M’aturava davant de la façana de Sant Esteve de Granollers, com ho havia fet l’any 1.915 el Josep Salvany Blanch; res a veure amb la imatge que el recollia.
Avui l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l'edifici romànic ,és una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats.
Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església gòtica.
La llargada del temple gòtic equivalia a l'amplada del temple actual, però les dates de la seva construcció són imprecises; hom creu que es va construir entre el 1480 i entrat el segle XVI. Al segle XVII s'amplià amb les capelles del Roser i de la Sang, construïdes ambdues al costat i darrere el campanar, és a dir, orientades vers el N. La creixença de la vila féu construir al segle XVIII darrere la capella del Roser una capella del Santíssim, gairebé tan gran com la nau principal, i dues sagristies, una per a l'església gran i una per a aquesta capella del Santíssim. Aquest temple gòtic tenia com a elements interiors més destacats l'altar del Roser, d'estil renaixentista barroc, datat el 1635, l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc, el de Sant Isidre, barroc, la creu processional del 1555, la custòdia del 1561, i el gran retaule de Sant Esteve (1497) a l'altar major, obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuada, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Des del 1917 es conserva en el Museu d'Art de Catalunya.
El 1936 l'església parroquial de Granollers, un cop cremada, fou totalment destruïda a excepció del campanar. El 6 d'abril de 1941 es beneí i col•locà la primera pedra de l'actual, projectada per l'arquitecte Joan Boada i Barba, que es va acabar en la seva part essencial i es va beneir el 25 d'agost de 1946.
Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII, de la qual va restar intacte fins el 1936 un portal romànic, l'anomenat portal petit, quina imatge recolliria també l’any 1.915 el Josep Salvany i Blanch.
Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l'església gòtica i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal.
Segons ens expliquen l'església parroquial de Sant Esteve era un dels edificis més notables de la població; avui malgrat l'aigualida arquitectura pseudogòtica de postguerra pensem que continua sent un dels llocs d’obligada visita, de la Capital del Vallès Oriental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada