Ens arribàvem fins a Masia de Cabanyes, al terme de Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés.
Pertany al Consell Comarcal del Garraf i és un espai on es fan actes culturals, lúdics, així com cerimònies diverses: casaments civils, banquets, trobades.
Alberga el Centre d'Interpretació del Romanticisme ; Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - 16 d'agost de 1833).
Es tracta d'un gran edifici neoclàssic de planta rectangular, amb planta baixa, principal i pis superior. Es troba situada en un nivell més alt que el del terreny que l'envolta, ja que es troba aixecada per un sòcol davanter.
L'accés es fa per una escala lateral. La façana principal, de composició simètrica i de llenguatge clàssic. És dividida verticalment en tres paraments llisos per pilastres de maó vist amb capitells jònics on totes les obertures són rectangulars.
Les tres façanes secundàries són recorregudes per un cos de planta baixa i galeria superior d'arcs de mig punt.
L'interior de la planta baixa ha estat molt modificat. A la planta baixa s'obren la porta principal, amb bastiment de pedra, i dues finestres a cada costat. La planta principal presenta un balcó central i quatre finestres balconeres. Al pis superior hi ha cinc obertures, la central tapiada. La planta principal conserva la distribució original i part de l'ambientació.
L'origen històric de Can ( recordem que aquest tractament
‘ can’ en llengua catalana,
implica respecte, alhora també però, distància en el tracte, i fins ‘fredor cortès’ ) Cabanyes cal cercar-lo en el matrimoni de Llorenç de Cabanyes i Bret, originari d’ Argentona, a la comarca del Maresme, amb Margarida Fuster, pubilla de Josep Fuster del Cantó dels afores de Vilanova, l'any 1755. Josep Fuster i Llorenç de Cabanyes fundaren una societat de compravenda de finques que actuava amb la denominació Fuster i Cabanyes.
L’any 1790 l'hereu Llorenç de Cabanyes i Fuster ( Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756? —Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 ), que s’havia format al col•legi de nobles de l’abadia de Sorese (Llenguadoc); i que exercia amb gran èxit com fabricant d’aiguardent, comerciant principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud. comprà la finca de can Parellada a Josep de Llupià i de Marimon (mort el 1771), cinquè marquès de Llupià, senyor de Gallifa i Rocacrespa, que fou el darrer de la seva línia.
Vuit anys més tard, a l'indret on hi havia el vell casal, que fou enderrocat, hom construí la nova casa de gust italià de criteris estètics del neoclassicisme - el total de les obres va assolir la xifra de 30.000 lliures - que ha arribat als nostres dies; no trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici. Sou pregats de fer les vostres aportacions al’email coneixercatalunya@gmail.com
Llorenç de Cabanyes i Fuster, que l’any 1805 obtingué privilegi de noble del Principat , fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester
Visqué aquí fins a la seva prematura mort el poeta preromàntic Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833). Durant molt de temps s'hi conservà la seva cambra mortuòria.
Els anys 1836-1840 la casa va ser abandonada amb motiu de la Primera Guerra Carlina,se’n tapiaren portes i finestres, que romangueren d'aquesta manera fins a final de la guerra el 1840, moment en què la família s'hi tornà a instal•lar.
Posteriorment, hi habità el pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), molt vinculat als Quatre Gats de Barcelona en els primers anys del segle XX.
L'any 1976 la finca i la masia Cabanyes van passar a ser propietat municipal.
L’any 1984 s'hi van fer obres de remodelació interna per a museu i edifici Público cultural, d'acord amb el projecte dels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández.
Actualment estan ubicades a la Masia d'en Cabanyes les oficines institucionals i els serveis tècnics d'Ensenyament, Joventut, Promoció Econòmica, Serveis Generals, Cultura i Patrimoni, Comunicació, Participació i Gerència del Consell Comarcal del Garraf.
