Buscava dades d’una masia que retratava el Raul Pastó Ceballos, i quesituava al terme municipal de Reus a la comarca del Camp jussà deTarragona, no la sabia trobar al Cataleg de masies, la recerca però, no era del tot infructuosa, trobava una capella, citada sense advocacions com és dissortadament habitual en aquesta Monarquia Parlamentaria, en la que ningú troba fora de lloc, que persones de les que es presumeix que han obtingut la seva titulació acadèmica de forma irregular, puguin optar a ser-ne presidents.
En demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i
Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i a volta d’email em deien, Capella de
la Marededéu del Bon Repòs - Finca del Bon Repòs – Reus
Amb aquesta advocació llegia que a la comarca del Pallars jussà, existeix el
santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs , situat dins del terme de Gavet de la Conca.
Pertanyia a l'antic terme de Sant
Salvador de Toló, i és al vessant nord d'una carena que enllaça la Serra de
Comiols amb el Montsec de Rúbies, a l'extrem nord de la serra denominada lo
Tamany, prop del límit sud dels termes esmentats, però dins del terme de
Vilanova de Meià.
Actualment hi ha un alberg de muntanya, que pertany a la Diputació de
Lleida.
Les restes de la seva església de santa Maria són al costat de la masia
actual.
Josep Coll i Martí (Pessonada, 16 d'octubre de 1949), recull una llegenda sobre
aquell santuari ; La veu popular ens parla d'un príncep francès
que rondava per aquests boscos amb la seva partida de cacera. Arribats a aquest
lloc, cadascú va tirar cap a un cantó diferent, i el príncep es quedà sol,
perdut i desorientat, i s'adormí d'esgotament. Quan es despertà, l'endemà al
matí estava com nou. I s'adonà que havia fet servir de coixí, sense
adonar-se'n, una imatge de la Mare de Déu. Maria havia vetllat pel seu son, i
per això estava tan descansat. En senyal d'agraïment, féu aixecar la capella,
dedicada a la Mare de Déu, i l'anomenà, com pertocava, Bon repòs.
S'hi venera la Mare de Déu de Bonrepòs, imatge del segle XIII, dins de la
tradició del romànic.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-bonrepos-sant.html
Quan a la seva homònima de Reus ,llegia; forma part de les Parades del
Conde o Mas del Bon Repòs.
Finca existent als plànols de
cadastre de 1949, on hi consten: un mas; una casa; una capella; uns galliners;
una bassa amb motor; i uns coberts.
Forma part dels horts del Bon Repòs.
L’estat actual del mas, i de les construccions annexes, és molt deficient.
PEPPHAN – Es tracta d’un edifici que presenta una volumetria molt definida.
El mas apareix rodejat d’una espessa massa vegetal que singularitza l’indret.
Mas del Conde o les Parades del Conde. És una denominació moderna de quan
Jaime Samá y Coll (1913-16 de desembre de 1979), V marqués de Marianao Grande
de España, IV marqués de Villanueva y Geltrú, y X conde de Solterra , germà de Salvador Samá y Coll (1911-1976), IV marqués de Marianao, Grande de España, y III marqués de Villanueva y Geltrú, propietari del parc de Samà, al que succeïa per defunció , va adquirir cap als anys cinquantes (del
segle XX), el mas del Gilet, el del Guasc, el de la Llorda i el del Pinteta,
tots contigus. Va donar al conjunt el nom artificiós de «Bon Repòs» però la
gent només en diu del Conde.
Fotografia. Josep Sansalvador Castellet.
Que la Marededéu de Bonrepòs intercedeixi
davant de l’Altíssim , perquè aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els
malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada