Rebia una trucada del Josep Vidal que em convidava a acompanyar-lo a Cabrils, allà ens trobaríem amb el Jaume Tolrà Ferrer, que ens acompanyaria pel que carinyosament anomeno ‘univers Tolrà’. Acceptava encantat.
Em recollíem a les 8,30 el Josep Vidal i el Salvador Juliana, i marxàvem en direcció, Sentmenat, Polinya, Santa Perpetua, on ens incorporàvem a l’autopista de peatge – som a Catalunya – en direcció a Girona, sortíem per incorporar-nos a l’autovia de Mataró – l’enllaç és de peatge - ; [costa d’entendre la gasiveria del Zapatero, per retornar els diners que deu a Catalunya, que s’ha fet càrrec en els ‘anys bons’ d’anticipar els diners de les inversions compromeses per l’Estat]. Des de la N-II feiem via fins a Vilassar, i des d’allà en un curt trajecte arribàvem a Cabrils.
El recorregut matinal en companyia del Jaume Tolrà Ferrer, va ser una autèntica delícia; visitàvem la Capella del Santíssim de l’església parroquial de la Santa Creu, que s’aixecava a instàncies de Doña Emilia Carles Tolrà, també l’orgue que desmuntat de l’església barroca de Sant Esteve de Castellar, s’instal•laria l’any 1.874 a Cabrils. Castellar del Vallès i la Basílica del Santuari de Nostra Senyora de Montserrat, rebrien de la cristiana generositat de Doña Emilia, un orgue idèntic; els castellarencs destruirien el de l’església Neogòtica que anys a venir serà coneguda com ‘la Catedral del Vallès ‘ , i excepcionalment , la protecció de les forces lleials a la Generalitat permetria salvar l’exemplar Montserratí.
Cercant a la hemeroteca de la Vanguardia trobava dos minses referències al traspàs de la que fou primera Marquesa de Sant Esteve de Castellar :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/02/26/pagina-5/33336690/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/02/26/pagina-5/33337186/pdf.html?search=%20'Emilia%20Carles%20Tolr%C3%A0'
Visitàvem la casa on va néixer el 28 d’octubre de 1.848 Emilia Carles Tolrà; transmet serenitat i pau, malgrat trobar-se prop de la carretera que comunica Cabrils amb Vilassar.
Més tard teníem ocasió d’accedir a la casa on va tenir lloc el traspàs de la Marquesa, el camí flanquejat per palmeres, ens fa evocar el descens als inferns del Dante, que ens confirma la visió dels jardins abandonats, i l’aspecte de la casa on naixia l’11 d’abril de 1.817, Josep Tolrà i Avellà, que es cassaria en segones núpcies el 16 de març de 1.882 amb la seva jove neboda Emilia Carles Tolrà.
La trajectòria industrial de nissaga Tolrà s’ha de qualificar d’efímera, ja que s’extingirà amb la guerra civil; el segon marques Emili Carles-Tolrà i Amat, morirà a Nàpols l’any 1.940, possiblement com a conseqüència del disgust per la negativa del govern feixista a permetre el seu retorn, fonamentat en la seva condició de ‘catalanista’, i els negatius informes que fonts interessades presentaren davant l’Autòcrata.
Malgrat l’ultratge i la profanació de les restes del Panteó Tolrà a Sant Esteve de Castellar del Vallès durant la contesa bèl•lica , les restes de Emili Carles-Tolrà i Amat, rebran sepultura al costat de les de la seva esposa Rosa Coll i Carles, i es refarà el Pantéo en el que figurarà des d’aleshores l’escut de Doña Emilia Carles Tolrà, enlloc del de Josep Tolrà i Avellà, com per arreu veiem en aquesta Vila.
Sic transit gloria mundi és una locució llatina que significa literalment: "Així passa la glòria del món".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada