GIRONA, COLORS I FLORS. MONESTIR DE SANT PERE DE GALLIGANTS

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Galligants, fundat al segle X, i documentat des de l’any 988. El 1117 fou unit al monestir llenguadocià de la Grassa, i el 1131 s'emprengué la construcció de la nova església. Inicialment, l'abadia era situada extramurs de la ciutat, vora el riu Galligants, però més tard restà integrada dins el recinte murallat del segle XIV, del qual formaven part els seus absis i campanar.

Fou desamortitzat l’any 1835, val a dir que la desamortització dels bens de l’església es va fer de la pitjor manera, ja aleshores la corrupció era el càncer de l’administració Pública del REINO DE ESPAÑA. Hem d’agrair entre d’altres a Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Reino de Sevilla, 25 de febrer de 1790 - Madrid, 3 de novembre de 1853), la ‘pèrdua’ d’una bona part del patrimoni històric i/o artístic que marxava sense cap control a nodrir els museus dels països ‘civilitzats’ d’arreu del món.

L’any 1870 s'hi instal•là el Museu Arqueològic, que ocupa encara unes dependències superiors del claustre.

No se’n ha conservat la pila romànica, s’especula que fou destruïda/robada durant la invasió napoleònica.

Una de les gran sorpreses d’aquest any 2017 estava al claustre, adossat a migdia de l'església, que fou bastit a la segona meitat del segle XII. La galeria nord va ser acabada el 1154 i les altres entorn del 1190. De planta rectangular, és format per quatre arcades a les galeries més curtes i sis a les altres. Els arcs de mig punt recolzen sobre parells de columnes, i al centre de cada galeria hi ha un grup de cinc columnes. Les parets del pati són decorades amb un fris d'arcuacions cegues sobre mènsules. Les galeries són cobertes amb volta de quart de cercle.

L'escultura dels capitells es relaciona amb la del claustre de la seu de Girona. D'una gran varietat de motius ornamentals, hi ha escenes bíbliques, altres de l'època, així com decoració de tipus animal o vegetal, i de tipus clàssic.

Retratava també l’interior de l’absis i el Rosetó de grans dimensions, gairebé tres metres i mig de diàmetre, constituït arquitectònicament a base d'un oculus central molt adornat el qual es desplega per mitjà d'un joc de columnes en un gran cercle central de vuit arcs de forma semicircular però sense acabar el semicercle. La rosassa està emmarcada per tres cercles de grans proporcions, esculpits i motllurats. El petit rosetó central o oculus està finament decorat amb motius florals. Els vuit arcs són de dues peces i se sostenen en les vuit columnes vuitavades de doble capitell. Una d'elles només té un capitell, el qual, a diferència dels altres, és gòtic.

Girona, demana i necessita temps per conèixer-la