El col·legi d'Olesa de Montserrat, inaugurat el 15 de desembre de 1859, va ser la setena de les fundacions fetes per Paula Montal, i l'última que va realitzar ella directament; fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 26 de febrer de 1889, la fundadora va residir en aquest convent d'Olesa.
L'any 1983, durant el procés de beatificació de Paula Montal, les seves restes, que es trobaven al cementiri municipal, van ser identificades i dipositades en una arqueta sota l'altar de l'església.
Actualment el col·legi situat dins del nucli antic, ha esdevingut residència per les monges de major edat.
Em limitava a retratar des de fora l’edifici de l’Església que forma part del convent de les Escolàpies; adossada en un angle del conjunt, la façana fa un reclau en el carrer que s’estreny un xic més, els inevitables ‘serveis públics, made in spain’ acompleixen a la perfecció la seva tasca de deslluir la visió. Com l’edifici principal, se li atribueix un estil historicista d'inspiració neoromànica; a la façana ressalta un portal amb arquivoltes i timpà, on hi ha representats els símbols de les escolàpies sobre el fons de la muntanya de Montserrat.
El carrer amb un rètol -en llengua catalana-, està dedicat a la mare Fundadora, al costat interior, i datat l’any 1949, s’explica – en llengua castellana – de forma breu, tot el que fins aquí deixem escrit.
No tenia oportunitat d’accedir a l'interior de l'església, decorada en estil neogòtic, segons la fitxa tècnica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada