Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici aïllat que consisteix en una església d'una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent i l'accés a la façana nord. La orientació de l'edifici segueix la norma romànica de disposar la capçalera a llevant però, en haver d'adaptar-se a l'orografia difícil, l'orientació real és d'est-sud-est a oest-nord-oest. L'aparell constructiu és de carreuó de gres ben escairat però sense polir, disposat ordenadament en filades uniformes i regulars, característica que palesa les formes constructives característiques entre els segles XI i XII. Les façanes són totalment llises, la teulada a doble vessant amb el carener longitudinal i coberta amb lloses irregulars de pedra que deixen un ràfec senzill i sense ornamentació.
La façana nord conté l'únic accés a l'edifici, en forma de porta d'arc de mig punt de grans dovelles regulars. Al centre de l'absis s'obre una finestra senzilla d'arc de llinda i una sola esqueixada. A l'exterior, l'absis té un alt sòcol que recorda la solució similar de l'absis de Santa Maria del Salgar.
L'interior es resol amb una volta de canó, que enllaça amb l'absis mitjançant un deforme arc presbiteral, que no es reflecteix en planta.
La resta d'elements constructius hi van ser afegits tardanament: A l'esquerra de la porta es va afegir una capella lateral en què actualment s'hi obre un gran finestral d'arc de mig punt. A la façana de ponent es va adossar el campanar de torre, de planta quadra i amb quatre ulls d'arc rebaixat. L'aparell constructiu, més regular, de l'angle sud-oest delata una reconstrucció posterior. Els dos contraforts a la façana meridional també s'hi afegiren tardanament per tal d'intentar evitar la ruïna de l'edifici.
A finals del segle XVIII aquesta església fou abandonada i fou substituïda com a parròquia per l'església barroca de Santa Maria del Castell .
Una placa a l’església de Santa Maia del Castell, deixa constància de qui feia el temple, i traslladava el culte. Està fora de dubte que a Déu no se’l pot posar en nòmina , tant almenys com que al ‘personal mortal’ de l’església catòlica d’obediència romana , massa sovint es feia, i potser, potser, encara es fa, oi?.
A mitjans del segle XX la volta es trobava esfondrada i el campanar només conservava la cara nord.
Fotografía de Josep ÀngelCorbella i Garcia. 1985
A finals del segle XX, sota titularitat municipal, va ser restaurada, consolidada i rehabilitada per a fer la funció de local social del poble. Per descomptat cap dada de l’autor de la ‘restauració’ , una de més de les moltes ‘avantatges’ de la nostra obligada pertinença al REINO DE ESPAÑA, oi?
Foradada serà el dimecres 31.05.2017 la riota de Catalunya gràcies al inefable Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer, (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971). Tv3 no és, o no hauria de ser, una cadena de televisió on càpiguen aquesta mena de programes.
Les persones de Foradada, de la Noguera, de TOTA LA CATALUNYA INTERIOR, son les que fan possible que fora de la conurbació barcelonina, sigui possible trobar – encara – alhora que vida intel•ligent, natura, paisatge, monuments,... ,
Ah!, i aquesta ‘feina’ la fan sense rebre cap retribució, ells menys que ningú es mereixen els ‘comentaris sardònics’ del ‘foraster’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada