Abans fer-se ‘oficialment’ el camí ral de Manresa a Barcelona, passant pel Pont de Vilomara, l’espai que acull avui la barriada de Santa Clara i la Culla era un lloc solitari; on enmig del bosc, en un paratge frondós es trobava ja al segle XIII una capella dedicada a Sant Blai i Sant Llàtzer que va fer construir un tal Guillem de Condomina, rector del proper santuari de Viladordis ". Aquesta capella era atesa per dos capellans que vivien de les almoines i llegats que els cristià feien en els seus testaments.
L'actual nau gòtica del convent, acollia un llatzeret (edifici fora de poblat destinat a fer-hi quarantena les persones procedents de llocs infestats de malaltia contagiosa); si bé és cert que no hi ha documentació suficient sobre això, ho faria versemblant l’estructura de l’edifici, el fet d'estar darrere, precisament d'una capella dels patrons dels malalts de la lepra, Sant Blai i Sant Llàtzer, i la ubicació de l'edifici: a afores de la ciutat, on habitualment se situaven els hospitals i/o establiments d'aquest tipus.
L'any 1326 era construït el convent de Santa Clara i habitat per les "germanes menors" o Clarisses . Formaven la comunitat l'abadessa i cinc monges, sota l'obediència del ministre general de l'Orde dels Frares menors. El 1346 el nombre de religioses era de setze, però la comunitat va disminuir considerablement al començament del segle XV. A principis del segle XVI integraven el capítol al voltant de mitja dotzena de monges: el 1564 van quedar reduïdes a dues.
Els consellers de la ciutat van tractar llavors d'obtenir ajuda del Monestir de Monges Dominiques de Nostra Senyora dels Àngels de Barcelona per repoblar el de Manresa, no arribant-se a cap acord. Van intentar, sense millor resultat altres ajuts dins de l'Ordre de Sant Francesc, també però sense èxit.
L'última monja clarissa, Sor Jerónima Parés- o Peres-, va morir el 13 de gener de 1599. Els regidors de Manresa van dirigir llavors la seva mirada cap a la ordre carmelitana, però tampoc les filles de Santa Teresa van arribar a ocupar el deshabitat Monestir.
Els manresans no es resignaven al fet que el monestir continués mort i sense monges perquè havia acompanyat la vida de la ciutat des de feia tres-cents anys. Per això, van cridar novament a les portes del Monestir de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona, situat a la plaça del mateix nom en un lloc cèntric de la ciutat Comtal.
El 27 de febrer de 1602 es va signar un acord sobre la fundació i dotació del monestir. El bisbe de Vic el va erigir de nou el 17 de març del mateix any. Les monges dominiques es comprometien a viure allà en perpètua pobresa, castedat i obediència, sota la jurisdicció episcopal. A partir de llavors, podrien valer-se dels béns del monestir, Església i tots els mobles i immobles que pertanyien a les clarisses.
El còdex Canyelles diu: "El 20 juliol 1602, partien d'aquesta ciutat de Manresa cap a Barcelona, en nom i part de la ciutat de Manresa, quatre ciutadans honrats i dos eclesiàstics per acompanyar les cinc religioses del monestir de Nostra Senyora dels Àngels de la ciutat de Barcelona al monestir de Santa Clara de la ciutat de Manresa. Abans de sortir de la ciutat de Barcelona, les monges es van acomiadar de les religioses dels diferents monestirs de la ciutat, vessant llàgrimes al comiat. Abans d'arribar a la ciutat de Manresa, van anar al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Tenint notícies la ciutat de Manresa de l'arribada de les monges a Montserrat, van partir prop de setanta persones per acompanyar-les ".
El 26 juliol van entrar a la ciutat. L'endemà van anar a la Catedral de la Seu de Manresa. Després d'un ofici solemne, les autoritats i el poble van acompanyar les monges al monestir en processó, a ella se sumaven totes les confraries amb els seus respectius estendards i lluminàries, el clergat amb les seves capes i bordons, els consellers de la ciutat portaven el pal • li i els clergues el Santíssim Sagrament de la Catedral per deixar-lo al monestir. Instal•lades les monges dominiques, el monestir pren el nom de Convent de La nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara. Es van fer diverses obres de restauració i remodelació per acollir les noves monges que sol•licitaven formar part d'aquesta comunitat per consagrar-se a Déu en l'Ordre de predicadors com monges contemplatives.
L'església antiga de Sant Blai i Sant Llàtzer va ser objecte d'importants millores, es va engrandir el presbiteri de l'altar major, on a més es va posar un altar a La nostra Senyora dels Àngels, i a Sant Domingo, que van cremar els francesos l'any 1811, el dia en què entraven a Manresa.
A començament del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent, i fou quan s'edificà l'ala modernista , que acull avui un centre de dia de salut mental; el projecte el va dur a terme l'arquitecte Alexandre Soler i March.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada