ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D’ÒDENA. L'ANOIA

M’explicava amb tristesa un veí d’Òdena que en la seva infantessa , el recinte del castell enquibia el nucli antic de la població: església, casa consistorial i les escoles. Sota el paraigües del feixisme – aquí també s’hi van fer arrels - a partir de 1943, atesa la urgència de materials de construcció, es va donar ABSOLUTA prioritat a l’explotació de la pedra de guix, i això va provocar la desaparició de gran part del recinte fortificat i la ruïna progressiva de les edificacions que s’alçaven dins la muralla.

Ens agradaria conèixer els detalls d’aquesta forçada migració cap a les zones més baixes, i veure’n imatges – que de segur en deuen existir - . No dissortadament al Fons Salvany on hem fet recerca.

Sant Pere a Òdena, com Sant Vicenç a Castellolí, han fet fins en tres ocasions “ canvi de casa “; l’any 1.736 un nou edifici de bella factura - del que no he trobat imatges – substituïa la primitiva església de Santa Pere situada segons les cròniques a la part més alta del turó .

De l’actual temple parroquial edificat força més avall, prop de l’Ajuntament, em recollíem imatges el mati solejat, però extremament gèlid, -7 graus, del dissabte 13 de febrer de 2.010.

Ens expliquen de la nova església de Sant Pere d Òdena, que fou projectada per l’arquitecte Alejandro Tintoré Oller ( Barcelona, 1900 + Barcelona  29.11.1962 ) , amb un pressupost inicial de 570.712,03 pessetes, l’edifici està estructurat a partir de tres naus amb els corresponents absis, campanar de planta quadrangular i cimbori al creuer.

El 27 de setembre de 1942 el bisbe de Vic, doctor Perelló, va beneir la primera pedra, i el 5 de juny de 1955 es va inaugurar la nova església parroquial, que substituïa la del castell d’Òdena.

Les obres van ser subvencionades per nombrosos particulars, ja mitjançant el lliurament de diners , ja en jornals de ma d’obra o de carro.

El 29 de juliol de 1948 el bisbe va autoritzar poder destinar fins i tot, el producte de la venda de la propietat que "el Curato d’Òdena" posseïa a la tossa del castell on estava enclavada l’anterior església i els seus voltants, per un total de cent mil pessetes.

Des de l’inici de les obres fins l’any 1956 es van recollir un total de 742.989,25 pessetes.

Mentre ens adrecem al Bar Jordi, on amb l’ajuda d’unes olives, un entrepà de llom, un porronet de vi, i un talladet ens farem retornar els colors a la cara, no em puc treure del cap la sensació de deixar la feina a mig fer, pel que fa a aquesta crònica. Us demano amics lectors la vostra col•laboració per concloure-la.

Informació facilitada per Blanca Tintoré 

Em complaïa comprovar que Òdena està lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya