MARTORELL. CRUÏLLA HISTÒRICA

Deia Josep Pla en la biografia de Francesc Pujols (1968): Des del lloc a que fem referència (Martorell), s’albira, al nord, el Montseny; a ponent, el Montserrat, i als peus de l’observador serpenteja, lànguid i cansat, el roig Llobregat. Aquests elements són quelcom molt seriós en la vida del nostre país. Formen part de la seva constitució més profunda i més intensa. El fet d’estar a Martorell tan acostat a aquesta composició central dels elements bàsics del país ha influït, poderosament, sens dubte, en la seva història. Per això s’ha pogut dir amb exactitud que si la història de Martorell és, a una escala reduïda, la història de Catalunya, la història de Catalunya és, a una escala molt més vasta, la de Martorell.

En efecte, no hi ha gairebé cap període històric ni cap gran estil artístic que no trobi un exponent a Martorell. Des de l'època romana, que ha deixat la seva petjada en el Pont del Diable, símbol indiscutible de la població, fins a l'actualitat, podem anar resseguint el fil de la història a través de l'itinerari de descoberta que aquesta pàgina web proposa.

D'època visigòtica són les restes de l'església paleocristiana de Santa Margarida, posteriorment reconstruïda en estil romànic. L'edat mitjana ha deixat el seu testimoni al castell de Rosanes i a Sant Genís de Rocafort i l'empremta gòtica a la capella de Sant Joan i en alguns edificis de la Vila, com la casa Gausa. Fins i tot el Renaixement, tan poc representat a Catalunya, se'ns expressa amb nitidesa al pati de la Torre de Santa Llúcia i a la portalada de l’església de Santa Maria. Dels segles XVII i XVIII destaca sobretot l'antic convent dels caputxins. Cal esmentar així mateix el Seny de les Hores (rellotge instal•lat el 1686 damunt l'antiga muralla) i la caserna de cavalleria, edificada a mitjan segle XVIII per a l'allotjament de les tropes.

Però allò que fa de Martorell una cita indefugible per als amants de l'art i de la tradició, són els museus. Tant el Museu Municipal Vicenç Ros, amb la seva excepcional col•lecció de ceràmica, com l'Enrajolada Santacana, un dels museus més antics i singulars del país, justifiquen per ells mateixos la importància del municipi en el terreny artístic.

D'altra banda, un atent recorregut pels vells carrers de la vila ens descobrirà l'encís d'algunes cases del segle XIX i del primer terç del XX, que conserven plenament l'atmosfera del seu temps: Cal Nicolau ric, la Farmàcia Bujons, la Torre Ros, Ca l'Oller, la Torre de les Hores, El Progrés..., així com les nombroses façanes amb esgrafiats, de tanta tradició a Martorell. I com a testimoniatge de l'època d'industrialització del municipi podem allunyar-nos fins al Molí Fariner, el Molí Paperer o la colònia de Can Bros. Finalment, l'arquitectura contemporània la trobem representada a les escoles de Josep Lluís Sert i al Centre Cultural.

De segur que la riquesa patrimonial de Martorell depassa el conjunt d'elements recollits en aquesta pàgina web. Hem volgut, tanmateix, fer un recorregut cronològic i apropar-nos als més significatius de cada període, des d'una perspectiva estrictament divulgativa i amb l'objectiu de promoure'n i facilitar-ne la visita. Esperem haver-ho aconseguit.


Aquest topònim derivaria de MARTYRETUM , ‘cementiri’ , ‘lloc de martiri’ ; en aquesta hipòtesi del mestre Coromines – que compartim – El nom de lloc Martorell, com moltes terminacions en LL - fet toponímic freqüent - , foren l’aplicació d’un diminutiu respecte del mot llatí original, a un indret comparable però menys important.


Martorell és el lloc on va nàixer Josep Salvany i Blanch. En la meva personal valoració un dels “ herois de Catalunya “ ; fou amics lectors un personatges polifacètic - llicenciat en medicina, exercí com oculista al número 24 del carrer Pelai, citat com a geòleg per Francesc Pujols en les seves memòries, "artista de la fotografia" segons Fèlix Duran i Cañameras-. Als inicis del segle XIX al XX va donar un contingut científic a les seves afeccions i activitats.


Nat a Martorell el 4 de desembre de 1866, fill únic d'un baster, va cursar la carrera de medicina i cirurgia a la universitat de Barcelona entre els anys 1884 i 1891. Va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929 . Solter, posseïdor d'una economia sanejada basada en propietats rústiques i urbanes, repartí els bens al seu testament entre amics, alguns membres de la seva família i la vila de Martorell.


És una sort que ens hagi arribat l'obra fotogràfica de Josep Salvany i Blanch, dipositada avui a la Biblioteca de Catalunya, ja que constitueix per la seva qualitat i diversitat una veritable crònica dels trenta primers anys del segle XX.

En un face to face, penjaré dues fotografies del Josep Salvany i Blanch, una del pont del diable i l’altra un autoretrat; i faré el mateix amb el Tomàs Irigaray i Lopez , excepcional fotògraf, amb qui he tingut el goig de compartir moltes caminades. D’algunes en podeu veure imatges i llegir la crònica entre d’altres llocs a coneixercatalunya.blogspot.com

Atureu-vos a Martorell, més enllà de la opressiva sensació que provoquen les infraestructures viaries, hi trobareu per arreu les senyals històriques , dels que abans que nosaltres van creuar el Llobregat.

© Antonio Mora Vergés

P/D Enllaços molt recomanables

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/09/autntic-smbol-de-martorell.html
http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13875.pdf