El topònim té ‘ marro’ per uns seria una derivació del topònim pre-romà Naba, amb el significat de conca; altres defensen que el nom vindria de la deformació del mot llatí lavacrum (safareig o bassa); Joan Coromines, recull encara que deriva del nom compost, ja català, Nau-barca ; Aquí com aigües avall a Sant Andreu hi devia haver un pas de barca; altrament Navarcles fou possiblement punt d’arribada dels rais i les barcasses que duien els troncs de fusta des dels boscos prepirinencs. No es pot excloure que procedeixi d’un antropònim.
S’explica d’aquest pont sobre el riu Llobregat que fou construït al final del segle XVIII on anteriorment hi havia un gual; en època romana a Navarcles hi havia un dels primers ponts que es troben documentats al Bages (l’any 950), tot i que poc després el pont va ser destruït (no se n’ha conservat cap rastre) i des d’aleshores fins que es va aixecar aquest Pont s’utilitzava un gual per passar el riu.
En aquest punt el riu té poca profunditat i és molt ample. Per això el pont és molt llarg: té una longitud de 121,75 m, amb un perfil d'esquena d'ase de corbes suaus i amb els pendents sensiblement desiguals. Està format per set arcs d'obertures desiguals. L'arc central és el més gran i té una obertura de 27,10 m. Tots els arcs són de mig punt excepte el central, que és rebaixat. Les voltes són de cadiratge. Els paraments són fets amb carreus formant fileres irregulars, amb algunes parts de pedra seca.
El paviment actual és fet amb llambordes a la part central. Els pilars centrals tenen el trencaaigües en punxa i, a l'espai superior, dos sortints de forma triangular on podien recular els vehicles.
La crònica històrica explica que l’any 1796 l'Ajuntament decidí impulsar la construcció d'un pont, que es va aixecar al lloc on hi havia el gual, citat per primera vegada l'any 978.
Es demanà llicència al bisbe de Vic i a l'abat de Sant Benet per treballar els dies de festa, es recolliren donatius i es féu una crida per treballar-hi de forma voluntària; a banda dels veïns de Navarcles, van contribuir en les obres els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort, que es veien obligats a utilitzar-lo.
El finançament principal va venir però, de l'arrendament d'un hostal que es va construir per allotjar els traginers que venien de fora a comprar vi.
Cap al 1804, després de molts esforços, es deuria acabar. El pont connectava amb un ramal de la carretera de Vic que anava cap a Sant Benet de Bages i que ja existia a l'alta edat mitjana.
A mitjan segle XIX el pont es trobava en mal estat i no permetia el pas de carruatges ni de càrregues pesades. Pel que sembla, l'obra no s'havia fet preveient el pas de carros, ja que aleshores hi havia un predomini quasi total del transport a bast.
L'any 1877 s'acorda arranjar-lo i adequar-lo per al pas de carruatges.
Durant la Guerra Civil fou destruït pels republicans.
L’any 1946, es reconstruí.
L'any 1980 tornava a estar en molt mal estat, degut al pas de camions, i l'Ajuntament decidí fer-hi obres de reparació.
Ara únicament s’hi pot circular a peu.
una explicació molt acurada i unes fotos molt maques d' aquest pont del meu poble, jo hi habia passat moltes vegades en cotxe, quins records!
ResponElimina