BASÍLICA DE SANTA MARIA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

La Plaça de Jaume I, a la capital del Penedès sobirà, constitueix un petit museu a l’aire lliure, que gràcies a les imatges del Marcel Morató Tort, tenim ocasió d’admirar.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/el-palau-babau-de-vilafranca-del-penedes.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/01/les-esglesies-de-la-placa-jaume-i-de.html

Era en aquesta ocasió la Basílica menor de Santa Maria, de la que ens diu la descripció tècnica : edifici d'una sola nau de planta rectangular (33'9 x 14'8 ), dividida en cinc trams coberts amb volta de creueria, amb capelles laterals entre els contraforts. Coberta de teules àrabs a dues aigües. L'absis és de planta poligonal de set panys i contraforts interiors; amb la coberta de teules a set aigües. Capella del Sagrament de planta i cúpula el•líptiques amb sagristia de dues plantes adossada. Trobem contraforts de cantonada amb torres octogonals i finestrals apuntats a cada pany i coberta de pavelló

Campanar de cinc pisos coberts amb voltes nervades i escala de cargol. Agulla superior de dues plantes amb coberta de pavelló i campanes. Després de la reforma de 1903, que hom atribueix a l’arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924), la façana principal, exceptuant detalls, va quedar com el projecte del segle XV.

El portal és atrompetat i té un sòcol amb arcuació cega ornamental. Sobre d'aquest hi ha fornícules, a banda i banda, amb els corresponents dosserets, amb unes escultures sobre pedestals que representen Sant Antoni de Pàdua, Sant Pau apòstol, Sant Lluc evangelista i el profeta Jeremies. Són obra de l'escultor Rafael Atxé Farré (1854-1923) . Al timpà, hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu, esculpida per Eduard Batiste Alentorn (Falset, 5 de desembre de 1855 – Manresa, 1920) . La part superior consta de muntants i arquivoltes, amb bordons, coronada per un gablet triangular. Entre aquest i l'arc, hi ha esculpida la figura del Pare Etern. Als angles del gablet, hi trobem figures d'àngels. Al frontal superior, destaca la rosassa de vidres de colors. Al damunt, hi ha l'escut de la vila esculpit. La façana acaba amb una decoració d'arquets cecs i a la part central, hi ha una creu de pedra. Queda flanquejada per dues torres acabades amb sengles campanars octogonals de coberta piramidal. Hi ha una entrada lateral, per la plaça de Santa Maria, coneguda antigament com portal dels capellans.

És de tradició romànica i es data a finals del segle XIII. És de ventall semicircular, enriquida per set arquivoltes, que descansen sobre columnes provistes d'escultures de fullaraca i bestiari. Destaca en el centre superior una petita escultura d'un àngel de mig cos. A les tres dovelles centrals hi ha pintada la crucifixió de Crist amb la Mare de Déu i el sol a la dreta i sant Joan i la lluna a l'esquerra. Sota les arcades es veuen personatges amb orles, possiblement siguin els apòstols. Foren descobertes l'any 1973. La cripta està per sota el presbiteri, que resta per sobre del nivell general del temple. Antigament s'hi accedia per una escalinata frontal. Consta de dues voltes de carreus, de les que destaquen dues claus de volta de contorn rodó, una d'elles amb el tema de la resurrecció, on Crist està disposat triomfant sobre la tomba amb una creu a la mà i amb l'altra alçada, amb el cos parcialment cobert per una toga subjectada amb sivella. Dos soldats amb armadura a cada costat. A l'altra, el tema representat és una Pietat. La primera volta té dos arcs d'intersecció. La segona està rebaixada i sostinguda per vuit arcs radials. L'orgue està situat al costat de l'epístola.

El 6 d'octubre de l'any 1934 la Basílica fou incendiada, la seva reconstrucció fou subvencionada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació, que envià l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951). La façana, a imitació del segle XVI fou dissenyada per Josep Brugal i Fortuny, que es va fer càrrec de la direcció a partir de l'any 1942.