L’ANOIA DESCONEGUDA. LA MERCÈ DE CAN MACIÀ .ÒDENA

Havíem sortir del Vallès a les 7,30, anàvem l’Antoni Uriz [ que avui exercia de xofer ], el Santiago Moya Romero, i l’Antonio Mora Vergés, la temperatura fregava els 0 graus. El nostre destí aquest mati del dissabte 13 de febrer era la població d’Òdena. El termòmetre del vehicle aniria restant graus, fins arribar als -7 quan aparcàvem el vehicle prop de la carretera, quasi al centre del poble.

Teníem molt a veure; L’església Parroquial de Sant Pere, el Castell que batejaria com “ de guix” l’Antoni Uriz; els forns per tractar el guix que deixaria en aquest indret “ el mar d’Òdena" ; l’ Església romànica de Sant Miquel, Can Macià i la seva Capella de la Mercè, de la que trobem la següent informació :

És una construcció d’estil popular amb un sabor historicista neogòtic, que es constata clarament en la utilització de carreus ben tallats i regulars, i especialment en els arcs ogivals de les obertures del campanar i en els pinacles que culminen l’estructura.

Ens cridava particularment l’atenció el forat – d’entrada i sortida – a la campana, sense poder-ho confirmar – avui hi havia a la casa molt tràfec de visites – pensem que podria ser el resultat d’un tret; potser encara de la guerra incivil ?



A l’interior destaquen unes pintures murals sobre tela de regust vuitcentista a l’altar major realitzades l’any 1927 per Josep Pey i Farriol, basades en la tradició de l’aparició a Barcelona de la Mare de Déu de la Mercè la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per manar-los la fundació d’un ordre per a redempció dels captius, els mercedaris. L’altar està presidit per una imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Mercè. L`aire neogòtic es fa patent en els baldaquins de les imatges.

l’església de la Mare de Déu de la Mercè de can Macià, fou construïda l’any 1927.

Recollirem imatges de l’indret que trametrem juntament amb el text del l’article a comercial@bohigas.es agraint-los les moltes fineses que han tingut amb nosaltres.

© Antonio Mora Vergés