EL FANAL TRENCAT DE LA FONT DE LA PLAÇA MAJOR DE CASTELLAR DEL VALLÈS

La trencadissa dissortadament està a la Plaça major de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, l’explicació però , potser ve de lluny, ho explicarem :

Barcelona superava escassament els 400.000 veïns quan es duia a terme l’Exposició universal de 1.888 :

http://w110.bcn.cat/ArxiuContemporani/Continguts/Documents/Fitxers/Documents_Exposici%C3%B31888_%201-16.pdf
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025659

Aquí podem situar el començament d’un període excepcional, en el que les terres catalanes veuran una eclosió d’intel•ligència, com no s’havia donat mai – ni s’ha donat més des d’aleshores – en la història de la humanitat.

L’any 1929, Barcelona que supera ja el 1.000.000 d’habitants, serà novament seu d’una Exposició Universal, que vindrà a ser la traca final d’aquella extraordinària floració de talents que – per sempre més – han meravellat al món.

http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137537/241330
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0025657

Totes aquestes dades en venien al cap mentre retratava el fanal que hi ha al començament de la Rambla de Barcelona, abans de la Plaça de Catalunya, que s’aixecava amb motiu de la l’Exposició Universal de 1929.

l'Ajuntament de Barcelona va encarregar l’any 1922 la remodelació a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1869-1956); en el projecte definitiu datat ,l’any 1925, signaven també , de Francisco de P. Nebot, Pere Domènech, Antoni Darder, Félix d'Azua, i Enrique Catá.

Els treballs s’inauguraven formalment el 2 de novembre de 1927.

El fanal té almenys dos pares : trobava en un lloc que l’havia dissenyat el mateix Puig i Cadafalch el 1923 , i en un altre que l’adjudica a Félix d'Azua; la construcció de les fonts de llum la va realitzar l'empresa local Biosca i Botey.

Més enllà de les disquisicions sobre ‘ la paternitat’ , tenia clar que aquest fanal, servia de model per la font de la Plaça Major de Castellar.

L'espai que conforma la font és de forma trapezoïdal. Un banc de pedra recorre el mur i al mig es troba la font. Aquesta està sustentada per una gran basa, amb un plint circular sobre el que es recolza la pica, sortint del seu centre s'aixeca un pilar format per un prisma octogonal. De quatre de les cares del pilar surten dos peixos i dos corns de l'abundància. El pilar està coronat per un fanal fet de ferro forjat, obra duta a terme l’any 1934 pel forjador barceloní Antoni Clavell, com els fanals que hi ha a l’entrada de la plaça pel carrer Major, dalt d’uns pilars.

L’any 1929 Catalunya endegava un declivi, que té fins i tot una plasmació gràfica en l’estat deplorable en que es troba el llum que corona la Font de la Plaça Major.

Ah!, Josep Puig i Cadafalch, tenia vinculacions familiar amb Can Cadafalch, la seva mare havia nascut en aquesta casa.

Sembla il•lògic, però la conclusió és que amb MÉS , HEM FET MENYS !!!!