Retratava la figura que jo qualifico com ‘ el desconsol de l’Eulàlia Fàbregas Jacas’.
No hi ha en relació a aquest mot gaire cosa a dir ‘manca de consol’ ho defineix l’Enciclopèdia de Barcelona, mal dita ‘ la GRAN’.
Segur que la tècnica del Tomàs Irigaray Lopez sabria treure mes rendiment del retrat d’aquesta figura de marbre blanc, teniu però ocasió de fitxar-vos en alguns trets molts característics :
La figura femenina aixeca el cap al Cel, repetint aquell gest del ‘Crist de la Pregunta’
El cos del fill presenta un decandiment que ens parla d’una mort recent, potser ‘perpètuament’ recent ?.
Aquesta escultura va ser la primera obra de l’Eulàlia Fàbregas Jacas, més coneguda pel seu nom de casada, Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, ), en ocasió de la tràgica mort del seu fill Ramon de Sentmenat i Fàbregas.
El 27 de desembre de 1992 , lliurava l’ànima al Senyor l’Eulàlia Fàbregas Jacas; es retrobava així amb el fill enyorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada