa Alta Torre “, - amb l’article “salat” propi del català anterior al genocidi de 1.714 - l’actual torre del campanar podria – en algun moment del passat – haver tingut funcions de control, guàrdia i/o defensa.

Campdevànol , Campodavandali l’any 890, derivaria segons el mestre Coromines més de KANTA-BANDA-LE “ lloc de la Santa dea Tutela “, passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol que ha arribat fins a nosaltres; que de camp d'Avàndal (on Avàndal és un nom d'home); això en la filologia seriosa – l’altra recull “camp de vàndals” com opció possible –. L’Antonio Mora Vergés dona crèdit al possible origen iber de caràcter descriptiu;“ lloc de la Santa dea Tutela “

Feta la introducció , fèiem via a la nostra destinació d’aquest mati, que ens portava fins a Sant Llorenç de Campdevànol; del lloc trobem força informació :

La funció parroquial de Sant Llorenç consta en les llistes del Bisbat de Vic des de l'any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a aquesta data. En els segles XI i XII surt esmentada com a "St.Laurencio de Campo Avandali o Vanalo". Aquesta accepció la recull un dels escribes de Ripoll [ pensem –com hipòtesi – que aquest monjo no fos originari d’aquestes terres ]. La disbauxa en els cognoms acabats amb r [ Ferrer, Ferre ] i/o s, [ Vergés, Verge ]i els que acaben en vocal, cal atribuir-la al desconeixement dels funcionaris de parla castellana que feien els censos.

Sant Llorenç de Campdevànol patí la primera destrucció parcial al segle XVII, restant solament de la primitiva església romànica, part del campanar i bona part dels murs. L'any 1674 fou reedificada, conservant part del campanar, i en els murs que restaren en peus, s'hi afegiren la nova construcció d'una capella a la cara sud, dues a la cara nord i la sagristia. La teulada es fa amb arc apuntat, es recobrí la pedra dels seus interiors amb decoracions de guix i es suprimeix l'absis. En la Guerra Civil (1936-39) es crema part de la Rectoria i les tropes republicanes deixen plena l'església d'armament i municions, que posteriorment retiren les tropes franquistes que per evitar el perill d'aquesta actuació, incendien el temple, quedant destruïda la major part de la teulada i de les parets de la cara Oest i Nord, així com la Rectoria.

L'any 1990 el Bisbat de Vic fa Donació del recinte a la família Capdevila, que la rehabilita acabant el campanar amb les arcuacions llombardes i plafons del segon pis i la coberta a quatre aigües, conservant els murs de pedra i reedificant les parets de les cares oest i nord, així com la teulada i el sostre de la capella sud.

Us animem a visitar “ el lloc de la Santa dea Tutela”; els Campdevanolencs, i les campdevanolenques, son – en general – persones molts cordials i amables, res a veure amb els “ vàndals “.

© Feliu Añaños i Masllovet.