l’ OBLIDADA SANTA MAGDALENA DE TOSES. EL RIPOLLÈS

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per les terres de Toses, que pertanyent administrativament a la comarca del Ripollès, però que depenen del Bisbat d’Urgell en l’àmbit religiós.

Alguna dada bàsica :

La vall de Toses tenia com a centre jurisdiccional el castell de Toses, ben documentat des del segle XIII, quan pertanyia als nobles cerdans cognomenats Urg o Urtx, que s'uniren als Mataplana pel casament de Galceran d'Urtx amb Blanca de Mataplana, efectuat abans del 1240. Amb el fill d'aquest matrimoni, Ramon d'Urtx, la vall de Toses, amb Dòrria i Campelles, passà a formar una de les batllies del gran domini dels barons de Mataplana. Aquest domini prengué, avançat el segle XIV, el nom de baronia de Toses.

De l'antic castell de Toses, regit per castlans que en reconegueren vassallatge als Mataplana i després als Pinós, es conserven trossos de mur, i se'n veuen fossars a l'indret anomenat els Castellassos, més amunt de la població de Toses. Des de l'emplaçament del vell castell es domina tota la collada de Toses, el coll de Castellar, Dòrria, la Roqueta del camí de Castellar i tota la part alta de la vall de Ribes.

Toses En la documentació antiga Tosos (segle IX), probablement prové del llatí TONSOS pelats (d’arbres); o: tosa 1 f. [LC] Acció de tondre. 2 f. [LC] [AGR] Temps en què normalment es tonen les ovelles. 3 f. [AN] Festa celebrada a les cases de pagès quan tonen les ovelles. O tossal 1 m. [LC] Petita elevació del terreny de pendent no gaire rost, en una plana, en una serralada. 2 m. [HIG] En heràldica terrassa abscissa en forma de tres cims arrodonits.

Em crida l’agencio la Capella de Santa Magdalena, situada quasi a les defores del poble, l’edifici llevat del campanar no evoca el seu caràcter religiós, ens adonem que hi havia un rellotge de sol a la façana del que resta únicament l’ gnòmon *





* gnòmon m. [FIA] [IMI] Estil o tija que per la posició i llargària de la seva ombra serveix com a indicador de l’hora, de l’altura del sol, etc.

Advertim que en alguns edificis propers llueixen dates del segle XIX; ens agradaria saber – amb un acceptable nivell de certesa - l’origen del topònim, i per descomptat malgrat l’oblit habitual e imperdonable que en fa l’enciclopèdia de Barcelona, i la pàgina web de l’Ajuntament, la història de la Capella de Santa Magdalena.

Pensem que l’escut municipal hauria d’intentar reflectir allò que és realment Toses i el seu entorn; el recurs de conservar les armes dels senyors feudals, ens sembla retrògrad i forassenyat , dit sia amb tots els respectes als dissenyadors de la heràldica ‘moderna’.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Toses

Agrairem la tramesa a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qualsevol informació.