Sempre seguia les instruccions bàsiques : col•locar les figures més grans en primer terme, prop de l'espectador, per tal de donar una sensació de perspectiva; les figures humanes i les dels animals (bens, porcs, camells ...) han de guardar relació de talla, és a dir, han d'estar proporcionades. No imitem la realitat si col•loquem costat per costat un gall més gran que un pastor, o un camell més petit que un patge reial.
Per fer més natural i real l'acció, cal que les nostres figures tinguin alguna activitat: un pescador amb la canya estirada, un pagès llaurant amb una parella de bous, una dona caminant cap a la font carregada amb un càntir...
Aquestes figures han de tenir els seus repeus ben amagats ja sigui amb terra, sorra o molsa, i fent una petita concavitat en forma de nínxol si el terra del pessebre és de suro o de qualsevol altre material de fàcil manipulació.
Mai faltava l’establia - algun any, enlloc del bou i l’ase, eren dos lleons els qui vetllaven Jesús -, tampoc, en algun límit, damunt d’un blau intens que simulava el mar, podia faltar la barca.
Algú li havia preguntat en més d’una ocasió quin sentit tenia posar una barca al pessebre, i ell contestava sempre que no ens ha de causar estranyesa que cada cultura, tingui una manera peculiar d'entendre i fer el que és el pessebre, i així se'l faci seu.
Certament les barques tenen un paper rellevant als evangelis; Jesús escull pescadors per acompanyar-lo, i en més d’una ocasió les seves accions tenen com a suport físic una barca.
Hi ha però un altre significat, simbolitzen el trànsit, el pas d’una realitat a l’altra, i és justament per aquesta raó, que estaven sempre en el seu pessebre, més enllà de la joia del Nadal , cal tenir sempre present que estem de pas, i quina millor manera de recordar-ho ?.
La barca li parlava dels absents, ho feia de forma amable, integrada dins del missatge d'humilitat, amor i pau que el Pessebre transmet any rere any, segle rere segle, i mil•lenni rere mil•lennis, als diferents pobles de la Terra.
Me’n recordo sempre dels meus dies d’infantesa, quan acaronada per les onades, o descansant damunt la sorra de la platja, veig una barca.
Gaudiu del Nadal i de la vida, fins que sigueu cridats a fer la darrera travessia que la barca simbolitza.
Al néixer, el bressol va ser per nosaltres la primera barca, el seu balanceig alhora que la felicitat, ens transmetia seguretat i confiança; des del racó del pessebre, damunt d’un blau intens que simula el mar, cada any per Nadal, la imatge de la barca em retorna les imatges del passat.
La platja de la foto... és una de la costa de la Maresna?...
ResponElimina