M’aturava a retratar l’església de Fost de Campsentelles, de la que es posava la primera pedra l’any 1940; la construcció del temple va ser dirigida per l‘arquitecte Marià Romaní i Rius ( Barcelona 23.01.1900 + 11.121.966) i l’aparellador Joan Montaner ( sou pregats de fer-nos saber el segon cognom ) a l’email coneixercatalunya@gmail.com.
El 31 d’agost del 1943, es va beneir el nou temple.
El presbiteri es va inaugurar pocs mesos després, i el dia 5 de setembre de 1944, la rectoria.
El 1945 van quedar acabats l’atri i el campanar, i es van col•locar en aquest dues campanes.
El 24 de juny de 1956 es va beneir l’enteixinat.
El 8 de juliol de 1978 va ser visitada pel Cardenal Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, la Selva 1913 - Barcelona 1996)
Fotografia de l'Antoni Calvo Uribe
La descripció tècnica ens diu : La planta de la nova església de Sant Fost és de tipus basilical. Té tres naus, la central és la més ample, amb set trams i l'absis semicircular. La façana té tres grans arcades que a l'alçada del cor es transformen en cinc de noves. La teulada és a dues aigües de caiguda lateral. A l'interior s'hi pot veure un bon enteixinat i a la part sud l'altar dedicat Sant Fost. El campanar, adossat, és una torre de planta quadrada, com la principal, arrebossada amb ciment. Té finestrals-troneres i sis buits d'arc de mig punt. El conjunt té adossada la rectoria.
Conserva un calze gòtic de l’any 1582, de plata daurada, que va desaparèixer en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-1939 d, però que després fou retornat.
Les runes del temple anterior – que retratava el Josep Salvany Blanch, l’any 1915 - estan avui cobertes amb unes sòlides mampares de vidre, de tal manera que dins es pot celebrar, com ho feren el Sr. Bisbe de Terrassa, Monsenyor Josep Àngel Saiz, i el rector Mossèn Daniel Monserdà el setembre del 2006.
Els fils dels ‘mal dits’ serveis públics, desmereixen , aquí , com ho feien a la Casa Bastinos , la visió de l’edifici; quan temps més haurem de pagar aquesta paria [ Tribut que els sarraïns pagaven als prínceps cristians d'Hispània quan aquests els hi obligaven amb una incursió que demostrava una superioritat de llur poder ] al Reino de España ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada