MOLÍ DE BAIX O DE LA MOLINERA ENAMORADA. DIT TAMBÉ DE L’AMADORA

El diumenge 28 de febrer, feia en companyia de la meva esposa un viatge fins a Copons, ens aturaríem a Jorba per lliurar a la senyora Teresa Cuadras, alguns exemplars de l’article sobre aquella població, en el que ella tingué un paper principal.

Cercava la imatge del molí conegut ara com del Madora, i des del segle XVI fins l’any 1.818 com del Carbonell, i des d’aquella darrera data en que Isabel Carbonell, vídua d’Amador Carbonell, continuà l’activitat en morir el seu marit, passa a ser conegut com el molí de l’Amadora. Com a testimoni – diuen les cròniques - de l’enamorament que havia testimoniat la citada parella.
La seva força motriu era l’aigua de la riera Gran derivada per l’aprofitament successiu dels molins de Dalt, del Mig i aquest. Conserva bàsicament tota la seva estructura (sala amb les moles, un riscle, una tremuja i l’alçador del rodet) amb la bassa a la part posterior de l’edifici. Originàriament fou un molí fariner, però en els segles XVIII i XIX funcionà com a molí paperer, conservant el conjunt de finestrals a la part alta corresponents a l’estenedor.

Aquest molí, el més ben conservat de tots els existents a la vila, es troba situat just al costat de l’anomenada casa dels Comtes de Lacambra. Un gran casal compost per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana principal totes les obertures són del tipus allindat, amb muntants de carreus de pedra treballada, excepte les corresponents a les golfes que són òculs. La façana posterior de la casa presenta una gran galeria d’arcs de mig punt. Presideix la façana principal l’escut nobiliari dels comtes de Lacambra. La casa degué formar una sola finca amb el molí de l’Amadora, adossat a aquesta, doncs, la presència dels Lacambra es documenta quan la última mestressa del molí contragué matrimoni amb Francesc Lacambra i Lacambra, distingit amb el títol de comte de Lacambra pel rei Alfons XIII l’any 1927. L’actual titular és Don José Francisco Monturus y de Lacambra




Recolliren imatges de la Plaça Major i d’alguna de les originals peces de ferro que embelleixen els seus balcons.

També de la torre de l’església parroquial de Santa Maria, El campanar, octogonal, es coronat per finestres de mig punt i balustrada a la part alta. Les obres foren finançades amb la sisena part de les collites de cereal, vi i oli de Copons entre els anys 1749 i i 1758 i que entre 1752 i 1758 foren arrendades al marxant de Copons Manuel Vidal. Malgrat no haver-se acabat les obres, el 1754 es portà a terme la benedicció del nou temple i s’hi celebrà culte durant tres dies

.

La manca de gent, la incipient desertització, i per dir-ho de forma gràfica, la profunditat paisatgística, son alguns dels trets essencials que diferencien l’Alta i la Baixa Anoia.

Només un amor com el d’ Isabel Carbonell, explica – encara – la presència humana en aquestes terres colpejades pel vent.

© Antonio Mora Vergés