Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.
Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.
Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul.
Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.
A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).
A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.
Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com m castellardiari@gmail.com
Matias En Mais Castanyer publicava un comentari ; Sant Pere Màrtir, erigida el 1960 en territori segregat de la parròquia de Sant Esteve d'Olot. El temple, obra de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960) , s'inspira en l'obra de Miguel Fisac Serna (Daimiel, Ciudad Real 1913 - Madrid, 2006) a Arcas Reales, i data de 1956.
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-LasIglesiasDeMiguelFisac-4610083.pdf
Poseu Olot, la Garrotxa, Catalunya a la vostra agenda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada